Los Tigres del Norte: tres hores de 'corridos', melodrama i orgull americà

BarcelonaTotes les entrades venudes des de feia setmanes. 3.000 persones omplint l'auditori del Fòrum. Copes de brandi cortesia del patrocinador de la gira espanyola. Barrets i botes, i l'acordió i el baix com a columna vertebral sonora. I moltes ganes que la nit de diumenge fos especial, tal com va quedar palès quan Los Tigres del Norte van aparèixer a l'escenari cantant La camioneta gris: la rebuda del públic, tothom fora de la butaca i cridant, va ser històrica. Feia setze anys que el grup mexicà no tocava a Barcelona (aleshores va ser a la sala Apolo), i el pas del temps es nota en el físic i l'afinació distreta dels germans Hernández, que fa cinc dècades que branden la bandera del corrido i el melodrama. Tanmateix, van estar tres hores disparant una quarantena de cançons. Una gran festa amb entrades entre 46,50 i 90,50 euros (132 a la platea vip).

En un concert de Los Tigres del Norte passen moltes coses: espectadors que desafien el personal de seguretat per pujar a l'escenari i desplegar banderes (sobretot d'Hondures, però també de Nicaragua, el Perú, Colòmbia, Mèxic...); dones que fan el mateix però per fotografiar-se amb Luis Hernández, el més jove del quintet; un notable conjunt de mariachis que hi afegeix profunditat musical (especialment destacat el paper dels violins a Golpes en el corazón); el ballet folklòric Leyendas de México mostrant diferents coreografies; el bateria titular, Óscar Lara, fent només mig concert i sent substituït per un de més jove en l'altra meitat de l'actuació... Fins i tot va haver-hi un segment dedicat a Vicente Fernández, amb versions de monuments de la música mexicana com Por tu maldito amor, El hijo del pueblo i El último beso. I, sobretot, en un concert de Los Tigres del Norte passa que s'estableix una connexió amb el públic mitjançant unes cançons sobre les vivències de la migració, però també melodrames més o menys tràgics o moralistes cantats amb jaqueta de serrells i acords majors i, esclar, històries de contraban i traïció i d'orgull americà.

Narcocorridos com La camioneta gris, Jefe de jefes, La banda del carro rojo, La tumba falsa, La reina del sur i El avión de la muerte van ocupar una part rellevant de la nit, i el públic els va enlairar com una coral. Però, sempre amb Jorge Hernández comandant la responsabilitat vocal, on Los Tigres del Norte van tenir més volada va ser en els temes sobre experiències de migració com La jaula de oro, La carta i la tràgica José Pérez León, a vegades amb tocs melodramàtics, com passa a Pedro y Pablo (un germà marxa al nord perquè l'altre pugui estudiar, i al tornar el troba casat amb la dona que estimava), i d'altres amb rerefons de contraban, com a Los mandados ("todas las línieas crucé / de contrabando y mojado").

Sempre pendents del públic, Los Tigres del Norte van reservar el final per a "les complaences": "Vostès demanen, i nosaltres els complaem", va dir el Luis. I així van anar sonant Qué tal si eres tú, El niño y la boda, La granja i Somos más americanos, la declaració d'autoafirmació: "Aunque le duela al vecino / Somos mas americanos / que todititos los gringos".