Els Pets: "Teníem ganes de sacsejar-nos musicalment"
Aquest Nadal farà 28 anys que Lluís Gavaldà, Falin Cáceres i Joan Reig van crear el grup. La banda de Constantí acaba de publicar nou treball, 'L'àrea petita', fet amb la voluntat de provar nous camins sense perdre l'essència musical
___Esteu de promoció, i aquest cop la feu tots tres.
___Joan Reig: Per sort, o per desgràcia, hi anem tots tres.
___Lluís Gavaldà: És la novetat. Més que res perquè corren molts rumors que el Falin no existeix. I volíem tallar-los d'arrel.
___Falin Cáceres: Sí, més que res que es vegi que realment sí que hi ha algú darrere el nom.
___L.G.: Existeix. No sabem si és bo o dolent...
___F.C.: Em van dir: "Vine, perquè tots dos sols ens avorrim. Que algú ens doni una mica d'alegria". I els hi vaig respondre: "Ho faré per vosaltres".
___J.R.: Gairebé des d'abans de fer el conjunt, en aquest grup cadascú té un rol molt ben triat.
___F.C.: Gairebé des de la mili.
___J.R.: El Lluís porta més la part creativa, jo estic per allà...
___L.G.: El Reig porta les relacions socials.
___J.R.: I el Falin porta tot el que és l'empresa. Per fer una actuació podem arribar a mobilitzar vint-i-cinc persones. És gent que té famílies, que menja, que té unes nòmines. I de tota aquesta part més feixuga, generalment se n'encarrega el Falin. A part de tocar el baix, evidentment. Si ho portés jo, estaríem arruïnats.
___Els números quadren?
___L.G.: Jo no els he vist mai, aquest números...
___F.C.: Avui en dia costa molt quadrar-los.
___J.R.: A veure si em presentes els pressupostos de l'any 1997, que vam fer un disc que es deia Bon dia i encara no en sabem res!
___F.C.: Bé, de moment mengen i es poden comprar samarretes.
___Com presenteu el nou disc? Dieu que esteu enjogassats i amb ganes d'arriscar.
___L.G.: Sí. Bàsicament, teníem ganes de sacsejar-nos musicalment. És a dir, de fugir una mica de la zona còmoda on estàvem instal·lats en els últims discos. N'estem supersatisfets, però amb el temps que feia que no trèiem un disc nou i tractant-se de l'onzè disc d'estudi, creiem que tocava sorprendre el públic i fins i tot espantar-lo una mica. Però només una mica. O sigui, que no marxin. Però que diguin: "Ostres, això sona diferent. No són Els Pets de sempre". I aquesta és la idea. Intentem ser un grup vigent, un grup d'ara. I per aconseguir-ho hem de sacsejar-nos.
___També en les lletres i els temes?
___J.R.: Ja renunciem a depèn quins pamflets. Les posicions a la vida no són tan clares, barreges més coses, i ja no estem parlant només de política. Al principi érem més o caixa o faixa, anàvem més a la jugular.
___Tiràveu més pel dret.
___J.R.: Sí. Ara et mires les coses amb certa distància, una miqueta de més amunt.
___L.G.: Hi ha una voluntat de no fer cançons que només tinguin una dimensió, aquelles de dir: "Vaig a fotre el missatge i foto el missatge, i vinga, i que quedi clar, i a la tornada ho remato". Pràcticament a totes les cançons hi ha un element que reflecteix algun aspecte de la situació social i política que vivim. A la primera expliquem que el món s'enfonsa, a la segona parlem d'un economista que surt per la ràdio i diu que estem fotuts, Bombolles va sobre que el Govern ens mira malament, a Reprenc el vol el tema és que ens volen fotre la llengua... Però aquests elements no són els protagonistes, sinó el context de les cançons.
___Parleu bastant d'amor.
___L.G.: Sí. Però digue'n millor relacions sentimentals. A vegades és amor, a vegades és enyor, a vegades és recança, a vegades és odi, a vegades és una barreja d'aquestes coses en una mateixa cançó.
