'Talismán', el cofre de les onze pedres precioses musicals de Marco Mezquida

PalmaEl pianista Marco Mezquida converteix en música tota la màgia de la paraula talismà. El mot dona nom al seu darrer disc, Talismán (Discmedi, 2020), en el qual el percussionista Aleix Tobias i el violoncel·lista Martín Meléndez són els seus grans tòtems. El menorquí va presentar aquest disc de melodies "fresques" i "alegres" a la Fira Mediterrània de Manresa el 18 d'octubre; aquest dissabte, 28 de novembre, podrà escoltar-se a Mallorca en el marc del festival Jazz Voyeur, una actuació que serà al Trui Teatre (21 h). "Cada concert que hi ha es lluita perquè es mantingui, no deixa d'haver-hi una grandíssima incertesa, tot ha tornat canviant i fràgil", diu el pianista.

Talismán conté onze composicions noves, peces senzilles que el compositor anomena "joies" o "pedres precioses" en forma de cançó. "He creat aquestes músiques amb la voluntat de mantenir viu aquest trio, inspirant-me en les músiques del món, molt arrelades també a la Mediterrània". Mezquida refusa les etiquetes i els límits en la música, una decisió presa per mantenir lliure la creació i interpretar des de la llibertat. "Això és un disc d'autor amb so original", apunta; i és aquest l'únic límit que es planteja.

"La meva manera de ser és heterodoxa. En els projectes m'interessa explorar, molt a consciència, l'eclecticisme, veure les diverses vies i camins que té la música i caminar-hi", comenta. També és divers l'univers musical que ara el té captivat: escolta des dels preludis d'Aleksandr Skriabin fins al compositor espanyol Alfonso Villalonga, sempre deixant espai per als seus nous descobriments de música tecno. "Crec en la llibertat i m'agrada fer l'ullet a qualsevol classe de música. M'agrada el que és fresc, original, sincer, actual", diu el músic, que assegura que una de les coses més gratificants d'aquesta disciplina és "deixar-se sorprendre": "No tenc prejudicis. Valor tant la música comercial que fa Rosalía com la música urbana. Però també puc pensar que algunes propostes són una autèntica porqueria".

El poder màgic i sanador de la paraula talismà l'atreia: "Crec que va molt lligat amb el procés de composició: cada cançó conta una història, i cada peça és un petit talismà, conté una simbologia concreta, un valor màgic específic", relata. En el disc, el sentit de les composicions és un, però en directe són vives i "tenen personalitat, molta volada". La gent se sorprèn, perquè en un concert en viu tenen una altra energia i potència: "El trio és molt poderós i generós, i en l'àmbit visual i estètic hi ha molta feina", diu el menorquí.

"Sempre posam la millor energia en cada projecte, però és cert que, pel tipus de composicions o idees, aquest disc entra molt fàcil. Les melodies són alegres i s'enganxen a la primera. Hem passat moments molt difícils i pens que ara la gent hi veu més enllà del so quan escolta música, ho fa d'una manera més espiritual", menciona el músic, que ha aconseguit el seu propòsit: fer un disc en positiu, un cant a la vida.