Sonya Yoncheva i Ismael Jordi es fiquen Peralada a la butxaca

PeraladaLa cap de cartell del concert era Sonya Yoncheva, però el gran triomfador de la vetllada va ser Ismael Jordi. El recital Pasión va tenir lloc a l’església del Carme, amb un programa de sarsuela i romances espanyoles, un repertori que no és habitual en grans estrelles internacionals de l’òpera. Però Sonya Yoncheva és molt passional –ho transmet en totes les actuacions– i amant de la llengua i la cultura espanyoles, així que es va llençar a aquest repertori amb l’ímpetu dels aplaudiments rebuts al Teatre de la Sarsuela quan el va presentar fa dos anys. Pel que fa a Ismael Jordi, el fet de ser de Jerez de la Frontera li jugava a favor, al costat de la seva elegància, la musicalitat, els aguts i l'entrega habituals.

Va arrencar Yoncheva amb la seva veu carnosa, potent, espectacular, fent gala d’una tècnica impecable. Ho va fer amb Noche hermosa de Sorozábal, més que correcta en la interpretació, tot i una dicció dubtosa. Després va aparèixer el tenor andalús, amb el triomf al Met de Nova York sota el braç, amb Paxarín, tú que vuelas de La pícara molinera. De veu bonica, aguts ben posats i un fraseig immillorable, va arrencar els primers bravos de la tarda.

Els temes se succeïen, ara tu, ara jo, amb un duet al final de cada part. Ella, recolzant-se en la partitura, desimbolta i segura; destacant en la famosa De España vengo; ell, apartant el faristol i de memòria, al principi més tímid, però deixant-se anar a mesura que rebia els bravos del públic, fins i tot explicant els seus orígens familiars de Figueres. Va sobresortir a la preciosa Bella enamorada i en una meravellosa i impactant interpretació d’Adiós Granada, com un autèntic cantaor de flamenc. L'arxifamosa Granada d’Agustín Lara a dues veus va posar el punt final apoteòsic.