El TNC es rebel·la contra les ideologies que es creuen superiors a les altres

BarcelonaFa més de dues dècades que la directora de teatre andorrana Ester Nadal lluita per portar als escenaris Andorra, del suís Max Frisch (1911-1991). "És un espectacle gros i cada vegada que el proposava em trobava amb negatives. Em responien que és una obra molt política i molt dura", explica Nadal. En un últim intent i amb poques esperances, va presentar-la a la directora del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Carme Portaceli, que de seguida li va dir que sí. A Portaceli la va convèncer com el text "parla de la creença que un poble petit o una ideologia pot ser superior a les altres" i, malgrat que va ser escrit els anys 60, "encara és una crònica de la nostra societat i el nostre temps". La producció, amb una companyia d'actors andorrans i catalans, s'estrena aquest dijous a la Sala Petita del TNC.

Max Frisch va titular l'obra Andorra, però l'escenari on transcorre no té gaire a veure amb el país pirinenc. "L'Andorra de l'obra és un model, una maqueta experimental. És un lloc petit on els seus habitants, per preservar la identitat, s'han cregut sempre millors que els de l'altra banda", assenyala Nadal. Amb ressons evidents a l'Holocaust, l'espectacle acompanya un mestre (Roger Casamajor) i la seva dona (Míriam Alamany), que decideixen acollir un nen jueu, l'Andri (Oriol Cervera) per salvar-lo. El poble rep la gesta amb orgull i en destaca l'heroïcitat, però quan el matrimoni té una filla, la Barblin (Marta Pelegrina) i els joves s'enamoren, comença el conflicte.

"Quan a l'altra banda comencen a perseguir jueus, el poble entrega molt fàcilment l'Andri com a boc expiatori. L'obra posa en relleu els defectes de petits pobles que estan massa orgullosos del seu nacionalisme i mostra com algunes societats són capaces d'eliminar l'altre per protegir-se, digues-li jueu o immigrant", assenyala la directora, que subratlla l'actualitat del text. "Malauradament, no ha passat de moda. És molt contradictori i molt dolorós que avui això continuï passant, que per preservar la pròpia identitat i perquè uns es creuen millors que els de l'altra banda s'utilitzi d'excusa el fet d'esborrar els altres", diu Nadal: "És molt dur que, malgrat el pas del temps, hàgim après tan poc".

Un bri d'esperança

Andorra no és "ni còmoda, ni amable ni fàcil", avisa la directora, però no tot és foscor en aquesta història d'una comunitat tancada. L'esperança penetra dins la història a través dels dos enamorats, l'Andri i la Barblin, que són els únics que tenen nom a la peça. "A diferència dels altres, ells comparteixen l'amor i això els fa especials", diu Nadal. A banda de l'Andri i la Barblin, hi ha un altre personatge clau que porta llum a l'espectacle: l'Idiota (Quim Llisorgas). "Té una mirada innocent, plena de puresa i ingenuïtat. És un personatge fonamental perquè des d'ell podem aportar poesia i agafar una distància de la crueltat de l'obra", apunta Nadal. Andorra serà al TNC fins al 28 de gener i després la previsió és que també es representi a Andorra.