"El 'Tirant lo Blanc' és el primer text on apareix escrit el «no és no»"

BarcelonaPoques novel·les condensen tants embolics, intrigues i traïcions com Tirant lo Blanc, el gran clàssic de la literatura catalana del segle XV. Joanot Martorell va convertir la seva pròpia frustració com a cavaller en una novel·la de mil pàgines, insòlitament moderna i ambiciosa, que ja a la seva època va ser un èxit de vendes. "El Tirant donaria per a una sèrie de Netflix de 5 temporades", diu l'escriptor i filòleg Màrius Serra. El 2020 Serra va publicar a Proa una versió actualitzada de la novel·la, sense renunciar a la "riquesa verbal" de l'original però adaptant-la a un català més actual. I al cap de poc se li va acudir una idea tant o més estimulant: escriure'n una versió teatral que, amb menys de 50 pàgines, concentrés tota l'èpica i tota la intensitat amorosa de la novel·la de Martorell.

Amb la complicitat del director i dramaturg Joan Arqué –amb qui ja havia treballat en l'espectacle Qui ets?–, Serra va posar fil a l'agulla. El resultat es podrà veure del 25 de juny al 4 d'agost al Teatre Romea, dins el Festival Grec, amb un repartiment que inclou Quim Àvila, Laura Aubert, Moha Amazian, Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis i Agnès Jabbour. A més, com en l'adaptació teatral de la novel·la Canto jo i la muntanya balla, dirigida per Arqué i Guillem Albà, la cantautora Judit Neddermann ha compost la música de l'espectacle, que interpretarà ella mateixa des de l'escenari.

Segons Arqué, el més difícil del muntatge ha sigut "desacomplexar-se a l'hora d'afrontar-se a un punt de vista concret d'una novel·la tan monumental". "A vegades costa no caure en la temptació de voler explicar-ho tot", afegeix. Així, doncs, van optar per centrar-se sobretot en la part africana del Tirant, que en la novel·la s'explica entre els capítols 296 i 413. Tirant, Plaerdemavida i el senyor d'Agramunt marxen de Constantinoble en vaixell per ajudar els cristians en la lluita contra els turcs, però per culpa d'una tempesta naufraguen a les costes del nord de l'Àfrica, on cadascú s'haurà d'espavilar pel seu compte. Allà entren en joc personatges com l'emir dels emirs, el rei d'Etiòpia i la princesa Maragdina, que és la filla del rei de Tremissèn. "És la part més negligida del Tirant, però hi ressonen molts conflictes actuals –explica Serra–. La Mediterrània, avui dia, és una tomba de vides humanes."

Tot i aquest enfocament, el muntatge que presentaran no obvia "alguns capítols ben coneguts, com els episodis amorosos entre Tirant i Carmesina", en què Plaerdemavida fa un paper decisiu com a intermediària sentimental. Tampoc hi faltaran "els episodis que fan referència a l'orde de cavalleria, que ajuden a entendre i humanitzar Tirant, per a bé i per a mal", segons Arqué. "El protagonista de la novel·la pot ser vist com un heroi, però també com un criminal de guerra que va assassinar moltes persones –afegeix el director–. Una pregunta que plana sobre l'espectacle és què mitifiquem, sobre què edifiquem la idea d'heroi. Per què el Tirant va ser un èxit de vendes? Quina necessitat hi havia de comprar un relat com aquest? Quins relats comprem per construir identitats nacionals?"

Una novel·la profundament moderna

En termes literaris, el Tirant és una ucronia, és a dir, un "intent de resoldre per mitjà de la ficció allò que a l'escriptor no li plau de la realitat", diu Serra. Quan Joanot Martorell va escriure la novel·la, feia només set anys de la caiguda de Constantinoble, que el 1453 va quedar en mans dels otomans. I el que fa l'escriptor és, precisament, crear un heroi que salva la cristiandat de l'atac dels turcs. Segons Serra, "Martorell era un cavaller que, quan es posa a escriure, pensa «A la meva història guanyaran els bons»".

Tot i que el Tirant és una novel·la escrita fa més de 500 anys, encara ara es pot llegir tenint en compte qüestions del nostre present. De fet, ja en el seu moment va ser considerada una novel·la especialment moderna, sobretot perquè s'humanitza molt el protagonista en comptes de presentar-lo com un cavaller hieràtic i insensible. "Sembla un món molt llunyà, però, gratant una mica, veiem que l'auge de l'extrema dreta i la por a la immigració formen part d'un ideari que neix justament amb el codi d'honor cavalleresc –diu Serra–. Aquests valors europeus profunds, aquest patriarcat i aquesta manera de veure el món cristià prové de l'època medieval". A més, "bona part dels escenaris de la novel·la són els llocs que Erdogan [el president de Turquia] ha tornat a islamitzar", recorda l'escriptor.

Segons Màrius Serra, en el tractament de les relacions amoroses, Martorell també és profundament modern: "Com explica el medievalista Joan Santanach, el Tirant és el primer text on apareix escrit el «no és no». Hi apareix de manera explícita en boca de Carmesina quan Tirant intenta convèncer-la de fer bodes sordes". Ara bé, tot i que la novel·la permeti aquestes connexions amb l'actualitat, tant Serra com Arqué ressalten que "han respectat fil per randa el clàssic". "El text és el mateix, però en fem una lectura amb una mirada contemporània", diu Serra.