Carmelo Gómez: "El teatre és viu, el que és mort és el Congrés, el Senat i la justícia dels jutges"

Palma“Lorca és sempre una manera de tornar al coneixement de la terra, tradicions clàssiques i populars, les flors, les plantes. I és fer-ho a través dels elements de la tragèdia, l’amor, la mort… i en clau poètica, que no vol dir més que una mirada optimista i entusiasta per la vida”. Amb aquestes paraules, l’actor Carmelo Gómez parla de A vueltas con Lorca, la “tómbola poètica” amb la qual fa dos anys (tot el que la pandèmia li ha deixat) que roda per espais de l’estat espanyol. Invocant el poeta, convidant i acompanyant el públic en el difícil camí que suposa descobrir “que la vida és bella”. Dissabte, 18 de desembre, serà al teatre Principal d’Inca amb aquesta peça plena de joia de viure. A l’escenari, Gómez i el pianista Mikhail Studyonov. Els dirigeix Emi Ekai. 

Deis que A vueltas con Lorca és una peça plena d’entusiasme per la vida. 

— Com a éssers racionals que som, el que no volem és ser cafres i tornar a les cavernes. Som aquí per trobar un món de concòrdia. La poesia, amb el seu gran demiürg, que és l’amor, fa que puguem entendre això: cercar la concòrdia. Això pot ser dens per a un determinat públic, però estaria molt bé fer-los entendre que la cultura és fonamental per a l’existència. 

Vàrem parlar l’any 2019, quan vàreu venir amb Ana Torrent amb la funció Todas las noches en un día. En aquell moment ja parlàveu de densitat: la peça que havíeu de defensar era poètica, simbòlica, subtil. Vàreu dir que era un teatre exigent. A vueltas con Lorca també requereix aquesta exigència de l’espectador? 

— El rerefons és el mateix: les pretensions, també. En aquest cas tenim una cosa a favor: estam parlant de Federico García Lorca, que va construir una imatgeria que tots coneixem. Tots sabem què és la lluna, els cavalls. Manejam aquests símbols. Durant la funció, vaig repassant alguns d'aquests simbolismes. Quan el preparava, sentia que seria difícil vendre-ho a un públic que no estigués avesat a textos densos en l'àmbit poètic. Però, d'alguna manera, aquesta funció és una crida que no tinguin por. És un acompanyament a l'entrada als poemes. No explicam fil per randa què vol dir tot, sinó que donam claus per percebre el món poètic, des de l'optimisme i les ganes de viure.

 I quina és, aquesta clau? 

— És difícil trobar el camí. Allò cert és que hi ha moltes circumstàncies que no ens deixen veure el món amb objectivitat. Les xarxes socials, els programes de televisió nocius, les mentides dels mitjans de comunicació amb finalitats polítiques… tot això ens enterboleix la mirada i no ens permet veure que la vida és bella. 

És clar que cada funció és diferent. Però quines sensacions es perceben en el teatre durant A vueltas con Lorca? 

— A les funcions s’hi plora, i les llàgrimes fan gust. Contam això com si fos una tragèdia. Que no pensi ningú que una tragèdia és un horror. L’horror és el melodrama. Una tragèdia és un conte que parla dels grans temes des del poder de la metàfora. "Venís al teatro con el afán único de divertiros y tenéis autores a los que pagáis, y es muy justo, pero hoy el poeta os hace una encerrona porque quiere y aspira a conmover vuestros corazones enseñando las cosas que no queréis ver, gritando las simplísimas verdades que no queréis oír", diu Lorca. I això és així. Es parlarà de la vida, la mort, el destí, l’acceptació de la frustració, la malaltia. No serà una conferència sobre el que ja va dir el poeta, perquè això seria dogmatisme, però serà una empenta a l’espectador perquè sigui lliure d’imaginar. "La noche no quiere venir / para que tú no vengas / ni yo pueda ir / Pero yo iré / aunque un sol de alacranes me coma la sien. / Pero tú vendrás / con la lengua quemada por la lluvia de sal", escriu Lorca. A la funció hi surten també els amors frustrats.

Estau satisfet amb l'interès que ha generat l'obra?

— A cada funció, sigui de l'obra que sigui, veig que la gent encara vol anar al teatre, i que és viu. El que és mort és el Congrés dels Diputats, el Senat i la justícia dels jutges. És clar que necessitam normes per no matar-nos, però quan es prenen decisions amb inclinacions polítiques és un desastre. Els jutges no són la justícia.

A l'escenari us acompanya el pianista rus Mikhail Studyonov.

— Vàrem considerar que seria idoni recuperar les recopilacions de cançons populars que va fer Lorca durant la seva vida, des de cançons de bressol fins a cançons de festa. Per això hi som tots dos a l'escenari.

En alguna ocasió, durant una funció, heu pronunciat algun vers o expressió que se us ha ressignificat en el moment?

— He anat transitant per diferents llocs amb cada part de l'espectacle. La directora m'ha ajudat molt a veure quines coses són les que més ens han tocat i mirar fins on les podem estirar. És cert que anam construint la peça a partir d'aquestes sorpreses, que van passant sovint. Hi ha una part de la funció que vaig estar a punt de carregar-me, que és del Romance de la pena negra. Hi ha un moment que diu "Vengo a buscar lo que busco / mi alegría y mi persona". Semblen versos senzills, però no hi ha cap Lorca que sigui simple. I continua: "Soledad de mis pesares, / caballo que se desboca, / al fin encuentra la mar / y se lo tragan las olas". Crec que són els versos més emocionants. Els que, quan me'ls pos a la boca, sempre em sorprenen.