Un Temporada Alta explosiu per combatre el pessimisme

GironaDesprés d’un any de traspàs pels efectes de la pandèmia, la normalitat torna a les arts escèniques. I al Temporada Alta això vol dir una programació atapeïda (107 espectacles), plena de produccions pròpies (21), amb un rècord d’autoria catalana (70 espectacles), estrenes a Catalunya (39) i, en especial, un catàleg d’obres internacionals exuberant, farcit d’artistes de primera divisió. “La programació que us proposem és bèstia”, admet el director, Salvador Sunyer, que en destaca sobretot el suport als artistes del país, amb una barreja de consolidats i gent jove, i l’aposta pels internacionals. “Ens podem trobar, amb tantes crisis, que no hi hagi un relleu natural, i ens sembla important que hi sigui”, defensa. El suport a la creació local és un dels eixos centrals del festival, per això l’adaptació de L’adversari d’Emmanuel Carrère, dirigit per Julio Manrique, amb Pere Arquillué i Carles Martínez, inaugurarà el festival el 7 d’octubre. S’allargarà fins al 12 de desembre, després de 193 funcions.

Malgrat les xifres, el teatre no s’escapa de la crisi global. “Hi ha molts centenars d’espectacles que parlen de la vida contemporània, la bellesa, el suïcidi, l’ecologia, l’habitatge, el feixisme, la memòria…”, explica Sunyer. Com s’ha fet la tria? “En Peter Brook deia «No faig teatre per predicar ni per indicar el camí que s’ha de seguir», per tant, hem triat espectacles que no ens fotessin sermons. I una cosa que feia Shakespeare era no jutjar els personatges ni fer-los servir per explicar res personal. Hem agafat els espectacles que no serveixin per fer propaganda i en els quals hi hagi art, on compti tant el que es diu com com es diu”, afegeix. El director ha defensat el paper del teatre per combatre el pessimisme i l’apocalipsi generalitzats. “Aquesta actitud és una fórmula per no haver de fer res –critica–. Nosaltres des del nostre àmbit hi hem de fer el que podem”. 

El pressupost del Temporada Alta és de poc més de 3 milions d’euros, el 56% dels quals van destinats a la programació. El 23% l’aporta la Generalitat, després venen els espònsors, les taquilles, l’Ajuntament de Girona, el ministeri de Cultura (que hi és una novetat) i l’Ajuntament de Salt.  

Primeres espases internacionals 

Seran 17 espectacles d’11 països, sobretot iberoamericans i molts d’ells ja coneguts pel públic del festival. Parlem de noms propis: Oskaras Korsunovas portarà un Shakespeare amb la seva companyia lituana, Otelas, en què Otel·lo l’interpreta una dona; Romeo Castellucci presentarà la instal·lació Il Terzo Reich, i Pippo Delbono un espectacle de fado i Amore. El més curiós serà veure Cheek by Jowl amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico fent La vida es sueño. Entre els espectacles no teatrals, Cristiana Morganti, hereva de Pina Bausch, hi presentarà una nova creació de dansa teatre i també hi haurà dos espectacles de circ contemporani, el Cirque Ici i el Circ Rasposo. Dels sud-americans destaquen Mariano Pensotti, Les Luthiers i dos noms argentins per descobrir que els programadors consideren imperdibles: les Piel de Lava (amb quatre dones interpretant treballadors d’una plataforma petroliera) i Marina Otero (Fuck me), amb dos espectacles que les han llançat de gira al món.

Obres de nova creació

Entre els encàrrecs del festival, atenció a aquests tres noms: Joan Carreras fent una lectura de les Confessions de sant Agustí; la diva musical Ute Lemper actuant amb l’orquestra Gio Symphonia, i Mario Gas dirigint un homenatge a Stephen Sondheim amb els actors que més l’han interpretat al país.  

El nom més esperat per als teatrers de culte podria ser el d’Angélica Liddell, que presentarà Caridad. També es podrà veure en primícia Christiane Jatahy, la flamant Lleó d’Or 2022 de la Biennal de Teatre de Venècia, amb un espectacle polític sobre el Brasil –el seu espectacle català està previst per al 2024–. Mal Pelo estrenarà una part del seu muntatge internacional The bluebird call, i CaboSanRoque, la instal·lació Viatges i flors. Però hi ha més reclams: Instruccions per fer-se feixista amb Mercè Arànega, La gran farsa de Santi Fondevila, el Moriu-vos d’Anna Maria Ricard i Joan Arqué, Tocar mare de Marta Barceló Cedó i el nou muntatge de Juana Dolores.

D’entre els convidats, Juan Diego Botto amb el seu premiat Una noche sin luna, Rocío Molina, Eva Yerbabuena, una coreografia de Marcos Morau amb Led Silhouette i fins a 70 produccions d'autors catalans: Guillem Albà, Guillem Clua, La Calòrica, Prat i Coll, La Veronal, Les Impuxibles, Joan Baixas, etcètera.

Programació per a joves

A més d’ambició artística, el Temporada Alta defensa la democratització de les arts i el seu impacte social per la via dels fets. Aquest any s’ha creat una línia anomenada Artèria per atreure els joves al teatre. Hi han seleccionat set espectacles, en especial obres específicament creades per gent jove: Núria Guiu, Les Impuxibles, Loco amoris, Lacrimosa, etcètera. Al cartell s’hi suma un paquet de descomptes, com ara que els joves podran comprar entrades a 10 euros el mateix dia de funció. També hi ha una desena d’espectacles familiars i per a infants. A banda, el programa social A Tempo portarà 10 espectacles a escoles i instituts de Salt i Girona, que arriben a més de tres mil persones.

Novetats: un peu a Barcelona

El festival vol créixer en tres àmbits: la coproducció d’espectacles internacionals, la diversificació artística i la centralitat del país. “La centralitat de Girona es pot exercir escampant i no tant xuclant”, diu Sunyer per explicar aquesta expansió. El festival s’amplia més enllà de Salt i Girona en nou poblacions (l’Escala, Banyoles, Bescanó i Puigcerdà, entre d'altres) i per primer cop baixa a Barcelona: Ritter, Dene, Vos de Krystian Lupa, “un dels grans espectacles que hem vist a la vida”, diu Sunyer, que ja ha passat dos cops per Salt, per primer cop es veurà al Teatre Romea després de 25 anys de la seva estrena. “Girona necessita un gran espai de creació on es barregin llenguatges artístics i crec que el tindrà en el futur. Però si ara tenim un gran espectacle i no es pot fer aquí, està bé anar a Barcelona o a Perpinyà”, opina Sunyer. 

Una altra novetat és la diversificació artística. La música continua tenint un lloc important en el festival de tardor de Catalunya (Fito & Fitipaldis, Maria Arnal i Marcel Bagés, Xoel López, Tarta Relena, Rita Payés, l’Orchestra Fireluche, etcètera) i també hi ha un gruix important de cinema (Alba Sotorra, Isaki Lacuesta i Elena López, entre d'altres) amb la voluntat que cada vegada hi hagi més llenguatges artístics. Una de les novetats és la inclusió al programa de La cripta, una nova obra d’Antoni Pladevall al seu espai de Ventalló, on té escultures a l’aire lliure.  

La plataforma online mantindrà alguns espectacles disponibles en directe, com el Torneig de Dramatúrgia. També es farà una videoteca amb converses en profunditat sobre el teatre amb creadors internacionals i un pòdcast de teatre amb artistes de la programació.