Soweto Kinch: “Vaig tocar davant el rei d’Anglaterra i un mes després em van retenir a l’aeroport”

BarcelonaEl saxofonista britànic Soweto Kinch (Londres, 1978) va tocar a la cerimònia inaugural dels Jocs de la Commonwealth, que se celebraven a Birmingham el 28 de juliol del 2022. Unes setmanes després, el 7 de setembre, Kinch havia de participar en el Festival Mas i Mas de Barcelona, però el personal de Ryanair de l’aeroport de Birmingham no li va permetre agafar cap avió fins a la capital catalana. “Feia poques setmanes havia tocat davant l’actual rei d'Anglaterra, Carles III, i de cop i volta em vaig trobar retingut a l’aeroport; em deien que portava un passaport fals i era un immigrant il·legal —recorda el saxofonista—. El meu passaport estava lleugerament esquinçat, però molt poc. I aquell estiu havia viatjat per Europa sense cap complicació. Els treballadors de Ryanair podrien haver comprovat electrònicament que no era un passaport fals, però van preferir riure’s de mi i dir-me que no podria volar”. 

Quan Kinch es va queixar de la incidència, van aparèixer tres policies renyant-lo perquè “estava provocant disturbis”. “Volien sentir-se poderosos. De totes les persones de la cua, van anar a triar justament l’home negre que duia un saxofon. Els vaig dir que tocava en un festival i encara es van posar més contents de prohibir-m’ho”, diu el saxofonista, que lamenta “l’onada d’odi creixent cap a les persones que semblen refugiats o migrants”. Tres mesos després, va rebre un correu de Ryanair en què el titllaven de racista i li prohibien viatjar més amb la companyia. Kinch ja havia viscut una agressió similar a principis del 2022, també amb Ryanair, quan intentava tornar a Anglaterra des de l’aeroport de Verona.

Davant aquests fets, el Festival Mas i Mas va optar per reprogramar el concert del saxofonista de cara a l’edició següent. Finalment, actuarà al Jamboree aquest dijous 31 d’agost (19 h i 20.30 h) amb el contrabaixista Nick Jurd i el bateria Jason Brown, ja a la recta final del Mas i Mas d’aquest any. Sobretot hi tocarà peces dels seus dos últims àlbums, The Black Peril (2019) i White Juju (2022), que va gravar després de la pandèmia amb l’Orquestra Simfònica de Londres. Tots dos discos parteixen d’una recerca històrica exhaustiva. Kinch, que va estudiar història a la Universitat d’Oxford, s’ha interessat per la situació dels negres al Regne Unit segles enrere. “Amb la música, tradueixo emocionalment fets del passat; sento la necessitat d’explicar la veritat sobre la història del meu país”, diu el saxofonista. 

Per crear The Black Peril, va documentar-se sobre els avalots racials del 1919 a Anglaterra. “A Oxford ningú me’n va parlar —diu Kinch—. Hi ha qui pensa que el Regne Unit va ser sempre blanc fins que va aparèixer Bob Marley del no-res, i no és així. Hi ha hagut negres des de fa almenys 500 anys”. A White Juju, el saxofonista es va fixar en les banderes i símbols que hi ha pels carrers europeus i que normalment, amb el trànsit viari, passen desapercebuts. “Arran de la pandèmia, les ciutats es van buidar i la gent va començar a preguntar-se per què no havíem advertit abans aquests emblemes opressius i símbols tòxics”, explica Kinch. Ara bé, tot i que la seva música tingui un rerefons polític, el saxofonista vol que sigui “divertida i lluminosa, que uneixi les persones”. “És revolucionari, fer música divertida”, afegeix. 

Kinch es mostra preocupat per la hipocresia britànica a l’hora d’abordar problemes com el racisme. “El 2020, quan van assassinar George Floyd als Estats Units, alguns anglesos van començar a dir que Amèrica era dolenta i racista. I el Regne Unit? Ha estat el país amb més esclavitud de tot el món, més que Espanya, França i Portugal”, diu el saxofonista. “El racisme és una malaltia mental, no em deixaré definir pels desequilibris d’altres persones”, conclou.