Stay Homas, Andrea Motis i Doctor Prats estrenen les noves Nits de l'Acústica de Figueres

FigueresRenovar-se o morir, diuen, i el món cultural hi està d'acord. La crisi del coronavirus ha obligat a reconvertir la majoria de propostes com l'Acústica de Figueres, que aquest any s'ha transformat en les Nits de l'Acústica. I, d'omplir la ciutat amb diversos concerts gratuïts i simultanis amb els principals actors de l'escena catalana, enguany ha passat a reduir-se a dos escenaris i amb entrades de pagament. "Era temerari intentar fer un festival com el d'anys anteriors", reconeixia el seu director, Xavi Pascual, que també va admetre que només tenien dues possibilitats: anul·lar-lo o reinventar-se i "crear un projecte adaptat a la nova normalitat".

Un nou format que aquest dijous van estrenar Stay Homas, Andrea Motis i Doctor Prats, que van exhaurir totes les localitats disponibles. Però la nit va comptar amb una absència d'última hora: els Cala Vento van haver d'anul·lar el concert perquè un dels components era contacte d'un positiu de coronavirus. Un nou sotrac per als organitzadors, que han afrontat l'edició més complexa: a més d'haver d'aplicar nombroses mesures de seguretat per evitar el contagi, també han hagut d'estar pendents del cel davant la previsió de pluja entre divendres i dissabte.

El trio del confinament, els Stay Homas, van ser els primers a pujar al nou escenari situat al Parc de les Aigües de Figueres, complementat amb un espai village amb servei de barres. I, com ja és habitual en tot concert, les 600 cadires disponibles estaven separades i els assistents havien de portar en tot moment la mascareta, a més de rentar-se les mans a l'entrar i asseure's de manera esglaonada.

Les mateixes mesures que es van aplicar al claustre Ramon Muntaner, on Andrea Motis va desplegar un repertori molt personal –que va improvisar en certs moments– i que oferia un viatge musical des dels seus orígens a la Sant Andreu Jazz Band fins al seu últim disc, Do Outro Lado Do Azul, passant per les composicions d'alguns dels artistes que més la inspiren, com el bolero La Barca, que va descobrir a través de Caetano Veloso; o la peça de Lil Armstrong Let's call it love.

"Va ser dona de Louis Armstrong durant dos anys i la vaig descobrir fa un any a Califòrnia. És cantant i pianista i té composicions molt boniques com aquesta", va introduir Motis, que, lluint la panxa d'embarassada, anava presentant i explicant l'elecció de cada tema que va interpretar, i que va incloure també peces del guitarrista que l'acompanya des de fa anys, Josep Travé, i l'inseparable contrabaix de Joan Chamorro, que es va atrevir a cantar I'm confessing (that I love you).

"Perquè m'ho demana l'Andrea", va dir mig reticent. "I perquè l'hi he demanat en públic i ha sigut gairebé com obligar-lo –va respondre ella rient–. Però si va fer-ho a Vilafranca l'altre dia, Figueres no serà menys, oi?", va deixar anar davant els assentiments i somriures del públic, que, malgrat no poder-se moure de la cadira, no podia evitar seguir amb peus i mans els ritmes jazzístics i brasilers que van oferir.

I, ja passada la mitjanit, va ser el torn dels Doctor Prats, que, malgrat l'alt voltatge de la seva música, van mantenir assegut el públic que no parava de corejar els seus grans èxits des de la cadira. I és que malgrat que l'Acústica no ha estat enguany la segona festa major de Figueres –que omplia de concerts i visitants la ciutat durant quatre dies–, ha trobat una fórmula per continuar donant vida a la música en directe dels artistes locals i que és compatible amb les mesures per evitar el contagi.