Tast de noves tendències al TNT de Terrassa

No recordo una proposta artística tan austera com essencial. Ni escenografia, ni llums, ni disseny de so... Res de res. Només la llum del dia que travessa els grans finestrals de la tercera planta de l’antiga fàbrica Albiñana Ribas de Terrassa, bella i ferma mostra del gran patrimoni industrial egarenc. Un espai buit amb seixanta cadires per als espectadors, a qui els quatre intèrprets de We are (t)here omplen de ressonàncies acústiques a viva veu en un sorprenent cerimonial de sonoritats ancestrals. La nova proposta del duet musical, ara quartet, Aurora Bauzà i Pere Jou, segueix el camí de l’anterior I am (there) per explorar la conjunció de música i corporalitat en l’espai com a part de la partitura. Una partitura de repetició sobre una sola nota en un delicadíssim exercici que pot semblar molt fixat però que, ben al contrari, és fruit de la trobada dels intèrprets, que es relacionen amb la mirada imposant o assolint el que cal fer i, finalment, aixecant una creació en el mateix moment de fer-se.

Una experiència immersiva sobre immigració

Cinquanta minuts d’un viatge sonor que desvela l’esplèndida sonoritat de la nau sobretot quan els hieràtics cantants es mouen al nostre voltant. Una proposta tan exquisida com original que marca ben bé el camí del Festival TNT, abocat a descobrir llenguatges escènics allunyats de les convencions i sovint en plena sintonia amb els paradigmes tecnològics de l’actualitat com la instal·lació No hay tierra más allà. El col·lectiu Urati Laboratori vol reflexionar sobre la migració proposant una experiència immersiva amb pantalles i comandaments de videojoc i un bon nombre de testimonis, ja sigui de migrants de la mateixa Terrassa com de tècnics especialistes en sensesostre o de la infància que brolla de llibres, de sabates o de joguines. Em sembla ben bé que la reflexió intel·lectual està per sobre de l’experiència individual del visitant sotmesa als desequilibris de la tecnologia. Els espectacles del TNT solen tenir també un component de reflexió i/o denúncia sobre la nostra societat.

Una denúncia entorn de la mort

És el cas de la coproducció del festival amb l’Antic Teatre (on faran temporada) del projecte sobre la mort del col·lectiu Las Huecas, una de les propostes més esperades. Des de les bases d’un teatre que transforma la precarietat en passió, Las Huecas filen un seguit d’esquetxos al voltant del fet de morir jugant tant amb l’humor del grup de fantasmes que ens reben, com amb la denúncia del negoci de les funeràries (la mort té un preu... i no és barat) sense obviar el respecte per al finat amb una demostració a la manera de la sèrie Six feet under [adaptada al castellà A dos metres bajo tierra]. La proposta, rebuda amb grans aplaudiments i bravos, mereix atenció tot i que li manca més treball, més idees que li donin agilitat i contundència. La jornada es tancava amb una sessió electrònica de llum, música i foscor, però abans els andalusos de Vertebro mostraven una reflexió sobre l’interessant problema de la superpoblació al món i els drets de la terra en un dispositiu escènic mal resolt que impedia veure gairebé res.