Steven Spielberg: “No tinc cap projecte entre mans i és una sensació genial i alhora terrorífica”

Enviat especial al Festival de BerlínPotser Steven Spielberg ja no convoca multituds als cinemes amb les seves pel·lícules –la recent Los Fabelman, la seva pel·lícula més personal, no ha funcionat a la taquilla nord-americana ni a la catalana–, però la seva presència és suficient per omplir de gom a gom la sala de premsa d'una Berlinale que aquest divendres lliura al director un Ós d'Or d'Honor per una carrera extraordinària que ja porta cinc dècades sense aparent desgast. “No ha canviat el que sentia quan feia pel·lícules de petit –diu Spielberg–. Quan m'arriba un guió o una idea que m'agrada molt, l'excitació que sento sobrepassa la resta de coses excepte el naixement dels meus fills”.

Relaxat i amb ganes de xerrar –ha estirat la roda de premsa 10 minuts més del previst–, Spielberg s'ha mostrat encantat de recordar tota la seva carrera, des del seu debut eel 1971, El dimoni sobre rodes (“per algun motiu sentia molta afinitat per la història de Richard Matheson i vaig lluitar moltíssim per dirigir-la”) fins a L'imperi del sol (“si els meus pares no s'haguessin divorciat no hauria dirigit aquesta pel·lícula”) o Los Fabelman: “Quan ja era gran, la meva mare em deia sovint: «Quan explicaràs la nostra història? T'he donat material molt bo!». I finalment, la pandèmia i la por de la mort em van donar el valor per explicar-la”.

A Los Fabelman, Spielberg també recrea la trobada real que va tenir d'adolescent amb John Ford, quan va entrar al seu despatx a demanar-li consell. I quan aquest dimarts un jove director ha emulat l'escena i li ha demanat consell a la roda de premsa, Spielberg ha assenyalat amb humor: “La diferència entre John Ford i jo és que ell és un dels grans directors de la història... i que jo no et diré que fotis el camp del meu puto despatx”. Ha afegit que avui dia ell aprèn més “dels directors joves” que dels grans mestres del passat, i ha esmentat justament els Daniels, els directors de Tot a la vegada i a tot arreu, el film que lidera la cursa dels Oscars i que acaba d'arrasar als premis del Sindicat de Directors. “Però el consell que sempre dono és que t'has d'assegurar de tenir un bon guió. I si escriure no és el teu fort, busca algú amb un gran sentit de la narració i associa-t'hi. Són les històries el que faran tenir l'atenció del públic, no els plans que filmis”.

Truffaut, "el nen salvatge"

Spielberg ha explicat que “als set o vuit anys” els seus pares no el van voler portar a veure Centaures del desert de John Ford “perquè deien que era un western molt violent” i, quan van tornar a casa, no paraven de comentar la pel·lícula. “L'endemà vaig agafar monedes del lloc on guardaven la xavalla i vaig anar tot sol a veure Centaures del desert, tot i que no sé si la vaig entendre, aleshores”, ha dit Spielberg, que també ha recordat la seva relació amb Truffaut, que va ser un dels actors d'Encontres a la tercera fase. “No hi havia ningú com ell. Era com nen, però un nen salvatge, com el títol de la seva pel·lícula. I ell va ser una de les raons per fer E.T., l'extraterrestre. Truffaut acabava de rodar La pell dura i s'ho havia passat molt bé rodant amb nens i em va dir: «Steven, tens el cor d'un nen, has de fer una pel·lícula amb nens!». I quan va sorgir l'oportunitat de fer E.T., vaig recordar el que m'havia dit Truffaut”.

En resposta a una pregunta sobre quina és la seva pel·lícula pròpia favorita, Spielberg ha recorregut al clixé que les seves pel·lícules “són com fills” i que no en té “cap de favorita”, però ha reconegut que la més difícil de fer va ser Tauró i que, durant un temps, la més emocionant de rodar va ser La llista de Schindler, però que “ara és Los Fabelman, perquè parla de coses molt traumàtiques i que van ser molt doloroses de reviure”. Sobre el seu moment actual, ha reconegut que després de rodar gairebé consecutivament West Side story i Los Fabelman ara no té cap projecte entre mans. “No sé què faré i és una sensació genial i alhora terrorífica –admet–. Està molt bé controlar un altre cop la meva vida i prendre decisions, però m'encanta treballar, necessito treballar. Així que em passaré la resta de l'any esbrinant què vull fer”.