La tirania de les novetats ofega el sector editorial

PalmaEn el mercat editorial hi ha certa sensació de col·lapse: seguit-seguit s’anuncien nous títols, arriben capses i més capses de novetats a les llibreries, que no tenen temps d’obrir-les totes, i els lectors tenen tants estímuls que de vegades no saben què triar o no tenen la cartera adequada per adquirir tot el que fa ganes llegir. La conseqüència d’això, sobretot per a les editorials petites, és que molts llibres queden invisibilitzats darrere campanyes amb més recursos. L’engranatge del mercat, però, no permet cap treva i obliga a publicar novetats una rere l’altra per poder tenir ingressos. I és igual la quantitat de llibres que hagin quedat al magatzem dins palets. L’ARA Balears ha parlat d’aquesta situació amb Pau Vadell, d’AdiA Edicions; Tomeu Canyelles, de la Nova Editorial Moll; Maria Muntaner, de Lleonard Muntaner; Gracià Sánchez, d’El Gall Editor i Quid Pro Quo; i Guillem Frontera, d’Ensiola.

“El mercat està embogit”, arranca Canyelles, que continua: “Hi ha un desequilibri evident entre oferta i demanda, i diferents factors fan que les editorials paguin una suma important de doblers per un llibre, des de la correcció fins a la maquetació, passant per la impressió, el transport, la distribució i, en cas que faci falta, una traducció. Malgrat la quantitat de feina, l’etiqueta de ‘novetat’ dura molt poc perquè n’hi ha constantment. Aquest ritme que imposa el mercat provoca que la visibilitat del resultat final –el llibre– sigui breu”, apunta.

En aquesta línia també s’hi troba Pau Vadell: “Com que les novetats duren 15 o 20 dies a les llibreries, has de fer títols i més títols perquè sempre et tinguin present. Si féssim just quatre llibres de poesia a l’any, ningú sabria qui som”, lamenta. Una de les coses que ha provocat això és que es “racionalitzin” més els tiratges (nombre d’exemplars impresos): “Crec que la nova política, una mica en general, és fer més títols, però amb tiratges més curts. Així, dones l’oportunitat de publicar a més gent, encara que per a l’editorial no deixa de ser un sobrecost, perquè implica una altra maquetació, correcció, traducció... Com a editor, tens la sensació de no poder descansar, no acabes mai”, pronuncia el fundador d’AdiA.

La feinada de les llibreries

Maria Muntaner, per exemple, no creu que sigui dolent que es publiqui molt, però sí que entén que hi hagi gent que ho vegi com un problema, perquè aquest ritme “té certes conseqüències”. Més enllà de l’interès que puguin suscitar les publicacions, la tirania de les novetats provoca que, malgrat que es publica molt, no tot el que es publica té un recorregut digne en l’àmbit de la promoció; tampoc aconsegueix un espai adient a la vitrina de les llibreries i en els mitjans en paper o digitals, així com en ràdios i televisions; i no tots els llibres tenen el privilegi d’estar, en primer lloc, en la llista de ‘pendents’ dels lectors (que són compradors).

“Quan es publica un llibre, el seu cicle de vida és intens durant els primers mesos i, amb sort, el primer any. És una novetat, es fa molta promoció amb presentacions, actes... Però, quan passen aquests mesos, la venda cau i, la majoria de vegades, les llibreries ens tornen els exemplars que no han venut perquè, si se’ls queden, els han de pagar. Per tant, el cercle viciós comença quan has de tornar a editar: si no hi ha títols nous, no hi ha nous ingressos. Els llibres de fons [els que no són novetats, els que omplen els catàlegs de les editorials] es venen poc i no es pot viure d’aquestes poques vendes”, explica Gracià Sánchez. I no és només una qüestió de no haver venut els llibres, sinó que, com diu Vadell, “les llibreries en tenen tantes capses que no tenen temps de mirar tot el que ha arribat i ens tornen capses talment com varen sortir”.

Fausto Puerto, de la llibreria Món de Llibres de Manacor, considera que hi ha molta producció, “excessiva, si tenim en compte el ventall de públic”, diu. També veu que les novetats duren molt poc i que n’hi ha tantes, “que no hi ha prou espai a la taula”. Afirma, també, que sovint fa devolucions d’edicions que queden sense vendre: “M’agradaria tenir els llibres més temps, però és inviable”. La raó és que, tanmateix, el que es ven més són les novetats. Així, quan un llibre ja no és “nou”, gairebé es pot dir que “desapareix” de la llibreria. Miquela Ramis i Adrià Garcías, de les llibreries de Palma Quart Creixent i Ínsula Literària, respectivament, estan d’acord que el que més es ven són novetats.

