Susan Sarandon: "Mai vam pensar en ‘Thelma i Louise’ com una pel·lícula feminista"

BarcelonaEl toc de glamur que en anteriors edicions del BCN Film Fest van encarnar Richard Gere o Johnny Depp l’aporta aquest any Susan Sarandon (Jackson Heights, Nova York, 1946), que ha viatjat a Barcelona a presentar una projecció de Thelma i Louise, una pel·lícula esdevinguda icona feminista del Hollywood anterior al Me Too. "M’encanta que a la gent li sembli que Thelma i Louise és feminista –diu ella–. Fa dos anys vaig anar al Grand Canyon amb un dels meus fills sense adonar-me que era el 30è aniversari de la pel·lícula i ens vam trobar un grup de dones que hi havien anat a celebrar-ho amb les seves xicotes. Pots imaginar com es van posar al veure'm". Però Sarandon subratlla que les seves intencions a l’hora de fer la pel·lícula no eren crear un referent del feminisme. "La veritat és que nosaltres mai vam pensar en ella com una pel·lícula feminista –admet–. Per a mi era només... estiu, anar a un lloc preciós, treballar amb Ridley Scott i amb una actriu, conduir, embrutar-me... Molta diversió. Ja us dic que el Ridley no va fer la pel·lícula pensant que seria precursora d’un moviment feminista".

La ironia és que Sarandon és una de les actrius més obertament polítiques del cinema nord-americà, amb unes posicions que sovint la situen a l’esquerra del partit demòcrata. De fet, assegura que l’ordre dels rols amb què es defineix al seu compte de Twitter (mare, activista i actriu) és també el de les seves prioritats: "Seré activista més temps del que soc actriu, d’això n’estic segura. I seré mare tota la vida". I si fa sis anys, al Festival de Sitges, es va disculpar "per Donald Trump" quan encara era president, ara tem que el seu retorn al càrrec és, "per increïble que sembli, una possibilitat molt real". "Els Estats Units estan tan desinformats i dividits, hi ha tanta gent sense accés a la sanitat o que s’han arruïnat per no tenir assegurança mèdica, tanta preocupació per la situació de les armes, la seguretat o el medi ambient... Si Trump no és condemnat, i és probable que no ho sigui, sortirà del procés com un màrtir a qui el govern persegueix. No pinta bé, la veritat", es lamenta.

Sarandon també assenyala els demòcrates com a responsables d’un hipotètic triomf de Trump en les pròximes eleccions. I posa com a exemple la resposta de l’equip de Biden al desastre mediambiental que es va produir a Ohio al febrer pel descarrilament d’un tren: "Trump hi va anar, els va portar aigua i els va donar diners. Però a Biden encara no se l’ha vist. I tampoc al secretari de transports. El Partit Demòcrata està perdent la classe obrera dels Estats Units. No es preocupen dels problemes econòmics, el seu focus és sempre cultural. I això no aconseguirà que la gent els vagi a votar. I els ecologistes estan farts de Biden, perquè va donar permís per buscar petroli en terrenys federals quan havia promès no fer-ho, i també al golf de Mèxic. No estan sent gaire llestos".

L'actriu de 'Pena de mort'

Amb 76 anys i més de mig segle de carrera, Sarandon acumula un grapat de papers icònics, des de la reprimida Janet de The Rocky Horror Picture Show fins a la groupie del beisbol d’Els búfals de Durham o l’aprenent de crupier d’Atlantic City. "No puc triar un sol personatge, perquè seria condemnar els altres a la mort, com a La decisió de la Sophie", exagera. Però reconeix la seva "gran connexió" amb el de la monja que interpretava a Pena de mort. "Vaig ser jo qui va trobar el llibre, i vaig fer la guitza al Tim fins que la va dirigir –recorda–. Soc amiga de la germana Helen i estic molt contenta que el llibre s’hagi traduït a 22 llengües. Pena de mort va aconseguir que molta gent mirés de cara la realitat de la pena de mort, tant partidaris com detractors, i això em fa sentir orgullosa".

Per a l’actriu, el més important que pot aconseguir una pel·lícula és "provocar un debat" i, en aquest sentit, porta clavada l’espina de la poca repercussió que va obtenir el drama sobre la transsexualitat d’un jove interpretat per Elle Fanning a Tres generacions (2015). "Va arribar massa d’hora –diu–. Era una pel·lícula accessible sobre la transició de gènere on jo interpretava una lesbiana que fa les preguntes estúpides que sempre fa la gent i Elle Fanning estava sensacional. Però Harvey Weinstein la va comprar i no sabia com vendre-la, i com que aquell any ja tenia Carol, bàsicament va tirar Tres generacions a la paperera. I és una llàstima, perquè és una pel·lícula important que la gent hauria d’haver vist".