“Tocava per divertir-me, enmig de la tragèdia”

El reconegut violinista Ara Malikian ha tocat pràcticament cada any a Mallorca els darrers 15 anys. Ja en fa quasi 20 que viu a Madrid. El seu origen libanès, d’ascendència armènia, el fa sentir identificat amb la Mediterrània com a territori comú. “L’estil de vida, la gastronomia, el paisatge i, especialment, un públic molt fidel que any rere any em demostra el seu afecte. Per a mi és una alegria molt gran poder tornar a Palma”, confessa.

Dimecres vespre Ara Malikian va tornar a pujar a un escenari a Mallorca per oferir el concert The Incredible world tour of violin en el marc del Port Adriano Music Festival. Aquest espectacle, que ha presentat en una gira mundial de quasi dos anys i més de 300 concerts, ha passat per escenaris del Japó, la Xina, diversos països d’Europa de l’Est i Central, i Amèrica.

El músic va començar de molt petit a practicar amb el violí, en el qual el seu pare el va formar de manera estricta. A 12 anys va oferir el seu primer concert, tot i que la seva infantesa la va viure en circumstàncies difícils. La guerra civil libanesa el va obligar a tocar fins i tot en refugis antiaeris. “En aquella època tocava per divertir-me, enmig de la tragèdia que patíem. Intentava fer la situació més amena i alegre, tot i viure un malson. Amb la música ens divertíem nosaltres i els que hi havia allà amagats als soterranis”, relata.

A 14 anys va començar la seva formació professional, gràcies al fet que el director d’orquestra Hans Herbert-Jöris va aconseguir per a ell una beca del govern alemany perquè cursàs estudis a la Hochschule für Musik und Theater Hannover, on va entrar a 15 anys, de manera que es va convertir en l’alumne més jove admès al prestigiós centre.

Va ser el principi d’una llarga carrera de col·laboracions i viatges, en què va tocar com a solista amb l’Orquestra Simfònica de Tòquio, l’Orquestra Simfònica de Bamberg, la Zurcí Chamber Orquestra, la Genova Opera Orquestra, entre moltes altres. L’avalen premis tan prestigiosos com el Felix Mendelssohn (1987, Berlín, Alemanya) i el Pablo Sarasate (1995, Pamplona, Espanya).

Els concerts per a joves i infants són una part important de la trajectòria de Malikian, ja que el seu objectiu és transmetre a les noves generacions la passió per la música. Els vull “despertar l’amor per la música i l’interès i la curiositat pels diferents tipus de música, a part de la que poden escoltar a la televisió i els mitjans. També he treballat molt amb infants amb dificultats o que han sofert. Als infants que tenen accés a l’art, a la música, al teatre, a la dansa i a la literatura des de petits, els és més difícil apropar-se a la violència o la delinqüència. Des que tenen accés a la bellesa, és difícil anar per parts més fosques; l’art torna l’ésser més respectuós i sensible. I a través de la cultura, tenim la capacitat de millorar la societat”. A més d’oferir concerts en barris desfavorits o tocar amb grups de joves, Malikian col·labora amb ONG. Per exemple, la passada gira la va fer amb Acción contra el hambre, per tal d’ajudar els refugiats sirians.

Talent i versatilitat

Malikian confessa que hi ha certa desinformació del que és el violí: “Se sol identificar com un instrument inaccessible, que no s’entén; tant infants com adults poden pensar que és avorrit. En els meus concerts intent demostrar el contrari, que la música clàssica no significa un senyor amb la cara llarga de peix, també pot ser divertida, es pot riure i gaudir, sense haver d’entendre-la, sinó que s’ha de sentir”. Es regeix per un concepte: “No faig diferència a l’hora d’interpretar rock, jazz, clàssica o músiques del món. La música vibra o no vibra, ja he tret totes les etiquetes”.

Ha col·laborat tant amb simfòniques com amb Extremoduro i el raper Nach; ha interpretat tango i flamenc. “El violí és un instrument que és present en totes les cultures del món, cadascuna amb les seves variants i peculiaritats. He tingut la sort de viatjar molt i descobrir músiques i estils que han estat una gran font d’inspiració per a mi”.

A més, ha realitzat la banda sonora de pel·lícules com La mala educación i Pájaros de papel, tot i que aquest tipus de projectes impliquen un treball molt intens d’estudi i ara mateix està concentrat en els escenaris.

Durant molts d’anys de joventut Malikian dedicava deu hores al dia a assajar. Confessa: “M’ho pas molt bé a l’escenari, però sempre s’ha de fer un balanç. Tenc família i un fill, intent estar el màxim de temps possible amb ells, i quan poden, viatgen amb mi”.

L’any que ve vol treure un disc nou amb la mateixa banda de la gira, “tot i que sempre hi ha incorporacions noves. Tindré la col·laboració de grans artistes i esper que sigui totalment diferent del meu darrer projecte”.