Thielemann dirigeix amb empenta i lleugeresa el Concert d'Any Nou des de Viena

VienaAmb empenta, lleugeresa i molt ritme va debutar el mestre alemany Christian Thielemann com a director del Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena, que va enviar al món la seva cèlebre salutació de valsos i polques, gairebé 80 anys després de fer-ho per primera vegada, sota el règim nacionalsocialista.

Retransmès en directe per emissores de televisió de 91 països, desenes de milions de persones han presenciat el més mediàtic dels espectacles de música clàssica en el món, celebrat a la Sala Daurada de la Musikverein de Viena.

Fidels a la tradició, Thielemann i l'orquestra es van centrar sobretot en la música de la dinastia dels Strauss, acompanyada per obres d'altres compositors de l'època, com Josef Hellmesberger i Carl Michael Ziehrer. D'aquest últim és la 'Marxa Schönfeld', passió militar amb la qual van obrir el programa i una de les sis peces tocades per primera vegada en aquest concert.

La precisió i el ritme van destacar en la interpretació, així com a la de l'elegant obertura de l'opereta 'El baró gitano', de Johann Strauss fill, que va aconseguir grans aplaudiments i crits de "bravo" del selecte públic. El vals 'Transaccions', de Josef Strauss, va estar dedicat als 150 anys de relacions diplomàtiques entre Àustria i el Japó.

A un altre jubileu, els 150 anys de l'Òpera Estatal de Viena, també es va retre homenatge durant la pausa del programa.

La cèlebre casa lírica va ser recordada, a més, musicalment, amb la polca francesa 'Opera soiree', d'Eduard Strauss, i amb una coreografia d'Andrey Kaydanosvkiy que, mentre sonava el vals 'Vida d'artistes' (J.S.fill), van protagonitzar membres de l'elenc del Ballet de l'Òpera de Viena.

Thieleman, considerat un expert en la música de Richard Wagner, Richard Strauss i Ludwigvan Beethoven, va convèncer i va entusiasmar el públic, brillant especialment en aquelles peces que amaguen una mica de l'art líric, com el vals 'Nordseebilder' i l'obertura a l'opereta 'El baró gitano', totes dues de Johann Strauss fill.

L'ampli repertori del programa va incloure, al costat de les tres propines habituals, un total de vint peces, obres en la seva majoria del segle XIX, considerades llavors "música lleugera".

Els seus autors són avui vistos com els predecessors dels actuals músics "pop", però en el seu moment van ser menyspreats per la Filharmònica de Viena, que es va negar a interpretar-los, sense imaginar la font d'èxit i ingressos que li suposaria en el futur.

El concert amaga un origen ben fosc

Aquest concert té el seu origen en "un capítol fosc de la història", segons reconeix l'orquestra a la seva pàgina web, quan Àustria era part del Tercer Reich d'Adolf Hitler i entre els filharmònics ja no quedava cap músic d'origen jueu. La idea va ser de Joseph Goebbel, el ministre per a la Propaganda del règim nazi, que va reconèixer el poder de seducció de l'harmonia dels valsos i les polques per donar una imatge d'optimisme i alegria quatre mesos després d'iniciar-se la Segona Guerra Mundial.

La primera edició de l'esdeveniment va tenir lloc el 31 de desembre del 1939 perquè el mestre Clemens Krauss, que el va dirigir, temia que al matí de l'1 de gener part de l'audiència aparegués borratxa a la Musikverein. El segon concert, el primer de gener del 1941, va fixar la data definitiva de l'esdeveniment.

L'Orquestra Filharmònica de Viena va trigar dècades a fer "memòria històrica" amb el públic: el 2013 va presentar un estudi sobre el seu paper durant el nazisme, amb el qual va revelar que tretze dels seus músics actius i altres tres jubilats van ser deportats o obligats a fugir.

Cinc filharmònics jueus van ser assassinats, un altre va morir a conseqüència del desnonament de casa seva i un altre va morir davant l'amenaça de la deportació. Superat aquest passat negre, l'orquestra és avui una de les més prestigioses del món.