“M’encanta fer cinema. Odio fer cinema. La vida és complicada”
La Filmoteca dedica una retrospectiva a Terry Gilliam
BarcelonaDurant les tres dècades que va intentar rodar el seu Quixot, Terry Gilliam va passar molts anys buscant localitzacions a Espanya. “M’encanten les vostres festes, sobretot la Patum de Berga”, diu. Per això agraeix qualsevol excusa per tornar-hi, sobretot si és la retrospectiva que li dedica des d’ahir la Filmoteca, tot i que assegura no ser aficionat a mirar enrere. “Després de fer-les no torno a veure les meves pel·lícules -explica-. Potser ho faré al llit de mort, per saber què n’opino realment”.
Amb 78 anys Gilliam conserva un sentit de l’humor murri i esmolat, fins i tot quan parla de la seva mort: “Abans d’anar-me’n al calaix potser puc fer un parell de pel·lícules més. M’agrada fer cinema. Odio fer cinema. La vida és complicada”. Mentrestant, no s’avorreix. “Quan la meva dona estava de viatge vaig veure totes les temporades de Breaking Bad i va ser la millor experiència cinematogràfica en set anys”. Gilliam, per cert, no té problemes amb la irrupció de Netflix en el món del cinema. Al contrari, assegura que ha vist “millors pel·lícules a Netflix que entre les nominades als Oscars”. El que no ha vist, confessa, és el Quixot d’Albert Serra, Honor de cavalleria. “¿Una pel·lícula sobre els temps morts d’ El Quixot? No la conec, però em sembla una idea increïble. ¿I l’espectador no s’adorm veient-la? És brillant. Deu ser com Roma quan passen l’aspiradora”.
Perseguit pel Quixot
El cicle de la Filmoteca va arrencar ahir amb L’home que va matar el Quixot, una pel·lícula que encara arrossega un conflicte legal amb el productor portuguès Paulo Branco que va estar a punt d’impedir l’estrena del film. “Branco ni tan sols és productor de la pel·lícula, només hi va estar implicat quatre mesos i no va aconseguir res -sentencia-. Bé, sí, va aconseguir que Amazon es retirés del projecte. Per culpa seva vam perdre tres milions i, tristament, el film no s’ha pogut distribuir amb normalitat”. D’alguna manera, per a Gilliam és un capítol que encara no ha tancat. “El Quixot és un personatge que és millor no deixar entrar en la teva vida, perquè un cop hi és ja no en vol sortir -diu-. La premsa em defineix sovint com un Quixot, però Tony Grisoni, el guionista del film, diu que el Quixot és la pel·lícula i jo soc Sancho Panza”.
Pel que fa a nous projectes, Gilliam no concreta res, però deixa caure que la setmana passada va llegir tres llibres de Philip K. Dick: “Un d’ells és Ubik, que ja havia llegit i m’encanta. Però tot dependrà del finançament”. El que sí que està confirmat és la llum verda a una sèrie basada en un vell film de Gilliam, Els herois del temps (1981). La sorpresa és que el director del film ho va descobrir llegint el Hollywood Reporter. “Aparentment soc el productor executiu de la sèrie. I si ho diu el Hollywood Reporter deu ser veritat”, ironitza.
Des dels dies de Monty Python, Gilliam creu que el món s’ha tornat “horrible i depriment” i, per tant, impossible de satiritzar. “No he viscut cap època tan terrible, està més enllà de la sàtira. Hem obert la capsa de Pandora. ¿Com pots satiritzar Trump? No es pot”. Per sort, diu, ell va créixer en un poble i a casa seva no tenien televisió: “Les úniques influències exteriors eren la ràdio i els llibres, que m’obligaven a fer servir la imaginació. Això em va donar un gran optimisme i la capacitat de meravellar-me pel món i la natura. Però aquest optimisme només em dura els dilluns. La resta de la setmana tot em sembla una gran merda”.