PalmaEl dramaturg Jaume Miró (Cala Millor, 1977) continua apostant pel teatre documental amb una nova obra, Les cançons perdudes, una peça produïda per Noctàmbuls i interpretada per Toti Fuster, Biel Bisquerra i el mateix Miró, i dirigida per Joan Fullana. Ahir es va estrenar a la sala La Fornal de Manacor amb les entrades exhaurides.
El teatre documental és un gènere en el qual Miró se sent còmode i també ho són les seves dues darreres peces: Diari d’una miliciana (premi Teatre Principal 2012 i Bartomeu Rosselló-Pòrcel 2013) i Dels llargs camins, “investigacions, és com dur el periodisme al teatre”, assegura l’autor a aquest diari.
Tot plegat parteix d’una obra que Miró tenia inacabada, “perquè la investigació no la vaig poder cloure fins fa molt poc” i gràcies a l’empenta del Col·lectiu Dones de Llevant.
Les cançons perdudes tracta sobre la reconstrucció de la vida d’una dona alemanya, Margaret Zimbal Putz per devers els anys 30. Miró, com si fos un puzle, ajunta les peces de la història d’aquesta dona a partir de diverses publicacions i les unifica per treure l’entrellat de la seva vida. A més, i gràcies a l’historiador de Sitges Jordi Milà, aconsegueix una imatge inèdita de la dona de l’any 1933 extreta de la revista La Luz de Madrid, que és la que es mostra al cartell.
Miró topa amb Margaret Zimbal gràcies al fet que va llegir en una publicació sobre la Guerra Civil: “Em trob el nom d’aquesta dona que havia participat en el desembarcament de Bayo. Llavors era una jove de 19 anys i em vaig obsessionar a intentar reconstruir-ne la vida a partir de tan sols el seu nom”. Miró es va demanar: és possible reconstruir la vida d’una persona oblidada durant tants anys? El resultat és aquesta obra, Les cançons perdudes, que l’autor preveu dur de gira a partir de març de 2017 amb noves investigacions.