Tanca la Sala Dalmau després de 45 anys d'història

Barcelona"Hem volgut marxar amb calma i sense intromissions. Creiem que era el moment de dir adeu dignament. No respon a cap motiu econòmic, és un cicle important que tanquem", ha assegurat en declaracions a l'ACN Mariana Draper, responsable de la Sala Dalmau amb els seus germans Lucas i Cati. Després de 45 anys d'història, la galeria, fundada el 1979 pel pare de la Mariana, Francesc Draper, ha decidit dir adeu. Quan va néixer, l'objectiu de la galeria era rescatar artistes catalans i espanyols que havien emprès la seva tasca artística fora del país.

La Sala Dalmau s'acomiadarà amb una mostra dedicada a les avantguardes històriques i a l'Escola de París que recordarà els seus inicis, i que es podrà veure fins al 20 de desembre. La selecció inclou obres de Manuel Ángeles Ortiz, Francisco Borés, Le Corbusier, J.Fín, Albert Gleizes, Louis Marcoussis, Jacint Salvadó i Hernando Viñes. Com a cirereta, ha tingut una exposició dedicada a Joaquim Torres-García, que ha rebut una molt bona acollida. Precisament, Torres-García és un exemple d'artista que va passar bona part de la seva vida a l'estranger. Pintor i escultor, muralista, escriptor, professor i teòric, va néixer a l'Uruguai però va passar la major part de la seva vida adulta a Catalunya i França. És autor dels quatre grans murals que van decorar el Saló de Sant Jordi de l’antic Palau de la Diputació Provincial de Barcelona, avui Palau de la Generalitat.

En una nota de comiat, els responsables de la galeria asseguren que han estat "anys feliços i apassionants, però tot té un inici i un final". Al llarg de tots aquests anys, la galeria ha rebut el reconeixement de la crítica, amb dos premis ACCA, i el dels galeristes, amb el premi GAC a la trajectòria. El nom de la galeria és un homenatge a Josep Dalmau, un dels grans marxants d’art de la Barcelona de principis del segle XX. Al llarg de gairebé mig segle d'història, al seu espai hi han conviscut artistes internacionals i espanyols de diverses generacions.