'Tempest Project', de Peter Brook, desembarca al teatre Principal de Palma

PalmaEl darrer muntatge del prestigiós director de teatre Peter Brook, una llegenda viva d'aquest art dramàtic, arribarà aquest dijous al teatre Principal de Palma. És Tempest Project, i desembarca a Mallorca després de triomfar al festival de teatre Grec de Barcelona. Es tracta d'una particular visió de La Tempesta de William Shakespeare, un muntatge elaborat amb Marie-Hélènne Estienne, col·laboradora habitual de Brook. Només hi haurà una única funció, dia 8 de juliol, a les 20 hores, a la Sala Gran del Principal. A l'escenari hi haurà Sylvain Levitte, Paula Luna, Fabio Maniglio, Luca Maniglio, Marilù Marini i Ery Nzaramba. La funció s'emmarca dins el festival Fila U del teatre.

Aquesta serà la primera vegada que alguna de les creacions de Peter Brook es pugui veure a Mallorca després de més de set dècades de carrera professional. L’any 2019, el director va rebre el premi Princesa d’Astúries de les Arts, un reconeixement més a la trajectòria d’un dels grans renovadors del teatre europeu del segle XX. Fill de migrants russos, la seva trajectòria va començar a la Gran Bretanya, però ja als anys setanta del segle passa va arribar a París, on va fundar, al Théâtre des Bouffes du Nord, el Centre International de Créations Théâtrales.

'La tempesta'

Escrita el 1612, La tempesta és una de les darreres obres que va escriure Shakespeare, la història de Pròsper, duc de Milà, apartat del seu ducat per un germà ambiciós. Refugiat en una illa en companyia de la seva filla Miranda i gràcies al poder d’Ariel, l’esperit que té al seu servei, farà naufragar el seu germà per venjar-se’n. Més enllà de l’argument, com diu Peter Brook, hi ha molt més en les paraules de Shakespeare. En l'obra de l'anglès, el què s'amaga entre línies és també important, sinó clau.

Així, Brook, acostumat a treballar amb actors i actrius de procedències diverses, i la seva col·laboradora, Marie-Hélène Estienne, s'arromanguen per trobar tots els significats amagats, tot el que s'amaga en les ombres de les paraules. El Pròsper protagonista és un actor format en la tradició del teatre britànic, però d’origen africà, Ery Nzaramba, una tria que no és casual. I és que, si els actors i actrius occidentals estan prou familiaritzats amb elements tan presents en les creacions shakespearianes com la violència física i política, la ràbia, el sexe o la introspecció, difícilment poden explorar de manera natural un món ocult i espiritual com el que apareix a La tempesta, que els resulta aliè.

Unes altres cultures conviuen amb la idea de déus, de màgia i de bruixeria, però no l’europea; d’aquí que, potser, com a mínim en l’opinió de Brook, li resulti menys forçat interpretar el paper de Pròsper a un actor nascut en un entorn on el món invisible és una presència més real i natural. De la mà d’Ery Nzaramba, però també de la resta d’actors i actrius, l'obra va revelant els seus secrets i significats a mesura que avança, i que està permanentment sobrevolada per la idea de llibertat. Pròsper, el primitiu Calibà al seu servei –que encarna la idea del colonialisme incipient del segle XVI–, o l’esperit Ariel: en aquest muntatge tots cerquen l’alliberament, encara que per a cada un la llibertat sigui una cosa diferent.