Però cada llibreria és un món. Maria Barceló, de Lluna (Palma), creu que hi ha èpoques: “Durant les campanyes de Nadal i Sant Jordi, la gent demana més per les novetats, però durant el dia a dia veig que van sortint coses del fons”. Glòria Forteza-Rey, d’Embat (Palma), diu que depèn de l’any, però que normalment el fons guanya en vendes: “Enguany, no obstant això, hi ha hagut problemes de distribució i hi ha llibres que no arriben. Per tant, està bastant repartit”. També lamenta que les editorials produeixin tant: “No ho podem abastar tot, però treure novetats és la manera que tenen les editorials de facturar”. Guillem Frontera també es queixa de la distribució:“Sembla que no es troba la manera que funcioni bé del tot. Si ja costa fer edicions, pitjor t’ho posa saber que no es distribuirà com toca”. En definitiva, diu,“aconseguir que un llibre arribi a la llibreria és un miracle”.

Jugades de les grans editorials

Una queixa recurrent entre alguns dels editors entrevistats per l’ARA Balears és que les grans editorials, moltes vegades, preparen packs de llibres per a les llibreries;així, encara que a aquests establiments només els interessi un llibre X, acaben agafant-ne dos o tres per imposició de l’editorial. Així, copen tot l’espai i els que no tenen tant poder sempre queden en un segon (o tercer, o quart...) pla, a les llibreries i als mitjans, per exemple.

Edicions d’excel·lència

Davant aquest engranatge del mercat, Vadell apunta que les editorials petites intenten “fer un producte més excel·lent, que tingui un plus, amb l’objectiu de sortir d’aquesta dinàmica de les novetats” i que faci ganes comprar el llibre sigui quan sigui, sigui nou (segons el mercat) o no. També opina això Tomeu Canyelles:“Les editorials treuen coses fantàstiques. Es cuiden molt els detalls, hi ha una consciència en relació amb l’objecte, de perfeccionament del producte final, que és espectacular”.

Malgrat aquesta voluntat de fer les coses bé, els editors coincideixen a dir que l’èxit que pot tenir un llibre és molt mal de calcular. “Cal calibrar bé la decisió. L’encariment del paper aquests darrers temps ha estat brutal i això fa que, quan un editor diu ‘endavant’ a una publicació, ho fa pensant que allò funcionarà, tenint fe en la decisió i la feina”, diu Canyelles. “Les editorials són empreses culturals i també són negoci; hem d’invertir en un producte que no sabem en absolut com funcionarà. Cada pic que edites un llibre, te la jugues”, apunta Gracià Sánchez. Maria Muntaner també parla d’aquesta dificultat:“De vegades prepares edicions en les quals confies perquè et sembla que ho tenen tot per agradar i fer certes vendes, i t’equivoques completament. I també passa al revés:publiques qualque cosa que penses que no anirà gaie bé i et sorprèn l’acollida que té”.

Contra la caducitat dels llibres

Per pal·liar (molt humilment) el mal que fa als llibres ja publicats l’esclavatge de les novetats, els editors consultats per escriure aquestes pàgines han recuperat del seu catàleg dues obres. Canyelles recupera, de la Nova Editorial Moll, L’astràgal, la primera edició en català d’aquest títol d’Albertine Sarrain, amb pròleg de Patti Smith:“És un llibre que ha passat més desapercebut del que esperàvem”. També recull Fuita i martiri de Sant Andreu Milà, de Miquel Àngel Riera, que no s’editava des del 1994. Pau Vadell rescata la poesia de Lucia Pietrelli a La terra i els llocs, i la de Miquel Bezares a Mal pas, que va sortir just el dia abans del primer confinament dur de la pandèmia del coronavirus.

Maria Muntaner reivindica els Contes exemplars de Sophia de Mello, una “narradora excepcional”, i també la feina de l’editorial amb les Obres Completes:“Són llibres que requereixen molta dedicació i són importants per al sistema cultural, però costen de difondre”, apunta. I destaca el primer volum de la de Miquel del Sants Oliver. Frontera destaca, d’Ensiola, Un assumpte tenebrós, d’Honoré de Balzac, i Les cançons, d’António Botto. Des d’El Gall Editor, Gracià Sánchez recupera Aigua d’alta mar, de Xisca Homar, i Mallorca interior. 15 rutes pel cor illenc, de Tomàs Vibot. No tens cap llibre a la tauleta de nit?No serà que no n’hi hagi.