Sylvain Tesson: "El càncer de la societat està en l'era digital"
Alfaguara publica 'La vida simple', del viatger i escriptor francès, amb traducció de César Aira
ParísEl francès Sylvain Tesson, escriptor-nòmada, publica en castellà la seva nova novel·la, basada en el relat del mig any passat en una cabana a Sibèria, "un dels viatges més llargs sense haver fet un quilòmetre".
Després de diverses aventures que s'han convertit en llibres de gran èxit editorial a França, com la volta al món en bicicleta o la travessa d'Àsia en una moto amb sidecar, Tesson presenta una obra diferent que defineix com "una immersió estàtica". "Per a mi viatjar és una fugida de l'avorriment, de la morositat, de l'angoixa del temps que passa", afirma.
Nascut a París el 1972, fill de dos coneguts periodistes, Tesson ha viscut amb 'La vida simple' el seu èxit més gran en llibreries, encara que en la seva carrera ha col·leccionat alguns prestigiosos premis, com el Goncourt de novel·la o el Médicis d'assaig. Tesson es considera "un bard" que explica el que viu i que busca aventures per poder escapar d'una societat en la qual no se sent còmode.
Amb aquests viatges, l'escriptor no persegueix "aturar el temps", però sí "fer-lo més intens, poder fixar l'atenció en el que fas, viure més cada instant". Després de tants viatges, Tesson decidir "provar alguna cosa diferent" i amb un grapat de llibres es va recloure en una cabana a Sibèria.
La riquesa de la vida estàtica
"Estava una mica cansat de viatjar, volia veure el que m'aportava el contrari: la immersió en un lloc. No sabia que seria tan fecund i ric. Vaig descobrir que podia demanar a la immobilitat el mateix que em donava la suma de quilòmetres, el sentiment d'una vida rica, d'aconseguir coses, d'una diversitat ", assegura. A diferència dels viatges, on "sempre passen coses", a la cabana siberiana va haver de "provocar que passessin".
Per Tesson, "el càncer de la societat està en l'era digital". La considera "una impostura que et fa creure que tens al teu abast tot el saber de la humanitat" però que t'eviten "gaudir del moment present". L'escriptor considera que en les societats emergents encara perviu "una postura de menyspreu cap al futur" que els permet "viure sense la preocupació d'acumular".
"El futur és una construcció; el demà, una impostura, una manipulació profunda. Els que parlen del demà són els capellans i els polítics, els que tenen alguna cosa vendre't, ja sigui la vida eterna o promeses electorals. Són els que han manipulat el temps per evitar-veure l'únic tresor que tenim, l'instant que vivim ", diu.
