La psicodèlia de Tame Impala manté l'idil·li amb el Primavera Sound
Els australians omplen de pop somiador l'esplanada del Parc del Fòrum després que Suede fes un concert per a nostàlgics
BarcelonaCompartir horari amb la cap de cartell no és el que tot artista somia, però a algú li havia de tocar coincidir amb la visita de Miley Cyrus al Primavera Sound divendres a la nit. La desagraïda feina els va caure als britànics Suede, una banda veterana que n'ha vist de tots colors i que no competeix amb el 'fandom' amb la Montana.
A principis d'aquest mes, Brett Anderson va reconèixer, en una entrevista en directe al CCCB, que vivia amb tranquil·litat la nul·la pressió comercial que té la banda el 2019. Conscients que possiblement mai més tornaran a facturar un èxit que soni a la ràdio, Suede pot dedicar-se a fer el que vulgui amb una sola condició: mirar al passat amb recurrència. I això van fer en el seu elèctric xou, atacar des d'un primer moment amb 'We are the pigs' o Filmstar' i deixar les cançons dels seus últims discos en anècdotes per a fans convençuts. Anderson, una de les cinc grans icones del 'britpop' (cal sumar-lo als Gallagher, Albarn, Frischmann i Cocker, qui, per cert, va marxar del recinte quan tot just començaven els seus companys de generació), segueix sent un 'frontman' envejable ben arribada la cinquantena, i, a més, ara que coneixem els orígens obrers i la seva bona ploma, encara cau millor. Concert correcte dels britànics, que van fer el que tothom esperava d'ells: 'Trash', 'Animal nitrate', 'Wild ones' (nua, amb Anderson a l'acústica) i 'Beautiful ones' seguides per acabar. Un dia més a l'oficina, la mateixa rutinària jornada laboral de les dues últimes dècades.
Precisament sobre els 20 anys estan els membres del quartet punk australià
Molt més àrids, i suposadament anticlímax per a un festival d'aquestes característiques, són els
Psicodèlia australiana
La matinada començava amb els grans '