Tarantino viatja al Hollywood del 1969

Quentin Tarantino és un geni a l’hora de crear personatges, però a Érase una vez en... Hollywood, que avui arriba als cinemes, per primera vegada té un protagonista que no ha sorgit de la seva imaginació. I no és Sharon Tate, que té un rol secundari al film, ni tampoc l’inspirador del seu assassinat, Charles Manson, amb una aparició molt breu; l’autèntic protagonista aquí és el Hollywood del 1969, un món encara innocent de cowboys i princeses però a punt d’endinsar-se en la foscor dels 70 i del New Hollywood, les drogues i la violència. En aquest sentit, la pel·lícula no és només un retrat històric, sinó també una carta d’amor que vol capturar un temps perdut.

Els guies de l’espectador en aquest univers són dos personatges de ficció: un actor que va de caiguda, Rick Dalton (Leonardo DiCaprio), i el seu amic i doble d’acció Cliff Booth (Brad Pitt), que també li fa de xofer. Encara són relativament joves, però ja representen la vella guàrdia de Hollywood, un sistema basat en el poder absolut dels estudis i les estrelles que està començant a deixar pas al Hollywood dels directors, homes brillants com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese i el polonès Roman Polanski, que el 1968 havia rebentat la taquilla amb La llavor del diable. Polanski i la seva dona, Sharon Tate, la reialesa del nou Hollywood, són també veïns de Rick Dalton, que els veu passar amb el seu descapotable, conscient que representen el futur d’una indústria que ja no compta amb ell.

A Érase una vez en... Hollywood, el Rick i el Cliff es creuen amb diverses personalitats del món del cinema, algunes reals i d’altres fictícies, com l’agent Marvin Schwarzs (Al Pacino), un peix gros de la indústria que s’interessa per la carrera del Rick. L’ star system hollywoodenc està representat al film per Steve McQueen (Damian Lewis), però l’aparició més sonada és la de Bruce Lee, interpretat per Mike Moh. El retrat que en fa Tarantino no ha agradat a la família de l’actor, que creu que surt caracteritzat com un “imbècil arrogant”, però el director defensa que “Bruce Lee era, de fet, un paio força arrogant”. Més benèvol és el retrat de Sharon Tate que fa Margot Robbie, a qui Tarantino filma entrant en un cinema per veure’s a Brigada de demolició, una comèdia del 1968 que va protagonitzar amb Dean Martin.

Cal dir que Tarantino no diferencia entre el Hollywood cinematogràfic i el televisiu. Érase una vez en... Hollywood s’endinsa amb admiració i respecte en els rodatges de sèries dels anys 60 com The Green Hornet i Lancer o de la fictícia Bounty law, la sèrie que protagonitzava Rick Dalton i que està directament inspirada en Rawhide ( Cuero crudo ), on va debutar un actor anomenat Clint Eastwood. De nen, Tarantino devorava aquestes sèries amb la mateixa passió que els westerns de Peckinpah o Leone i, de fet, l’hi deu el seu nom: la seva mare li va posar Quentin pel personatge de la sèrie Gunsmoke interpretat per Burt Reynolds, que havia de fer un paper a Érase una vez en... Hollywood però va morir abans del rodatge.

El film també va ple de bromes privades entre el director i els seus fans, com que un matrimoni d’especialistes estigui interpretat per Kurt Russell i Zoë Bell, que també feien d’especialistes en un film anterior de Tarantino, la fantàstica Death Proof. Menys gràcia té l’aparició de Charles Manson -interpretat per Damon Herriman, que també encarna el psicòpata a la segona temporada de Mindhunter - i els seus acòlits, entre els quals sobta descobrir Lena Dunham, la creadora de Girls.