BarcelonaEl confinament pandèmic de la primavera i uns rebrots estiuencs que no han ajudat a recuperar els hàbits culturals han portat a una situació insòlita: més de sis mesos sense activitat teatral al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El silenci es perllongarà fins a l’1 d’octubre, que és quan aixecarà el teló amb l’aforament al 50% la temporada 2020-21, l’última de Xavier Albertí com a director artístic del TNC. Tal com ja havia anunciat al maig, l’inici del curs serà amb els deu monòlegs de Decameró, un muntatge pensat en plena pandèmia que apel·la al llegat de Boccaccio i Pasolini “per no deixar-se arrossegar per un present desconcertant”. A partir d’aleshores es desplegarà una programació de 28 espectacles –inclosos alguns que van quedar sense estrenar-se a causa de la pandèmia del coronavius– que Albertí defensa com “més musculosa que mai”, amb “lliçons de coratge i la voluntat de seguir sent un teatre públic de referència”.
El múscul té noms de dramaturgs com Joan de Sagarra, Santiago Rusiñol, Víctor Català, Tennessee Williams, Lluïsa Cunillé i Llàtzer Garcia; de directors com Sergi Belbel, Lurdes Barba, Pau Carrió, Carlota Subirós, Iván Morales i Jan Lauwers, i de coreògrafs com Lali Ayguadé, que estrenarà Hidden a la Sala Tallers al març, i Marcos Morau (La Veronal), que debutarà a la Sala Gran a l’abril amb Opening night. El coratge ve per la temàtica d’algunes obres. De fet, durant la roda de premsa d'aquest dimarts, Albertí va repetir les paraules “resistència i superació” prou vegades per considerar-les gairebé el lema de la temporada. Resistència hi veu a Galatea, de Sagarra, “una obra extraordinària per entendre les dinàmiques de superació en contextos bèl·lics”. Aquesta història d’una domadora de foques en la postguerra europea la dirigirà Rafel Duran a la Sala Petita del 29 d’abril al 23 de maig.
Quanta, quanta guerra...
La guerra apareix com un fil invisible que relaciona altres títols de la temporada, com Encara hi ha algú al bosc, d’Anna Maria Ricart Codina, i Testimoni de guerra, de Pau Carrió. El primer, diu Albertí, “és un espectacle potent sobre la capacitat de resistència a partir del relat de les supervivents de la violència sexual a la Guerra de Bòsnia”. El dirigirà Joan Arqué Solà a la Sala Petita del 14 de gener al 7 de febrer, i en el repartiment hi ha Montse Esteve, Judit Farrés i Ariadna Gil. Testimoni de guerra (a la Sala Tallers del 21 al 31 de gener) explora la tragèdia dels fotògrafs Kevin Carter i Marie Colvin, interpretats per Pol López i Laura Aubert. De la guerra a les Filipines del 1898 torna el protagonista de L’hèroe, de Santiago Rusiñol, una de les fites de la temporada del TNC (del 3 de desembre al 10 de gener a la Sala Gran). Lurdes Barba ha assumit el repte de dirigir aquest Rusiñol que burxa en la crisi d’identitat de l’estat espanyol arran de la pèrdua de les colònies i en com l’element criminal determina la construcció d’algunes figures heroiques.
I d’heroi a heroïnes: la Simone de Beauvoir que va denunciar la violència patriarcal a La dona trencada, que encarnarà Lluïsa Mallol dirigida per Araceli Bruch Pla a la Sala Tallers del 29 d’octubre a l’1 de novembre; i les que Iván Morales convoca a Heroïnes o res, “un espectacle de superació”, amb Bruno Bergonzini i un grup de joves intèrprets (a la Sala Tallers del 14 d’abril al 2 de maig).
D’acord amb la línia desenvolupada aquests vuit anys al TNC, Albertí fa conviure la mirada patrimonial amb el present. La contemporaneïtat més estricta està representada per obres com La Font de la Pólvora, de Llàtzer Garcia, que s’interroga sobre el futur del barri gironí (a la Sala Tallers del 24 al 28 de febrer); De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, de La Calòrica, sobre l’emergència climàtica (a la Sala Petita del 4 de març al 4 d’abril), i Mare de sucre, de Clàudia Cedó, “la història d’una noia amb discapacitat que vol ser mare i ha de confrontar-se amb la incomprensió de la seva comunitat” (a la Sala Tallers del 13 al 30 de maig).
En l’última temporada d'Albertí abans que Carme Portaceli li agafi el relleu també es mira el patrimoni des del present. La violència en les tragèdies de Shakespeare és el punt de partida de Billy’s violence, l’espectacle de la Needcompany del belga Jan Lauwers (a la Sala Gran del 8 a l’11 de juliol). I el mateix Albertí dirigirà L’emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé, el debut d’una dramaturga catalana contemporània a la Sala Gran (del 6 de maig al 13 de juny) i punt central de l’Epicentre Paral·lel de la temporada.
Les recuperacions de la temporada 2019-20
El director del TNC, Xavier Albertí, va assumir el compromís de reprogramar tot el que la pandèmia va arrasar. Per això es recuperen obres de l’Epicentre Pioneres com Solitud, de Víctor Català, amb direcció d’Alícia Gorina; L’huracà, de Carme Monturiol, i el tríptic Una venjança com n’hi ha poques, de Lluïsa Denís; Es rifa un home!, de Rosa Maria Arquimbau, i Les cartes, de Víctor Català.
També hi haurà espai a la temporada per a Malditas plumas, de Sol Picó; per a Ahir, de la companyia de circ Animal Kingdom, i per a Monroe-Lamarr, l’obra de Carles Batlle dirigida per Sergi Belbel sobre la trobada entre les actrius Marilyn Monroe i Hedy Lamarr. En canvi, a la temporada 2020-21 no es recupera Les veus interiors, d’Eduardo de Filippo, que havia de dirigir Albertí. “No volia dirigir dos espectacles en la mateixa temporada, i m’estimo més acabar l’etapa dirigint L’emperadriu del Paral·lel, de Lluísa Cunillé”, diu Albertí, que després del TNC s’incorporarà com a dramaturg a la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que comanda Lluís Homar.
