Tocar la mort amb La Veronal

Barcelona"Si no existís la mort, no ens agradaria tant la vida", afirma el coreògraf i director de La Veronal, Marcos Morau (Ontinyent, 1982). Després de tocar el cim al Palau dels Papes del Festival d'Avinyó el 2021, de treballar amb l'Staatsballett Berlin (la formació més gran d’Alemanya) i d'acostar la dansa als joves amb Firmamento, la prestigiosa companyia de dansa torna al petit format. El seu nou espectacle, Totentanz. Morgen ist die frage, deixa enrere els escenaris plens de ballarins i se situa a tocar del públic, en un espai que recorda les instal·lacions museístiques i que habitaran només quatre intèrprets. A través d'aquesta proximitat, Morau vol parlar de la mort i de l'impacte que té en l'art i en la vida. El muntatge s'estrena aquest dissabte al festival Temporada Alta, i a partir del 5 de desembre serà al Teatre Lliure de Gràcia. De moment les entrades estan totes exhaurides, però la sala barcelonina espera poder ampliar l'aforament.

Totentanz transcorre en "un espai de contemplació, de reflexió, de bellesa i de misteri" perquè el públic "senti la mort de prop, la pugui tocar", explica el coreògraf. "Ningú ha tornat de la mort per explicar-nos què és. Com que no podem assumir-la ni comprendre-la, ens hem d’inventar mecanismes que ens facin creure que estem aquí donant sentit a la vida", afegeix Morau. Totentanz s'aproxima a la mort des de diferents perspectives i amb la mirada del segle XXI. "Ningú vol morir, però no ens afecta a tots de la mateixa manera. Per a qui ho ha perdut tot i està en una situació desfavorable, la mort és una salvació? Quin valor donem a la mort i quin valor donem a la vida?", es pregunta el coreògraf. Aquestes reflexions es tradueixen en una proposta escènica amb tres branques: una instal·lació, un vídeo i una performance.

La ballarina Lorena Nogal –que va rebre el Premio Nacional de dansa a l'octubre i aquesta setmana acaba de guanyar el Butaca per Firmamento– encarna la mort a escena. "Soc una presència que es mou a través de la part més expressionista i visceral del cos, dels impulsos. Aquesta vegada hem treballat el moviment amb la idea de llibertat. El públic forma part de la composició de la peça i del ritual", explica Nogal. Al seu costat, tres ballarins es contraposen a la figura de la mort. Les seves interpretacions s'alternen amb una projecció audiovisual que recull imatges de guerres, catàstrofes naturals i el triomf electoral de Trump amb música tecno de fons. "Són fragments desoladors de la realitat que trenquen amb la dansa però que no sorprendran a ningú perquè són coses que veiem cada dia per televisió", diu Morau.

Ràbia i decepció amb el món

Totentanz s'allunya de la proposta de la companyia, Firmamento, però manté l'empremta artística pròpia de la companyia. "Aquí hi ha més ràbia i decepció amb el món en què vivim, però és un espectacle 100% de La Veronal", assenyala el coreògraf. La peça busca que el públic "miri la mort a la cara" i en surti "amb preguntes que li ressonin constantment". Una de les claus de l'obra és el rol itinerant dels espectadors, que es poden moure per l'espai i transformen així la funció. "Aquesta vegada el públic no té un lloc fix, i això fa que la proposta sigui canviant. És una de les gràcies de les arts vives que volia potenciar", diu Morau.