Susanna Rafart i Nora Albert, premis Cavall Verd

PalmaSusanna Rafart (1962) i Nora Albert (1957) són les dues guanyadores dels premis Cavall Verd, que enguany celebren 39 edicions. Rafart ha estat guardonada amb el premi Josep Maria Llompart per l’obra D’una sola branca (Editorial Proa) com a millor llibre de poesia en català publicat l’any 2021, mentre que Albert ho ha estat amb el premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l’any per Buidor d’amor (Edicions Aïllades), d’Alda Merini. El president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Sebastià Portell, celebra que s’hagin valorat les obres de dues dones amb trajectòries sòlides.

Divendres passat, a Can Alcover (Palma), quan varen anunciar-se els noms de les guanyadores, Portell va parlar del panorama de la literatura catalana, “en què podem trobar tant una continuació de concepcions més personals o de determinada tradició, com propostes més innovadores o trencadores i amb una producció que va dels poetes que podríem anomenar sèniors a joves que entren amb força dins el panorama poètic”. Una celebració que també s’estén a la traducció poètica, “que està en un moment extraordinari”. 

Personal i universal 

La “intensitat expressiva, riquesa conceptual i fondària reflexiva entorn de la mort i dels misteris de la vida” és el que el jurat destaca de l’obra D’una sola branca, així com “l’excel·lència formal d’uns versos polits amb màxima exigència”. Rafart, a Palma, va explicar que, aquest volum “tan íntim”, l’ha volgut construir “des del dolor personal i anecdòtic cap a una visió universal i global a través del llenguatge, i també de la pèrdua i la seva recuperació”. El llibre ja va rebre el premi Miquel de Palol de poesia el 2021.

En la primera part de D’una sola branca, a partir de la pèrdua del pare, es reflexiona sobre el sentit de la vida i es recuperen moments d’un passat també geogràfic, comentà Rafart. “Finalment, una part més breu evoca el paisatge de muntanya de la meva infantesa (Ripoll), ara en ruïnes per la caiguda de la indústria i on plana encara erràticament la vella figura del Comte Arnau”, explicà. 

Portell va recordar que Rafart és mestra en Gai Saber dels premis Cavall Verd, ja que anteriorment s’havia endut el guardó en ambdues categories. A més, va afegir que la lectura de D’una sola branca el va dur a llegir Maria Antònia Salvà i Emily Dickinson. 

Visibilitat 

Nora Albert és el pseudònim d’Helena Alvarado i Esteve, filòloga, assagista i traductora. Guardonada per la traducció de Buidor d’amor, d’Alda Merini, el jurat n’ha destacat “la traducció impecable, d’una excel·lent qualitat”, sense oblidar la important significació que té l’obra de Merini, “amb una gran aportació a la poesia, una obra molt extensa i d’una gran oralitat”. 

Aquesta no ha estat la primera vegada que Albert traduïa Merini. Des del coneixement, per tant, a Can Alcover va parlar d’una “veu molt original i audaç”, en part a causa de la vida que va portar entre entrades i sortides del psiquiàtric. Un fet que la traductora reconeix com “un nodriment poètic important”. “Això, afegit a un gran do per a la poesia i una gran humanitat, la fa una autora fascinant, amb una obra molt sòlida i d’una aterridora autenticitat”, precisa. 

La traductora va assegurar que tenia molts motius per estar contenta. Especialment, però, per la “visibilitat” que aquests premis suposen per a obres que sovint passen més desaparcebudes, com la traducció poètica. “I encara més si ve d’Eivissa, perifèria de les perifèries”. El volum, de fet, l’ha editat una petita casa de l’illa, Edicions Aïllades. Un altre motiu per estar feliç: “Vaig descobrir que Marià Villangómez també va guanyar un Cavall Verd. No puc estar més satisfeta d’inscriure’m en aquesta tradició”, va dir. 

Per part seva, Portell va mencionar el deliri, la sensualitat i la intensitat que es desprèn de la poesia de Merini i que li recorden a la traductora Albert en la seva faceta com a poeta.

El jurat dels premis Cavall Verd d’enguany ha estat format per Antoni Xumet, Begonya Mezquita, Laura López Granell, Lluís Servera i el vicepresident de l’AELC per les Illes, Pere Gomila. Precisament, Gomila destaca que el nivell de producció d’enguany ha estat molt bo, “no només per la quantitat, sinó també per la qualitat, tant pel que fa a la poesia com a la traducció poètica”.