___Com ha anat el treball amb el Raül Fernández, Refree, com a productor?
___J.R.: Crèiem que era com un revulsiu el fet que ell, amb les orelles netes i lliures de prejudicis, agafés un grup veterà amb unes cançons noves i intentés presentar-lo a la gent d'una altra manera, però conservant-ne l'essència. Jo ho he comprovat a casa amb la meva família: quan senten la cançó que dóna títol al disc, L'àrea petita , diuen: "Què passa aquí?", fins que senten la veu del Lluís i diuen: "Ep, això ja són Els Pets". És una mica un acudit, però el que buscàvem d'alguna manera ja era això.
___L.G.: El Raül té alguna cosa de nen entremaliat que ens ha vingut molt bé. Hem jugat molt a l'hora de fer les cançons, en el sentit d'anar una mica contra corrent. I això també ha servit perquè el disc sonés diferent.
___Com sonareu en concert?
___L.G.: En concert tenim la banda de tota la vida, però la nostra voluntat és també sonar amb la màxima fidelitat al disc. El gruix del concert serà el nou disc.
___Ja teniu cançó preferida del nou disc? Bombolles l'heu triat per al single , per al videoclip...
___J.R.: L'hem triat per una sonoritat que es relacionava més amb Els Pets de tota la vida. Una tornada lluminosa, enganxosa, que fos fàcil d'identificar. A part que és una gran cançó.
___L.G.: Potser ara mateix la que m'agrada més és L'àrea petita .
___F.C.: A mi, Blue Tack.
___J.R.: La meva preferida és Me'n vaig .
___¿Ja sabeu quin repertori de tota la vida us emportareu als nous concerts?
___J.R.: Bàsicament el nou disc i l'anterior, però també hi ha aclucadetes d'ull a Els Pets més antics.
___L.G.: Però no gaires. És dels repertoris amb què mirem menys el passat. Això té un motiu clar, i és que veníem de fer unes gires que eren molt nostàlgiques. I ara tenim ganes de parlar de present. Per tant, potser el 80% del repertori serà dels tres últims discos.
___Esteu cansats d'homenatges. Voleu parlar del present.
___L.G.: És molt trampós, molt perillós. Perquè un excés d'homenatge i de mirar enrere, acaba convertint-te en una relíquia, en una cosa del passat. Això és el pitjor que li pot passar a un grup. I potser una de les coses més boniques que tenen Els Pets és que malgrat els anys que fa que ens arrosseguem, encara podem fer un repertori amb un 80% de cançons noves i la gent no marxa corrents.
___ ¿Us perjudica el fet de portar tants anys i no haver-vos separat, retirat i tornat?
___L.G.: Sí. Però vaja, triar per triar jo ho tinc molt clar. Sense menystenir res. Un concert omplint deu palaus Sant Jordi després de deu anys ha de ser una cosa especial i fantàstica. Però no ho canvio per 300 concerts a 300 pobles diferents de Catalunya, perquè són 300 oportunitats per ser el que ets i per fer la feina que t'agrada. A més, que ja estic pensant que, tan pupes com sóc, si tenim un concert cada deu anys segur que em poso malalt el dia abans.
___Us molesta parlar dels grups nous?
___L.G.: Cada vegada que toca promoció hi ha certs grups que estan en el seu moment i et toca parlar d'ells.
___J.R.: Això ens passa des d'Umpah-pah.
___L.G.: Umpah-pah, Gossos, Albert Pla, No Me Pises que Llevo Chanclas, Antònia Font, Manel...
___J.R.: Ho vivim amb molta alegria i creiem que això hauria de ser normal.
___L.G.: I el més lògic és que ara a la primera línia de popularitat hi hagi grups que tinguin tres, quatre, cinc o sis anys. Nosaltres no deixem de ser una anomalia. En el món del rock quan un porta sis anys ja és gairebé una relíquia. I, a més, nosaltres som molt escoltadors de música, i som els primers a reivindicar aquesta gent que surt, perquè ens agrada. Fins i tot crec que ens influeix a l'hora de fer discos nous. Som d'aquells que anem als seus concerts i quan en acabar els anem a saludar, ells diuen: "Mare meva, Els Pets..."
