Teresa Solar: "Soc molt ostatge de l'escultura"

BarcelonaL'exposició que el Macba dedica a Teresa Solar fins al 9 de març recorda per moments un museu més petit encabit dins les sales impol·lutes de l'edifici de Meier. Seria un museu de ciències naturals, en el qual els dibuixos amb formes orgàniques de Teresa Solar (Madrid, 1985) fan de pròleg a una sala presidida per quatre de les escultures gegantines que ella anomena tuneladores: totes tres tenen un cos de fang del qual es despleguen unes extremitats de resina que poden recordar unes pales, unes hèlixs o uns tentacles. Les primeres de la sèrie es van poder veure a la Biennal d'Art de Venècia del 2022, i dues d'aquelles escultures les va comprar el Macba i ara estan exposades a la torre del museu.

"La Biennal d'Art de Venècia va ser un revulsiu espectacular. Després de ser-hi sembla que tot hagi de passar immediatament, i no és així, és molt lent, però l'onada és enorme", afirma Solar. La directora d'aquella Biennal, Cecilia Alemani, li va trucar quan havia acabat la primera de les tuneladores, i Solar va decidir anar a totes. "Estava feliç perquè la vaig veure i vaig pensar que era boníssima. És emocionant sentir que hi ha un valor enorme en una de les teves peces. Així que quan em van fer la proposta ho vaig veure claríssim. Sortim a guanyar", recorda l'artista. I la sorpresa encara va ser més gran perquè quan va arribar a Venècia es va adonar que Alemani li havia reservat un lloc d'honor dins l'Arsenale. "Vaig tornar de Venècia levitant", diu Solar.

Les tuneladores fan pensar en unes criatures marines, i altres treballs de l'exposició en òrgans interns com tràquees. Però l'obra de Solar té moltes capes, i sorgeixen de reflexions sobre el que és escenogràfic, el llenguatge, l'artifici, l'industrial i l'artesanal... "Els elements plàstics de les tuneladores tenen a veure amb el Barroc, i troballes que he fet durant el procés de creació han arribat per quedar-se, però jo no tinc casa. N'has d'estar construint una tota l'estona, no et pots quedar tancada en una. De fet, crec que ja estic fora una altra vegada", diu Solar.

L'exposició porta per títol Teresa Solar Abboud. Somni màquina d'ocell. Abans del Macba es va poder veure al centre CA2M de Madrid en una versió reduïda, i es tornarà a concentrar quan l'exposició viatgi a la Fundació Sandretto Re Rebaudengo de Torí. La del Macba és la primera antològica de l'artista, i Solar assegura que en les seves escultures més recents ressonen els seus primers vídeos. "Hem creat un recorregut pels projectes més importants que han marcat el llenguatge de la Teresa", assegura Clàudia Segura, responsable de la col·lecció del Macba i comissària de l'exposició juntament amb la directora del CA2M, Tania Pardo. I també és la primera vegada que Solar exposa els seus magnífics quaderns de treball, que són com llibres d'artista. "De tota la meva feina, el que em fa més feliç és l'escultura. Soc molt ostatge de l'escultura", diu Solar.

En el vídeo del 2009 You have been tracking us Solar va documentar un paisatge mig real mig fictici: un oasi construït a Tabernas (Almeria) per al rodatge de la pel·lícula Lawrence d'Aràbia. La bassa se la van emportar, i ara les palmeres habiten el lloc com a elements estranys. Filla de pare espanyol i mare egípcia, Solar parla àrab, però no el pot llegir ni el sap escriure. En un altre dels vídeos, Al Haggara (2015), es pot veure com va a una antiga tomba egípcia a buscar la seva àvia i la seva tia-àvia. "El meu àrab és molt estranger", diu Solar, una idea que es torna a trobar en una gran balena tova penjada del sostre, evocadora de Moby Dick.

Una generació de dones artistes "desacomplexades"

Teresa Solar se sent molt pròxima a col·legues de generació com la navarresa June Crespo i la barcelonina Eva Fàbregas, aquesta última també representada en la nova presentació de la col·lecció permanent del museu. I totes tres representen el pes de les dones artistes dins una tradició que ha sigut sobretot masculina. "Gràcies a les dones que van lluitar als setanta, les nostres mares, les nostres tietes, ja som una generació totalment desacomplexada", subratlla.

Així i tot, cal mantenir la guàrdia. "No ens pot tornar a passar que dones artistes que van ser més importants que els seus companys de generació, com Susana Solano o Cristina Iglesias, aquí no se'l prestés atenció durant molt de temps –adverteix Pardo–. Si als 80 les Guerrilla Girls es van preguntar si les dones havien d'estar nues per entrar als museus, nosaltres ens podem preguntar si les dones han de tenir 70 anys per entrar als museus. La resposta és que no, n'han de tenir 35, i hem d'apostar per artistes que estan en un moment d'efervescència de la seva trajectòria".