Teatres municipals, no és qüestió de poble gran o petit

PalmaLa programació de Nadal del Teatre Municipal de Llubí ha combinat l’activitat de les entitats socioculturals del poble amb altres propostes d’àmbit més comarcal. N’han format part l’obra de teatre Taxi, de la companyia Muro Alicorn; un concert de Marcel Cranc; un altre de la Unió Artística Murera, i també el festival del Club Gimnàstic Ítaca. Es tracta d’una programació cultural dimensionada a un municipi que té poc més de 2.000 habitants, amb un equipament teatral digne. Aquesta regularitat en la programació, però, no és allò més habitual arreu dels municipis de la Part Forana de Mallorca, senzillament perquè molts no disposen d’un equipament en les condicions adequades.“Fins l’any 2015, el teatre de Llubí tenia poca activitat, però l’Ajuntament va decidir donar-li un impuls amb una programació periòdica que acollís les propostes de les entitats locals, com és la projecció que cada 15 dies fa l’associació de cinema Es Quinquer”, explica la batlessa del poble, Magdalena Perelló.

Tot i que la població de Montuïri s’acosta als 3.000 habitants, i, per tant, és un poc superior a la de Llubí, aquest poble no té cap espai escènic semblant. “Fa pocs mesos que hem signat un conveni per a 30 anys amb el Bisbat de Mallorca perquè l’Ajuntament i la Parròquia puguin fer un ús compartit de l’antiga sala Mariana”, explica el regidor de Cultura de Montuïri, Gabriel Mayol. Durant dècades, aquest petit teatre va acollir les activitats culturals del poble. De fet, encara s’hi conserven les escenografies d’antigues comèdies que es varen representar en el seu escenari.

“El conveni estableix que cada any el pressupost municipal destinarà 10.000 euros per al manteniment de l’espai, però l’objectiu és fer una gran obra de reforma a la sala Mariana perquè pugui acollir espectacles amb unes necessitats tècniques específiques”, comenta Mayol, qui també explica que, de moment, les activitats escèniques es duen a terme a la sala polivalent del Molinar. “La sala polivalent es va fer amb recursos de la Conselleria de Turisme, quan Joan Flaquer hi estava al capdavant. Però no té les necessitats idònies per fer-hi espectacles de determinats formats. Ara bé, fins que la sala Mariana no estigui enllestida és l’únic espai de què disposam”, argumenta el regidor.

Programació estable

Per incentivar la professionalització dels equipaments i els recursos municipals, durant el 2022, el Departament de Cultura del Consell de Mallorca va convocar dues línies de subvencions. Finançades amb 350.000 euros, el seu objectiu és fomentar programacions escèniques estables al llarg de l’any a teatres municipals. Per poder-hi optar, però, els ajuntaments han d’acreditar que entre els seus treballadors hi ha un responsable tècnic del teatre i que la programació ha estat estable al llarg dels darrers quatre anys. Aquestes partides es distingeixen d’aquelles amb les quals se subvencionen les fires d’espectacles i que tenen un caire més temàtic.

Deixant de banda el Teatre de Manacor i el teatre Principal d’Inca, que dissenyen programacions amb la intenció d’arribar a una població més enllà dels seus límits municipals, la professionalització dels equipaments no té una relació amb el nombre d’habitants d’un municipi en qüestió. La manca d’espais també afecta municipis grans, com són Llucmajor, Sóller o Pollença.

Va ser l’estiu de l’any 2020 quan l’Ajuntament de Llucmajor adquirí el cine Recreatiu amb l’objectiu de condicionar-lo com a teatre municipal. L’operació la inicià l’equip de govern de l’anterior legislatura. “Dins el primer trimestre d’enguany està previst que es convoqui el concurs d’idees per reformar Cas Coix [nom popular amb què és coneix l’antic cine], per això hem signat un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes perquè se n’encarregui. La idea és que en un futur el cine no només sigui un teatre, sinó que també aculli altres dependències municipals”, explica la regidora de Cultura de Llucmajor, Francisca Lascolas, candidata popular a la batlia del municipi, després que Éric Jareño anunciàs que abandonava la política.

Ara per ara, recitals i conferències es fan a la sala d’actes del convent de Sant Bonaventura. Però aquest equipament cultural no reuneix les condicions idònies perquè s’hi puguin fer representacions teatral amb uns determinats requeriments tècnics. A Sóller, la situació és semblant, però està un poc més avançada. La capella de les Escolàpies, que és un equipament públic, i fins i tot la sala de plens de l’Ajuntament acullen determinats actes de manera periòdica.Va ser el 1998 quan l’entitat La Defensora Sollerense va cedir el seu teatre a l’Ajuntament. Tot i que les obres de reforma estan avançades, després de patir aturades i manca de finançament, no hi ha encara una data prevista d’obertura.

Un altre punt diferent de la serra de Tramuntana, Pollença, s’assembla a Sóller en una cosa: la manca d’espai escènic amb característiques tècniques que permetin dur-hi a terme representacions. Va ser pel mes de novembre quan l’Ajuntament de Pollença aprovà el crèdit per reformar l’antic cine Capitol per convertir-lo en teatre municipal i sala multiusos. Es preveu que les obres estiguin enllestides d’aquí a dos anys.