___Com està el món de la música?
___J.R.: Home, l'IVA ha sigut una clatellada important per a tot el món de la cultura. Després hi ha una altra cosa, i és que ens hem carregat una mica la iniciativa privada. A l'època del rock català de la nostra generació, un esbart dansaire, un club d'hoquei, una associació de veïns, llogava el camp de futbol i una barra de mig quilòmetre i muntaven una nit de Sopa de Cabra, els Bars i Els Pets, per exemple. I feien calés per pagar tot l'equip tècnic, tots els grups, i a la barra i la taquilla potser guanyaven mig milió per fer la festa major de l'any que ve o portar més grups. Quan els ajuntaments comencen a organitzar espectacles gratuïts, la societat civil es retira de tot això perquè no hi pot competir. Però quan els ajuntaments tanquen l'aixeta, la contractació cau en picat. Estem parlant d'un 60 o un 80 per cent de caiguda.
___L.G.: L'únic futur possible per a la supervivència de la música en directe és reeducar el públic, que entengui que els concerts costen uns diners i que s'han de pagar amb l'entrada. L'aposta dels ajuntaments de fer la música gratuïta per treure'n rèdits electorals ha fet que la gent trobi inaudit haver de pagar una entrada.
___S'haurà de recuperar aquest teixit organitzador.
___J.R.: Ja es comença a recuperar. Ja hi ha pobles que comencen a fer la festa major pagant, a preus populars. Perquè popular és una altra cosa, i jo crec que es va confondre amb gratuït. Popular vol dir que ha d'estar a l'abast de tothom i que tothom hi ha de tenir accés, però que no et costi res pot fer que potser no ho valoris prou.
___Què sou vosaltres tres? Amics, coneguts, socis? Us veieu molt, poc?
___J.R.: Som tres nois de la mateixa colla. Som de l'any 1963, per tant tenim 50 anys. Vam viure la preadolescència, l'adolescència, vam anar de festa, vam fumar, vam beure, vam riure, ho vam fer tot junts. I un dia vam fer un conjunt que formava part d'aquest joc. Ara som socis, a part d'amics. Però, esclar, cadascú té la seva família. Abans, a més, vivíem tots a Constantí. Ara, cadascú en un poble diferent. L'amistat no ha desaparegut, però sí el que fèiem cada dia. Evidentment ja no sortim junts. I el que ens uneix és la feina.
___Podeu estar un mes sense veure-us?
___J.R.: Podem estar-hi mig any.
___L.G.: És més, intentem estar sense veure'ns quan acabem de fer una gira.
___J.R.: Part del que explica que aquest Nadal fem 28 anys és que sabem obrir la porta i que entri aire fresc per la finestra, oxigenar la relació. Ara feia dos anys que no fèiem gira, i hem estat un any poc comunicats.
___L.G.: Però, d'altra banda, potser és perquè anem curts de germans. Si tenim un problema o una situació en la qual necessitem suport, als primers que avisem són als altres dos. Som com tres germans. Amb tot el que té de bo i de dolent. És a dir, que hi ha dies que l'escanyaries, ell m'escanyaria a mi, i el Falin no escanyaria a ningú perquè és de bona pasta...
___Sou tolerants i oberts des de sempre amb les infidelitats, amb els projectes musicals amb altres grups?
___J.R.: Va costar, però sí. La primera vegada que t'enganyen et sap greu, però després fes el que vulguis.
___F.C.: Això és normal. Si tu no estàs tocant constantment, d'alguna manera la gent s'ha de guanyar la vida. I és normal que el Joan Reig tingui Mesclat i Refugi.
___L.G.: Ell sempre ha estat molt més tastaolletes que nosaltres, sempre ha tingut més inquietuds. I diguem que, esclar, als Pets té una paret que es diu Gavaldà que no el deixa sortir.
___J.R.: Ara he volgut cantar i he creat Refugi per cantar, perquè tota la vida m'ha agradat cantar, canti bé o malament.
___Al primer concert vostre ja hi havia alguna estelada?
___J.R.: Sí. I hi ha fotos que ho demostren.
___L.G.: I hi havia una estelada a la paret, la vam posar nosaltres. Era una cosa molt friqui.
___L'estelada ha passat de ser una cosa estranya a ser mainstream .
___L.G.: Sense moure'ns de lloc hem passat de ser extremistes a estar en la centralitat del país. Va haver-hi un moment que vam decidir deixar d'utilitzar-la com a recurs fàcil per aconseguir l'aplaudiment de la gent. Ha passat el mateix que amb les lletres de les cançons. Des d'un punt de vista ideològic tothom té clar què i com pensem. I a l'hora de fer les lletres, potser les de blanc i negre que havíem de fer ja les vam fer al principi.
