Estrena
Cultura01/02/2024

El Teatre Nacional tira la casa per la finestra amb 'Els Watson'

Josep M. Mestres dirigeix dinou intèrprets en una versió actual de la novel·la inacabada de Jane Austen

BarcelonaEls Watson, l'obra més ambiciosa de la temporada del Teatre Nacional, és un espectacle especial i insòlit per molts motius. El primer, perquè es tracta d'una obra contemporània de l'anglesa Laura Wade que s'introdueix en la novel·la inacabada de Jane Austen (1775-1817) i intenta entendre per què no la va acabar (i la resol a la seva manera). El segon, pel joc teatral que proposa, amb l'autora mateixa dins l'espectacle, un mecanisme que l'equip que dirigeix Josep Maria Mestres s'ha conjurat per no aclarir-ne ni mu, més enllà de la trama d'embolics familiars i pretendents que plantegen les cent primeres pàgines que Austen va deixar escrites (i que l'editorial Cal Carré acaba de publicar amb una traducció de Núria Sales). I, en tercer lloc, perquè és un espectacle tan gran que difícilment es podria aixecar en un teatre que no fos públic, que no es podria permetre els dinou actors, "de 9 a 80 anys" –acota Dafnis Balduz–, que interpreten els divuit personatges (dos nens doblen un personatge). "Veieu-la perquè no sabem quan ho podrem tornar a repetir", avisava la directora del Nacional, Carme Portaceli, que agraïa la "pluja de milions" de la Generalitat de Catalunya que els permet anar amb menys estretors pressupostàries.

Però l'espectacle, que es podrà veure a la Sala Gran del TNC del 8 de febrer al 17 de març, no només és una obra gegant per les nòmines, sinó també per la factura del muntatge, amb la traducció de Joan Sellent, la coreografia de Jon Maya de Kukai Dantza, el vestuari de Gabriela Salaverri, la música original d'Iñaki Salvador i una escenografia de Paco Azorín "poderosíssima i de gran bellesa" amb el qual "s'ha tirat la casa per la finestra": "No vull saber quant ha costat", admetia Josep Maria Mestres. No oblidem que ens passegem pels salons del camp anglès del tombant del segle XVIII.

Cargando
No hay anuncios

Laura Wade és una de les dramaturgues contemporànies angleses que avui té més prèdica (amb títols com Posh i Home, I'm darling), i aquest representa el seu debut als nostres escenaris. El seu plantejament, que també és el de l'obra, és entendre per què Jane Austen es va aturar. La va començar a escriure a la meitat de la seva producció, després de les tres primeres novel·les (Seny i sensibilitat, Orgull i prejudici i L'abadia de Northanger) i abans de posar-se a treballar en les tres últimes (Mansfield Park, Emma i Persuasió) i hi manté "l'altura literària, la intel·ligència, la creativitat i el sentit de l'humor únic" d'una autora que s'ha convertit en un clàssic universal, aclareix el director.

Cargando
No hay anuncios

La història comença amb el retorn a casa d'una germana Watson a qui la tieta li pagava els estudis, i amb l'operació de casar-la amb un dels tres pretendents que s'han postulat. "S'ha apuntat que la seva vida s'assemblava massa al que hi estava explicant, tenia un pare clergue que està malalt, acabava de rebutjar la proposta de matrimoni d'un home ric i sembla que la va voler desar al calaix", explica Mestres. En tot cas, van passar dos segles fins que Wade va decidir donar-hi una perspectiva contemporània, "amb el màxim respecte per Jane Austen, però també amb el màxim compromís amb la societat actual", aclareix Mestres. "Us heu de deixar portar per les sotragades emocionals i les sorpreses. Per la profunditat i perquè estimula la intel·ligència, però també perquè elles són contestatàries i divertides. L'ànima impregna tot el que escriu Jane Austen, té bellesa i llum, també les seves parts fosques. És una comèdia filosòfica", sentencia Mestres.

Les principals protagonistes són l'autora (Laura Aubert) i Emma Watson (Laia Manzanares), una dels quatre germans Watson (al costat de Paula Malia, Mireia Illamola i Marc Rius). En el rang de veterans hi ha Jordi Banacolocha, Mercè Arànega, Lluïsa Castell i Fina Rius, i entre els joves destaquen Guillem Balart, Dafnis Balduz i Laura Pau. Per a Laia Manzanares, l'obra "és profunda i bella", però sobretot "parla de la vida a través del joc": "Aquesta obra és un parc d'atraccions!", exclama. L'horari d'obertura del parc és de dues hores i mitja, amb entreacte inclòs.