Sorj Chalandon: "No soc fill d'un SS, soc fill de la bogeria de la guerra"

BarcelonaQuan l'escriptor i periodista francès Sorj Chalandon (Tunis, 1952) tenia 10 anys, el seu avi li va deixar anar que el seu pare havia portat l'uniforme alemany. Era el 1962. "Ets fill d'un malparit i ja és hora que ho sàpigues", li va dir. Quan ho va explicar al pare, aquest li va prohibir que tornés a veure els avis. No els va poder veure mai més. "En realitat, no són els teus avis, són uns jueus que vaig amagar durant la guerra", li va etzibar el pare. Era una mentida més. "Des dels 6 fins als 10 anys em vaig creure totes les mentides del pare. Cada vegada que entrava a l'habitació tenia un ofici diferent. Un dia era el millor judoka del món. L'altre, el cap dels serveis d'intel·ligència francesos. Un altre havia creat el seu grup de música i l'Édith Piaf s'havia enamorat d'ell. I jo me'l creia", explica l'escriptor, que acaba de publicar Fill d'un malparit (Edicions de 1984 / Seix Barral), amb traducció al català de Joan Alemany.

Fins i tot se'l va creure quan li va dir que el Front Nacional d'Alliberament Algerià (FLN) preparava un atemptat per matar Charles de Gaulle (el president francès entre 1959 i 1969) i necessitaven un infant: "Em va entrenar i fins i tot em va ensenyar a disparar. Volia que jo matés De Gaulle. El vaig creure perquè me l'estimava i si hagués hagut de matar De Gaulle, l'hauria matat perquè ell m'admirés", assegura l'autor, que va ser finalista del Premi Goncourt amb aquest llibre. "El meu pare és el meu primer traïdor", diu Chalandon, que va treballar durant 34 anys com a corresponsal de Libération i ha vist moltíssims conflictes armats. El segon traïdor el va conèixer a Irlanda del Nord i el tercer recentment, al diari on treballa, Le Canard enchaîné. Un company seu ha publicat un llibre amb les converses privades dels periodistes. "No penso tornar a posar els peus al diari, treballo des de casa", diu.

El petit soldat alemany

"El llibre és com una descàrrega elèctrica emocional", opina Rocío Fernández, l'editora de Seix Barral. Tot el que explica Chalandon, que porta una carpeta blava amb tota la documentació del pare per mostrar-la als periodistes, també ho és. Aclapara tot el que ha viscut. Com a periodista, Chalandon va seguir el judici de Klaus Barbie (conegut amb el sobrenom d'El carnisser de Lió) el 1987. Al genocida nazi se'l va acusar de crims contra la humanitat, entre els quals la matança de quaranta-quatre nens jueus amagats a la vila d'Izieu. "Quan vaig cobrir el judici com a periodista encara pensava que el meu pare havia estat un gran resistent francès. No sabia que en realitat havia estat un petit soldat alemany", afirma.

Al llibre relata el judici paral·lelament a la investigació sobre el passat del seu pare. "El meu pare va insistir a anar al judici. Somreia cada vegada que en Barbie feia un punt i a part. En canvi, arronsava les espatlles quan parlaven els testimonis de la Resistència. Aleshores vaig pensar que alguna cosa no encaixava perquè ell sempre m'havia dit que havia estat molt amic de Jean Moulin, el líder de la resistència a qui Barbie va ordenar torturar i executar".

Pràcticament tot el que relata al llibre Chalandon és cert: "Totes les frases del judici són certes, també que el meu pare era a la sala i les trifulgues que vaig tenir amb ell. L'única part novel·lada és quan dic que durant el judici tenia l'expedient amb la documentació del pare i vaig poder confrontar-lo amb la veritat", explica. L'autor no va tenir aquesta informació fins al 2020, sis anys després de la mort del pare. "Fins i tot em va mentir al llit de mort. Em va dir que jo podia ser tan d'esquerres com volgués, però era fill d'un membre de les SS. Em va explicar que havia anat al front rus i que havia estat dels últims defensors del búnquer de Hitler. En realitat, en aquell moment era en una presó francesa".

El pare de l'autor va canviar fins a quatre vegades d'uniforme durant la Segona Guerra Mundial, una cosa força inaudita i que ha deixat astorat més d'un historiador. Amb 18 anys es va allistar a l'exèrcit francès, en va desertar i es va apuntar a la Legió Tricolor, la milícia col·laboracionista de Vichy. D'allà també en va desertar i el 1943 va col·laborar amb l'exèrcit nazi a Polònia, on treballava en transports, com els que van traslladar milions de persones als camps de concentració. Una vegada més va fugir i es va entregar a la Resistència francesa. Tanmateix, aquí no va acabar la seva història. Va voler tornar a canviar d'uniforme i es va voler unir a l'exèrcit alemany, que estava ja retirant-se. "El van enxampar els nord-americans, no es van creure les seves mentides, i el van lliurar a la policia francesa. Només va estar un any a la presó. El jutge mai havia vist un cas com el seu. Va tenir molta sort, perquè a la majoria de col·laboradors els afusellaven", explica Sorj Chalandon.

La ceguesa de la mare

El 2014 van ingressar el pare de l'escriptor en un hospital psiquiàtric. Va morir quatre mesos després. El seu metge de capçalera durant 30 anys mai li va detectar cap trastorn. A ell també el va enganyar. Li va fer creure que ell també era metge i que havia estat un heroi de guerra. A la seva dona també la va manipular. La va conèixer en un ball, a Tunísia, on va voler refer la seva vida després de la Segona Guerra Mundial. Li va dir que era un agent secret. "Quan vam ingressar el pare, la mare ens va dir que com era que havien portat el pare a un hospital de bojos. Quan el meu germà va explicar als metges com havia estat la nostra infància, ella va dir que quina era aquella història, i ens va preguntar si ho havíem passat malament quan érem petits", lamenta l'autor.

"El meu germà i la meva mare van cremar tots els papers de l'hospital, no tinc el diagnòstic", diu l'autor. "No soc un fill de les SS, soc un fill de la bogeria de la guerra", explica Chalandon, que no suporta els qui diuen a quin bàndol haguessin lluitat. "El meu pare tenia 18 anys, era un nen fascinat pels vencedors. Era racista i profundament antisemita", relata. Tanmateix, no el jutja per allò que va fer durant la Segona Guerra Mundial: "No jutjo el jove que es va perdre a la guerra, jutjo el pare que ens va mentir i ens va destruir a tots", resumeix.