Crítica de teatre
Cultura11/12/2022

Un superb Juan Diego Botto fent de Lorca

Triomf indiscutible de l'actor amb 'Una noche sin luna' al TNC

'Una noche sin luna'

  • Direcció: Sergio Peris-Mencheta
  • Amb Juan Diego Botto

L’obra i la figura de Federico García Lorca són inabastables. No hi ha gaires temporades que no se’ns proposi una revisió del seu teatre, sigui des de l’ortodòxia classicista o des de la radicalitat performativa, o intents d’aproximació a la seva ànima, a la seva personalitat.

Cargando
No hay anuncios

Una noche sin luna va més lluny. El magnífic text de Juan Diego Botto és un exorcisme que reviu el poeta i tota la càrrega política i social del seu pensament, així com la poètica de les seves paraules. Un intel·ligent text que ens parla d’identitat i de memòria i que creix intentant explicar el mite de la nau de Teseu amb la dispersió d’una exuberant buguenvíl·lea on es dibuixa un Lorca empàtic, col·loquial, animós, vital, reivindicatiu, un xic ingenu també, i sobretot lliure per volar cap a les estrelles. Un Lorca proper, més carnal que espiritual, que parla amb el públic, que l’interpel·la, que el qüestiona, que el fa cantar ("tiene la tararara un vestido...") i al qual sedueix irremeiablement tot repassant episodis de la seva vida. Lorca a la Residència d’Estudiants de Madrid. Lorca amb La Barraca a la plaça d’un poble de Castella. Lorca en una entrevista. Lorca en un col·loqui. Lorca al voral de la carretera de Víznar on el van assassinar una nit sense lluna. Diu Botto que va morir somrient perquè somiava en una carícia del seu amant.

Són gairebé dues hores d'exigent funció que per als espectadors passen volant gràcies a la superba interpretació de Botto, que no sols omple l’escenari sinó que baixa entre el públic tot albirant el somiat teatre sota la sorra del poeta. Cal sumar al treball de l’actor l'exquisida direcció de Sergio Peris-Mencheta i també la sorprenent i dinàmica escenografia de Curt Allen Wilmer (AAPEE) amb EstudiodeDos, tot plegat rebut per una platea dreta com feia temps que no vèiem en una obra de teatre al TNC. Un èxit que, pel que hem llegit, es va repetint a cada lloc on es presenta des de la seva estrena el juny del 2021, assolint així el desitjable equilibri entre art i negoci que demana la permanent crisi del teatre.

Cargando
No hay anuncios