Les teresetes promouen el poder de la imaginació, el llenguatge més universal de tots

PalmaEn temps de realitat virtual i d’intel·ligències artificials, n’hi ha que només han de menester un parell d’espardenyes velles per explicar una història de pirates i fer que desenes de persones s’endinsin en la immensitat d’una novel·la escrita fa 140 anys. Així ho farà aquests dies la companyia francesa 9Thermidor, una de les participants de la vint-i-cinquena edició del Festival Internacional de Teresetes, que arranca avui la seva programació a la Part Forana de Mallorca i a Menorca. Entre els espectacles que hi ha programats s’hi troba la seva versió de L’illa del tresor, el clàssic d R. L. Stevenson, que entre avui i diumenge girarà per ambdues illes. 

Més companyies locals

“És cert que d’ençà que vàrem començar amb el festival fins ara els espectacles han evolucionat molt”, explica Aina M. Gimeno, la directora, “però la base és sempre la mateixa: donar vida a un objecte i fer que el públic ho cregui i vegi allò que tu li estàs explicant”. Si bé el festival no es va engegar fins l’any 1999, el repàs que fa Gimeno d’aquesta evolució comença unes dècades abans. “Als anys 70 vàrem recuperar aquest gènere teatral per reivindicar la llibertat d’expressió, era com una forma de protesta”, afirma Gimeno, “però amb el temps ha anat canviant. Quan vàrem començar amb el festival només hi havia dues companyies a Mallorca que s’hi dedicassin”, afegeix, “però a l’edició d’enguany el 50% són locals, i en tenim més d’una vintena en total”.

L’evolució de les teresetes

Els motius que han fet fet que la forma teatral que proposen les teresetes continuï vigent, 25 anys després de començar amb la curolla de programar-ne cada any un festival, són diversos, segons la seva directora. “Els espectacles s’han anat adaptant als temps i per això també programam propostes on es mesclen diferents tècniques teatrals, com la dansa, o on hi ha influència, per exemple, dels formats audiovisuals: per exemple hi ha el cinema live, que és que hi ha una escenografia que es reprodueix en pantalla mentre hi ha una persona que hi mou els objectes i explica una història”. Tanmateix, però, per a Gimeno l’essència és sempre la mateixa: “Hi ha una cosa que no té vida i hi ha una persona que fa que en tingui, i a partir d’això el públic es creu tot allò que està passant”. 

El poder de la imaginació

“En qualque moment hi va haver un canvi de xip a la història”, argumenta la directora del Festival Internacional de Teresetes, “perquè al segle XIX era una forma d’entreteniment per a la gent adulta que de sobte va passar a ser per als infants. I des de la primera edició del festival hem hagut de lluitar contra aquest concepte, tot i que hi hagi també espectacles que hi estan adreçats”. A l’edició d’enguany del festival hi participen 8 companyies internacionals que, amb versions de clàssics com Anna Karènina, serviran també per reivindicar el poder de la imaginació més enllà de les edats. “Record que el primer any va venir una companyia italiana, la de Sergio Diotti, que va fer versions de diferents contes, i en va fer una de La Flor Romanial amb la qual tothom va connectar molt. Qualsevol història pot ser actual, tot depèn de com te l’estiguin contant”. I vint-i-cinc anys després, aquest festival internacional reivindica que la imaginació continua essent, a hores d’ara, la millor manera de fer-ho.