___Però no us heu mogut mai.
___L.G.: No ens hem mogut mai. I estem contents que hi hagi tanta gent nova que s'hi hagi incorporat. No tenim aquella gelosia típica de dir: "És que jo ho feia abans, jo sóc l'autèntic perquè ho feia fa vint anys i tu no". No, al contrari, jo encantat de la vida que els que fa tres dies eren ciutadans del món ara siguin independentistes.
___Heu notat el canvi.
___L.G.: Hi havia actes típics que fas per la causa i érem sempre els mateixos, els quatre de sempre. I per fi ara veus que no, que hi ha saba nova, que hi ha gent nova, i que, ostres, vas a la Via Catalana i veus que allò és totalment transversal. Si va ser tan emotiu i tan colpidor és perquè hi veies padrines, néts, pares, mares, de tot. Ara això ja no té aturador, per sort.
___Sou optimistes pel que fa al procés cap a l'estat propi?
___J.R.: Jo crec que està ben encarat.
___L.G.: Però tenim cinquanta anys i tampoc som ingenus. Sabem que hi haurà molta guerra bruta i molts poders fàctics que faran el possible per fer terceres vies, i quartes, i cinquenes i marcha atrás .
___J.R.: Des de la nostra perspectiva, l'estat espanyol és un enemic fantàstic.
___L.G.: És una fàbrica de crear independentistes. I hi ha una cosa molt clara: la societat civil va al davant de la classe política, i això és la cosa més sana que pot passar perquè un moviment funcioni.
___J.R.: En aquest país ha arribat un dia en què la gent ha posat l'intermitent i ha avançat per l'esquerra a la classe política. I ara la classe política va corrent per atrapar la gent. Quan Duran i Lleida diu que Esquerra guanyarà la batalla ideològica, no és Esquerra, és l'independentisme qui l'ha guanyat.
___Aquest 2013 heu fet els cinquanta anys tots tres. Hi ha hagut festes sorpresa?
___F.C.: No. A mi personalment no m'agraden les sorpreses i ja vaig deixar ben clar que no me'n fessin.
___J.R.: A mi me la van fer sorpresa. Ho tenia clar i me la vaig menjar amb patates.
___L.G.: I nosaltres en solidaritat no hi vam anar.
___J.R.: Sí, i jo els hi vaig agrair.
___L.G.: Jo vaig demanar que no me la fessin, sisplau, sisplau. I no me l'han fet. Espero, perquè la dels quaranta me la van fer un any més tard. O sigui que encara no puc cantar victòria.
___On sereu d'aquí deu anys? ¿Potser sereu aquí presentant un disc?
___J.R.: Si hi ha interès de la gent i nosaltres encara tenim aquesta capacitat per explicar coses que interessin a la gent i la gent ve als concerts, i tant!
___L.G.: És que aquesta feina és de les millors feines del món. I en tinguis cinquanta o seixanta, si te la permeten fer has de ser molt tonto per deixar-la córrer. Jo quan veig Mick Jagger o Paul McCartney carregats de milions i tocant amb més de setanta anys, ho entenc perfectament. Perquè el que els dóna aquell escenari no els hi pot donar res més a la vida.
___J.R.: Jo no entenc com el Llach es va retirar, perquè és una feina que enganxa molt.
___L.G.: Però ell mateix ha dit que enyora més tocar que no compondre.
El perfil
Aquest Nadal farà 28 anys que Lluís Gavaldà, Falin Cáceres i Joan Reig van crear Els Pets. La banda de Constantí és abans que res un trio d’amics de tota la vida, una amistat que ha afavorit la solidesa del grup.
Tres anys després del seu últim disc d’estudi, Fràgil, acaben de publicar nou treball, L’àrea petita, fet amb la voluntat de provar nous camins sense perdre l’essència musical. Entre l’un i l’altre van fer una llarga gira per celebrar els 25 anys als escenaris de la qual va sortir un disc en directe.
Ara, quan tots tres acaben de fer el mig segle, es retroben amb el públic. Aquest mes actuen a Manresa (dia 19), Barcelona (25) i Granollers (26). El novembre seran a Sabadell (dia 10), Terrassa (15), Salt (16), Olesa deMontserrat (23) i Valls (30). El 13 de desembre presentaran el disc a Mataró.