Sopa de Cabra reviu el vertigen de ‘Ben endins’

BarcelonaGerard Quintana sospira sota la mascareta. “Tot era molt intens”, diu quan recorda el 1991, l’any de la publicació del disc Ben endins de Sopa de Cabra. “Va ser un any molt expansiu”, afegeix, i mira d’endreçar el vertigen provocat per l’àlbum més venut del rock en català, disc de platí quan a Espanya aquest metall acreditava 100.000 còpies venudes. Quintana, Josep Thió, Francesc Cuco Lisicic i Josep Bosch són a la Casa Seat, a la Diagonal de Barcelona, on Antoni Bassas els ha reunit aquest dilluns per parlar de Ben endins i de les seves circumstàncies, justament ara que el trentè aniversari del disc dona peu a una gira d’estiu que de moment ja té confirmades una dotzena de concerts, inclosos els que faran a festivals com el Grec i el Cruïlla a Barcelona, el Jardins de Terramar a Sitges, l’Arts d’Estiu a Pineda de Mar i el de Cap Roig a Calella de Palafrugell. A més, per anunciar la gira han fet una nova versió de la cançó Si et quedes amb mi amb convidats com Suu, Judit Neddermann, Beth, Alguer Miquel, Santi Balmes i Joan Dausà.

És més que probable que en alguna d’aquestes actuacions d’estiu hi hagi entre el públic alguna de les persones que són a la Casa Seat, gent prou gran per recordar què feien fa trenta anys, i encara amb l’entusiasme indemne. Com la Pilar, que calcula que deu haver anat a uns 200 concerts de Sopa de Cabra i que es va convertir en fan del grup quan era adolescent. “Els vaig conèixer per un noi que m'agradava i que em va tocar una cançó d’ells amb la guitarra”, diu. El noi va desaparèixer de la història, però no Sopa de Cabra. “Vaig començar a anar bolos, a escapar-me per anar a concerts... –precisa la Pilar–. I quan era menor a vegades em buscava la Guàrdia Civil”. “La Pilar era famosa perquè sempre aconseguia pujar a l’escenari saltant-se els controls de seguretat. Fins i tot ho va fer a Londres fa quatre anys!”, exclama Thió. “M’agraden perquè són un grup superhumil. Sempre s’han portat bé amb nosaltres. El Thió és el més esquerp, però recordo un dia a Cap Roig que va deixar la maleta al camí i va venir a saludar-nos”, explica la Pilar amb la confiança de qui ja no necessita diplomàcia. 

La Núria és una de les sanitàries a les quals el grup va homenatjar en el concert pandèmic del Camp Nou de l’any passat. Parla emocionada d’una fita: haver pogut anar a un concert dels Sopa amb la filla i la neta. “Això no ho aconsegueixen tots els grups”, diu. Per a la Montse, el grup va ser important també en la soledat pandèmica: “Vaig anar a un concert a Empúries just abans del confinament. I mentre estàvem confinats em va donar molta força pensar en l’energia que em va donar Empúries”. És comprensible que la veu de Thió es projecti amb un lleuger tremolor quan respon: “Sense el públic no té sentit el que fem”. Però no tot són fans dels temps de Ben endins. “Jo no en soc fan de la primera època, sinó des del disc Cercles [2015]. A cada concert que vaig tinc la sensació que és el primer concert que fan. Hi ha entusiasme”, diu l’Eli. Quintana la valora especialment: “Ens cuiden. A un concert l’Eli em va portar un pot de complex multivitamínic”.

La descoberta dels calçots

La Pilar, la Núria, la Montse i l’Eli, i la resta del públic de l’auditori de la Casa Seat, acompanyen Thió i Quintana al final de l’acte quan interpreten Tot queda igual, Estació de França i L’Empordà. Per cert, una estona abans, quan Antoni Bassas els felicitava per l’encert del vers “nascut entre Blanes i Cadaqués”, Quintana va recordar que sempre li havia sorprès que “la gent del Port de la Selva i de Llançà” no els hagués retret mai fer acabar l’Empordà a Cadaqués... De Ben endins, enregistrat en directe dos dies de febrer del 1991 a Zeleste (l’actual Razzmatazz) se n’ha escrit molt, i també se n’han explicat moltes anècdotes. Algunes s’escolen novament en la conversa amb Bassas, com quan Thió explica que l’espurna que els va esperonar a pensar que pagava la pena fer un disc en directe va ser el comentari d’un fan de Lleida. “A mi m’agrada sentir-vos en directe”, els va dir, descontent com també ho estava el grup amb el so “endiumenjat” del disc La roda (1990). O quan rememoren el temps del carrer dels torrats, amb tota aquella colla que un dia eren als bars i de sobte van esdevenir tècnics dels concerts dels Sopa. “Vam aprendre l’ofici fent-lo”, apunta Quintana.

En el relat també hi ha algun parèntesi sorprenent, novament amb Thió com a protagonista. “Unes setmanes abans dels concerts a Zeleste vam tocar a Valls. Va ser el primer dia que vaig tastar els calçots, no sabia ni que existien”, diu el gironí Thió, cosa que constata que temps era temps la distància geogràfica també era gastronòmica. Els calçots, ben endins.