Stay Homas, un antídot contra les cadires buides de la Mercè

BarcelonaLa síndrome de les cadires buides segueix ben present als concerts de la Mercè. Dijous va ser dramàtica la situació a la Teixonera, on la cubana La Dame Blanche va tancar la nit tocant davant d'un parell de centenars de persones i mil cadires buides. Divendres al mateix espai, i també amb les entrades exhaurides, Los Enemigos no van aplegar ni la meitat de l'aforament reservat. Vist el resultat d'obligar el púbic a triar per franja horària i espai en comptes de per concert, és comprensible la frustració de qui no va aconseguir localitat en els jocs de la fam de la reserva d’entrades, allà on l’única arma és la tecla F5.

A la plataforma marina del Fòrum (l’espai dels escenaris Mediterràniament) divendres també va haver-hi buidor, però en l’ordre invers. El 90% de les més de 3.000 cadires estaven buides quan van tocar The Crab Apples (20.20 h). Era la primera Mercè del quartet de Santa Eulàlia de Ronçana, i per tant una bona oportunitat per donar a conèixer l’estimulant pop del tercer àlbum, Crap, que van publicar a la primavera. La solitud no va impedir que el grup fes un bon concert, i fins i tot van aconseguir que mitja dotzena de persones ballessin amb Me da igual i Cucarachas. Tal com va admetre la cantant Carla Gimeno, van assumir amb esportivitat el paper de teloners en una nit que completaven Sofía Gabbana (21.40 h) i Stay Homas (23 h). Per dir-ho sense embuts: el públic de Stay Homas no va tenir cap pressa per entrar en el recinte dels concerts.

La lògica dels teloners ja és aquesta en els concerts de pagament, però sap greu que passi a la Mercè i en un lloc amb les localitats numerades, la qual cosa encara dispersava més el públic. Amb Sofía Gabbana l’aspecte del recinte no feia tanta basarda. A poc a poc hi anava entrant el públic, per bé que una part important feia cua per accedir a la zona on es podia beure i menjar. Gabbana, germana de Nathy Peluso, va començar amb hip-hop de vella escola per caminar després amb la banda cap a territoris més orgànics i tancar el xou amb dos clàssics del rock argentí, Mi vieja de Pappo, i Mil horas, de Los Abuelos de la Nada.

Finalment, l’aforament per fi ple va rebre els Stay Homas, que van revalidar un cop més un projecte nascut en confinament i triomfant en pandèmia. El trio reconvertit en quintet va recollir tot el caliu d'un públic que va estar dret durant tot el concert i que va participar de bon grat en totes les juguesques proposades des de l'escenari. Abans d'Another love song, els espectadors van ser convidats a cridar "com si allò fos Liverpool". I la cridòria va ser efectivament com la que rebien els Beatles. La seqüència salsera, rematada amb un subtil reggaeton, va rebre la resposta esperada: ballar com si la pandèmia no hagués existit. I un aplaudiment va agrair la presència de Judit Neddermann, que va sortir a l'escenari per cantar l'himne del confinament Gotta be patient. Divendres els Stay Homas es van convertir en un antídot contra les cadires de la Mercè.