El Teatre del Raval canvia de mans per manca d'ajuts públics

BarcelonaEl Teatre del Raval, tal com l'hem conegut les dues últimes dècades, abaixa el teló. Després de "17 anys lluitant", Empar López ha tirat la tovallola i ho ha anunciat a través de les xarxes: "La nostra gran obra arriba al seu últim acte". Al juliol va acabar les funcions i ja no reobrirà sota la mateixa direcció. Però no es perdrà un teatre: una altra empresa teatral, de la qual no ha transcendit encara el nom, n'agafarà el relleu i farà obres en aquesta sala que té un segle d'història, amb la intenció de reobrir renovada de cara a principis del 2025.

López plega no pas per voluntat pròpia ni per problemes amb el propietari de l'espai –que és el bisbat de Barcelona perquè la sala forma part de la parròquia de Nostra Senyora del Carme, al carrer Sant Antoni Abat–, sinó perquè l'empresa no ha rebut la subvenció triennal pel període 2023-26 i no es veu amb cor de seguir sense aquest suport per a produccions pròpies. El període 2021-2023, la sala havia rebut un import de 54.675 euros de la Generalitat per fer produccions, que ha quedat reduït a zero perquè ha obtingut poca puntuació. "La temporada passada ha sigut duríssima i és una decisió dolorosíssima, però no ens podem permetre continuar sense ajudes. Si no tinc el trienni estic morta; és inviable", explica López a l'ARA. La sala té quatre treballadors estables. La temporada passada van tenir 9.000 espectadors, una ocupació del 34%, amb un preu mitjà d'entrada per sota dels 16 euros. Alguns espectacles han figurat entre els més vistos en sales de menys de 200 localitats.

La seva línia teatral se centrava en traduccions de clàssics al català i versions de musicals en català. Els musicals La vampira del Raval, Goodbye Barcelona i Germans de sang van ser tres de les campanades musicals. Més recentment, han tingut èxit les versions teatrals de pel·lícules clàssiques com Testimoni de càrrec, El miracle d’Anne Sullivan i 12 homes sense pietat. "Teníem un públic fidel; és un lloc emblemàtic. Crec que l'administració hi hauria d'haver posat més interès", diu López, que té previst emprendre altres projectes teatrals fora de la sala i mantenir viva la Mostra de Teatre de Barcelona, que va fundar fa 26 anys. "Me’n vaig obligada i perquè no vull fer qualsevol cosa al Teatre del Raval", sentencia.