'La sonnambula' camina pel Liceu en clau feminista

BarcelonaConsiderada una de les obres del repertori operístic més difícils de tots els temps i una insígnia del bel canto, La sonnambula, de Vincenzo Bellini, torna al Gran Teatre del Liceu després d'onze anys. La soprano nord-americana Nadine Sierra i el tenor basc Xabier Anduaga són els protagonistes d'una nova versió realista de la peça dirigida escènicament per Bárbara Lluch, centrada en la vivència d'Amina. Després de passar pel Teatro Real de Madrid i el Nou Teatre Nacional de Tòquio, l'òpera serà a Barcelona del 22 d'abril al 8 de maig, amb una funció addicional Under35 (per a menors de 35 anys) el 16 d'abril, interpretada per la soprano Caterina Sala i el tenor Omar Mancini en els papers principals.

“Acostumo a empatitzar molt amb els personatges femenins, i quan vaig imaginar-me el món en què vivia l’Amina vaig veure que era un indret bastant dur”, explica Lluch. En la història de Bellini, l’amor entre Amina i Elvino es veu truncat quan ella, víctima del somnambulisme, és acusada d’infidelitat i jutjada cruelment pel poble. A partir de la música i l’argument original de l’autor, Lluch fa una lectura del llibret des de la perspectiva de la protagonista per parlar de temes d’actualitat com “l’assetjament, les relacions tòxiques, el maltractament o la violència domèstica”. “Si només escoltes el bel canto de La sonnambula i no estudies el llibret, és fàcil que et deixis emportar per la seva bellesa i no entenguis de què parla”, apunta Lluch.

Acompanyada de la direcció musical de Lorenzo Passerini i l’escenografia de Christof Daniel Hetzer, la directora d’escena ambienta el relat en un espai nocturn i gòtic, en què Amina lluita contra els seus temors interns i la intolerància del poble. El vestuari de Clara Peluffo i el disseny d’il·luminació d’Urs Schönebaum reforcen l’estètica onírica, atemporal i del clarobscur de la proposta, que simula el malson que viu la protagonista. “M’agrada posar les òperes en llocs on puguin ressonar amb el públic i sigui ell qui decideixi quan i on som”, diu Lluch. La dansa també juga un paper important en l’espectacle, ja que els dimonis interns d’Amina són representats pels ballarins de la companyia Metamorphosis Dance, amb coreografia d’Iratxe Ansa i Igor Bacovich.

“La sonnambula és l’essència mateixa del bel canto”, constata Passerini. Inspirada en un vodevil del francès Eugène Scribe, l’òpera va ser un gran èxit a Itàlia i arreu, i va consolidar Bellini com un dels grans del seu temps. “Jo hi tinc una relació especial, perquè visc al llac de Como, que és on Bellini la va compondre”, diu el director musical. L’òpera es caracteritza per un llenguatge musical de gran bellesa transparent i conté algunes de les melodies més perfectes i difícils de la breu carrera del compositor, que exigeixen un alt virtuosisme interpretatiu. Per aconseguir el so característic de La sonnambula, “ple de contrastos” que fluctuen entre la pau i una gran energia, Passerini explica que cal una dedicació absoluta per part de tot l’equip. Per això, el director també ha destacat la gran feina de l’orquestra del Liceu i el cor.

Nadine Sierra, protagonista de la temporada

El repertori que canta Amina a La sonnambula encara es considera avui dia un dels més complicats de la història i només està a l'abast de les veus més brillants. En aquesta versió, l'interpreta la soprano nord-americana Nadine Sierra, una de les millors veus lleugeres de l'actualitat. “Estic molt il·lusionada amb aquest projecte. Quan el vam fer a Madrid va ser un èxit, i crec que al Liceu pot arribar a ser històric”. La cantant torna al Liceu després del seu èxit com a Violetta Valéry a La traviata, de Verdi, i el seu últim concert en solitari. Pròximament, hi tornarà per interpretar Maria, del musical West Side Story, en un concert de l'Orquestra del Liceu dirigit per Gustavo Dudamel. El tenor basc Xavier Anduaga també interpreta amb virtuosisme Elvino, i completen el repertori el baix-baríton Fernando Radó, la mezzosoprano Carmen Artaza i la soprano Sabrina Gárdez.