Despullant l’heroi de Joanot Martorell

Miguel de Cervantes y Saavedra, a través del seu Quixot, considerava el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell un dels llibres més importants de la història, i per això és un dels pocs que el barber i el capellà salven de ser destruïts. D'acord amb els experts, aquesta opinió estava fonamentada en el fet que el Tirant trencava amb les novel·les de cavalleries i hi introduïa sensualitat, sexe i humor.

La versió de Màrius Serra a partir de la seva pròpia traducció completa en català actual (Proa, 2020) sintetitza la llarga història de Tirant, des del seu nomenament com a cavaller fins a la seva mort al llit, en el periple africà i sobretot en la defensa de Constantinoble i l’amor per Carmesina. Ho fa amb un seguit de quadres escènics a la manera del Reader’s Digest amb dèbils connectors de caràcter divulgatiu i que en la voluntat de donar contemporaneïtat a la proposta redefineixen el perfil de l'heroi per remarcar-lo com a assassí, traïdor i racista. Una pedagogia innecessària, com queda clar al llarg dels esdeveniments.

Un Tirant poc sensual i humorístic

La proposta del director, Joan Arqué, és tremendament correcta, d’un acurat esteticisme, amb una molt bona direcció d'actors i actrius i fins i tot amb solucions imaginatives (el naufragi), però gairebé absent de la sensualitat, el sexe i l'humor que van fascinar Cervantes. Lluny de la versió epidèrmica i sensorial que Calixto Bieito va dirigir en aquest mateix teatre, la d'Arqué està com liofilitzada, víctima de la voluntat d’apaivagar la lluentor del guerrer i d'apropar la confrontació religiosa històrica als moviments xenòfobs actuals. Funciona millor amb la comèdia amorosa, sobretot gràcies a la Plaerdemavida de Laura Aubert, i menys en les variacions bèl·liques i en els moviments viatgers que imposa la història.

La narració arriba amb claredat, tot i que diria que l'escena de la mort de Tirant és poc clara, però el que trobem a faltar són les emocions que es desprenen del text, tot i el suggeridor embolcall musical de Judit Neddermann. Proposta molt coral amb un Tirant força introvertit de Quim Àvila, una espurnejant Carmesina de Clara Mingueza, un convincent turc de Moha Amazian i un furiós rei Escariano de Neus Ballbé.