Maika Makovski: "Dues someres pujaran les guitarres fins al concert del castell d'Alaró"

PalmaA pocs mesos per la sortida del seu nou disc, Maika Makovski viurà un dels concerts més especials i màgics de la seva trajectòria en un entorn gairebé inexplorat des del punt de vista musical. Serà aquest dimarts, dia 6 d’agost, quan, després d’una excursió a peu en què només disposaran d'un parell de someres com a ajudants, la música de la mallorquina ressoni al pati del castell d’Alaró. “No m’havia plantejat mai tocar-hi”, confessa Makovski, “però és que ens ho podríem plantejar sempre, fer concerts a llocs on no se’n solen fer, però no hi solem pensar. Per sort hi ha gent com Ana Espina [promotora del cicle Sons de Nit] que no només ho pensen, sinó que ho fan realitat”. Una fita més a la sòlida trajectòria d’aquesta cantant que a finals d'agost tocarà també a Llucmajor i que per novembre publicarà nou treball. “I no ho solc dir, de fet no ho havia dit de cap fins ara, però aquest que encara ha de sortir és el meu preferit”, assegura. 

Que tocaríeu al castell d’Alaró era una cosa segurament impensable fa uns anys… 

— Anys? Fa uns mesos! Fa tres mesos ni m’havia passat pel cap!

Però era un espai que ja coneixíeu, no?

— Sí, i tant. És un lloc on he portat persones especials per a mi. Quan començava amb la meva parella hi vàrem anar, i també record haver-hi estat amb una de les meves millors amigues quan va venir a veure’m. És un dels paratges més espectaculars de l’illa i poder-hi tocar és… màgic, sí. 

Com us heu plantejat el concert? Perquè no poder accedir-hi en cotxe té implicacions tècniques…

— Clar, només tenim dues someres que pujaran l’amplificador i les dues guitarres que portaré. I ja he estat mirant quin era l’amplificador més petit i menys pesat que tenia. Evidentment jug amb unes condicions diferents a les que tindria en una sala i a la possibilitat d’accedir-hi en furgoneta, però jo m’ho imagín com… Com si tots fóssim a casa meva, serà un concert òbviament íntim, perquè hi haurà pocs elements i també poca gent, però sobretot crec que tindrà aquest aire casolà. 

En les darreres setmanes hi ha hagut un concert de Jansky a les coves del Drac o un de Mar Grimalt a les coves d’Artà. Venen de nou perquè no hi estam acostumats, a sentir música en directe a llocs com aquests. 

— Pens que hi ha una por institucional a la música. Que es tendeix a vincular-la amb soroll, amb caos, amb anarquia, amb festa descontrolada… Però quan dus gent a un lloc natural, especial, que està ben conservat, l’amor per la música va de bracet del respecte per l’espai. L’amor per la música no atreu gent que es comporta de determinades maneres, així que no té sentit que existeixi aquesta por. Sempre he dit que la música és sublim quan està al context adequat, i Mallorca està plena de llocs increïbles on això podria passar. 

I més en un cas com el vostre, en què el directe és tan important. 

— És la part de la professió que jo consider més la meva professió. He passat moltes hores damunt un escenari, hi vaig començar a 12 anys i ha plogut molt des de llavors. Però sí, quan faig un directe és quan em sent més madona de la situació i puc dir que això és el que jo faig a la vida. 

I la relació amb la indústria musical, com la gestionau?

— Tenc molta sort perquè sempre he fet la meva i ho puc continuar fent. Tenc un públic molt fidel i puc baixar al carrer sense pensar què duc posat perquè no em trobaré mai cap paparazzi enlloc. Visc molt tranquil·la i sí que tenc una carrera sòlida, que és el que sempre he volgut. Poder fer la meva música sense pressions d’empresaris… Al final, el que guia la indústria musical, com qualsevol altra, són els doblers, i abans era molt més ingènua, però ara ja sé una mica de què va tot això. 

I teniu treball a punt de sortir del forn, no és així?

— Sí, en acabar l’estiu començarem a treure senzills i a finals de novembre sortirà el disc, que hem gravat a Bristol. En tenc moltes ganes perquè no ho havia dit mai fins ara, però és el meu preferit dels que he fet fins ara. I també li tenc un respecte, eh? Perquè és molt diferent de l’anterior i mai no saps com anirà. El meu públic està acostumat als canvis, tenc aquesta sort, però mai saps quina reacció hi haurà. Ara bé, quan t’agrada el que has fet és menys important el que pensi el món. Que continua sent important, però et fa menys mal si estàs convençuda. 

En quin sentit és diferent dels anteriors?

— L’anterior disc estava pensat per ser un disc de banda, amb temes molt enèrgics i urgents. Aquest… reclama que li paris atenció. Crec que hi ha molta riquesa musical i que en directe serà molt especial, perquè hi ha una col·lisió d’instruments orgànics i sintètics, i també de clàssic i rock. És un viatge de disc, però sobretot és molt contemplatiu.