Thomas Bernhard carrega contra els premis literaris al Romea

BarcelonaPoques hores abans de recollir el Premi de Literatura de la Ciutat Lliure i Hanseàtica de Bremen, l'austríac Thomas Bernhard (1931-1989) encara no havia escrit ni una sola paraula del discurs que havia de pronunciar davant les autoritats. Segons diu la llegenda, assegut al llit de l'habitació de l'hotel va tenir una ocurrència d'última hora que el va desencallar: "Amb la claredat augmenta el fred". És la frase que dona títol a l'últim espectacle de Pep Tosar, una comèdia de saló sobre Bernhard que es podrà veure cada dissabte entre el 2 i el 30 de març al Teatre Romea, amb Imma Colomer, Evelyn Arévalo i el mateix Tosar com a intèrprets. Es tracta d'una versió revisada d'Allò de què parlem roman inexplorat, que es va estrenar el 2013 a l'Espai Lliure dins el Festival Grec.

"Després d'estrenar-lo al Grec, el vam portar a Madrid, Montevideo i Buenos Aires, però ens havíem quedat amb les ganes de fer-ne una presentació més llarga a Barcelona", diu Tosar, que es declara "un gran fan" de Bernhard: "És un d'aquests autors que escriuen una obra magna entregada per capítols, tots els seus llibres estan completament interconnectats". Amb la claredat augmenta el fred parteix de l'últim llibre de Bernhard, Els meus premis (El Gall), una sèrie d'assajos breus que l'autor va deixar enllestits abans de morir el 1989, però que no es van publicar fins al 2009, i que versen sobre nou premis literaris que li van concedir entre el 1963 i el 1976.

Els meus premis "sembla que hagi estat escrit aquest matí", assegura Tosar, que destaca "la capacitat visionària" de l'autor, tant pel que fa a la "crítica del món cultural" com per "l'anàlisi política sobre l'Europa de l'època". El discurs del Premi de Bremen "és paorosament actual", perquè "recorda tots els equilibris en perill que viu Europa avui dia" i adverteix sobre els perills "d'una concepció científica del món", amb una mirada "gairebé apocalíptica". Els altres relats del llibre disparen sobretot contra les elits culturals vieneses, "amb una ironia que els fa viatjar per l'estora màgica de la comicitat".

L'adaptació dramatúrgica del llibre, més aviat lliure, incorpora una escena inspirada en la novel·la breu El nebot de Wittgenstein i dona una importància especial a la figura de Hedwig Stavianicek, una dona trenta anys més gran que Bernhard, a qui ell "es referia falsament com la seva tieta", amb qui va mantenir "una relació d'intensa proximitat" durant tres dècades. "Que cadascú en tregui les conclusions que vulgui", diu Tosar. Colomer encarna el personatge de Stavianicek, mentre que Evelyn Arévalo representa una periodista que guia la conversa, en homenatge a les entrevistes que Bernhard va atendre des d'un hotel de Mallorca. Tot plegat, mentre de fons sonen les Variacions Goldberg interpretades per Glenn Gould.