Història del motor

De la sufragista que feia de xofera a la primera taxista: així van ser les pioneres del volant

La Casa Seat mostra les dones que van canviar la història de l'automòbil

Una imatge de l'exposició, amb la fotografia d'Anita King, actriu de cinema mut, en un primer pla
3 min

BarcelonaRes a veure amb els calendaris que Pirelli es va inventar als anys 60 perquè l'empresa de neumàtics estava convençuda que les fotografies amb noies eren una excel·lent eina de màrqueting en la indústria del motor. A les fotografies que es poden veure a la Casa Seat, les dones de finals del segle XIX i principis del XX fan coses: donen la volta al món, arreglen cotxes, fan curses automobilístiques, inventen i dissenyen o fan de taxistes o xoferes. A totes elles es dedica l'exposició Pioneres.

"A totes les fotografies que hem trobat les dones són subjectes, se les fotografia fent coses i no com un objecte sexual. No se les cosifica, però hi va haver un moment en què això va canviar. Ara és molt difícil trobar fotografies en què no es ressalti algun atribut sexual de les dones", reflexiona Claudia Crego, que ha comissariat l'exposició amb Josep Mata.

Entre les pioneres destaquen dones com Charlotte Marsh, la xofera i mecànica del primer ministre britànic David Lloyd George entre el 1916 i el 1922. Marsh va ser una important sufragista. Detinguda el 1909 per haver participat en una protesta, quan la van tancar a la presó va iniciar una vaga de fam. Es va convertir en una de les primeres persones alimentades a la força. El primer ministre britànic, al contractar-la, volia construir un pont amb el moviment sufragista i convèncer les dones perquè entressin al món laboral en un context bèl·lic. De fet, la incorporació al món del motor va de bracet amb les guerres: les dones van poder treballar-hi quan hi va haver necessitat de mà d'obra barata i els homes estaven al front. Una dona que va aprendre a conduir i mecànica, per salvar vides, va ser Marie Curie. Ella va ser la inventora de les màquines portàtils de rajos X integrades als automòbils per arribar ràpidament als soldats durant la Primera Guerra Mundial. Mai va ser fàcil, les dones sempre van topar amb reticències. La First Aid Nursing Yeomanry, creada el 1907, estava formada només per dones britàniques que, entres altres coses, conduïen ambulàncies. Van començar ajudant l'exèrcit belga. El britànic no les va voler fins al 1917.

La primera taxista

Entre aquestes pioneres hi ha molt poques espanyoles. "És molt més fàcil accedir al patrimoni fotogràfic d'altres països, aquí és molt complicat", diu Crego. "A més, el desenvolupament de la indústria automobilística a Espanya va arribar molt més tard, era molt més potent a França, Alemanya o Anglaterra", afegeix Crego. Per exemple, la primera taxista que apareix documentada és una novaiorquesa, Wilma K. Russey, que va obtenir la llicència el 1907 i no acceptava mai propines. A Espanya no va ser fins al 1932, durant la Segona República, que una dona va conduir un taxi: la lleonesa Piedad Álvarez Rubio. La seva mare tenia un garatge, i allà es va familiaritzar amb el món del motor i dels conductors: "Vaig estudiar per ser mestra, però havia d'ajudar la meva mare i vaig començar a treballar", explicava en una entrevista a Mundo Gráfico el 1935.

La primera taxista era novaiorquesa.

L'altra espanyola que apareix a l'exposició és l'escriptora Emilia Pardo Bazán, que també va ser una de les primeres dones, de família benestant, a conduir un cotxe. Entre les pioneres que mostra l'exposició hi ha autèntiques aventureres, com Harriet White Fisher, que va donar la volta el món amb un Locomobile de 40 cavalls el 1909 i en va escriure un llibre, A woman's world tour in a motor (1911). Una altra aventurera va ser Anita King, una actriu de cinema mut que va aconseguir que Paramount li pagués un cotxe per anar de Hollywood a Nova York en 49 dies. Va ser el 1915. Després de la gesta, es va especialitzar en escenes automobilístiques de risc.

No va ser gens fàcil per a les dones competir. El 1908 Dorothy Levitt ho tenia tot previst per debutar al circuit de Brooklands després de ser inscrita per la marca Napier. Tanmateix, el Brooklands Automobile Racing Club no ho va permetre. Igualment, ella es va voler fotografiar amb el seu cotxe de competició fora de circuit. Les dones van continuar lluitant fins que després de la Primera Guerra Mundial, les restriccions es van anar relaxant. El 1928 a Broooklands van començar a haver-hi competicions femenines i el 1932 carreres mixtes.

L'exposició no oblida les inventores, les dissenyadores industrials i les enginyeres, com les Damisel·les del Disseny, un grup de dones contractades per General Motors a la dècada dels 50. "A cap de les dones que integraven aquest grup els agradava aquest nom", explica Mata. Al principi els feien dissenyar l'interior dels cotxes, com si fossin espais domèstics. Una de les fotografies, per exemple, mostra com es poden desplegar prestatgeries al maleter i posar-hi un peluix. Aviat, però, el grup es va dissoldre i les dones van poder treballar en altres propostes, com la seguretat dels vehicles.

stats