Tom Cruise: “Jo faig pel·lícules per a la pantalla gran”

Enviat especial a CanesA Tom Cruise no se li apliquen les regles que segueixen la resta de mortals. L'actor pertany a una petita elit, la de les estrelles que paralitzen un festival amb la seva mera presència. Ha passat aquest dimecres a Canes, on l'actor ha rebut una Palma d'Or honorífica i ha ofert una “classe magistral” que en realitat era –primera concessió– una entrevista amable que li feia un periodista de confiança. L'excusa era presentar Top gun: Maverick, que en realitat ja s'ha presentat a tota la premsa abans del festival –segona concessió–, gest excepcional que el festival s'ha hagut d'empassar per comptar amb l'actor, que no visitava el festival des que el 1992 va presentar-hi Un horitzó molt llunyà. Ha valgut la pena? I tant: moltes estrelles visiten el festival, però només una és saludada des del cel per un vol d'homenatge de sis caces de la patrulla acrobàtica de les forces aèries franceses, que unes hores abans de fer dues passades sobre la catifa vermella de Canes i dibuixar al cel la bandera francesa es feien una foto amb Cruise i piulaven el missatge “Ha inspirat una generació de pilots”.

Tanmateix, l'actor no ha arribat a la xerrada en helicòpter com va fer en la première americana de Top gun: Maverick ni corrent a través del passadís de butaques, com esperàvem tots, sinó caminant des d'un lateral de l'escenari de la sala Debussy. I de seguida ha quedat clar que Tom Cruise tenia una missió a Canes: reivindicar-se com a estrella de cinema sorda als cants de sirena de les plataformes que només fa pel·lícules “per a la pantalla gran”, tot subratllant que “no és el mateix escriure ni filmar una pel·lícula per al cinema que per a la televisió”. I quan li han recordat que durant la pandèmia es va especular que Top gun i Missió: Impossible 7 s'estrenessin en plataformes, ha interromput l'entrevistador amb un contundent: “Això no passarà mai”. És un missatge que té una ressonància especial a Canes, l'únic gran festival que no està programant actualment títols de Netflix.

Mitja vida en rodatges

L'altra gran missió de Cruise a Canes ha sigut presentar-se com un fervent apòstol del cinema com a tasca col·lectiva. De fet, s'ho feia venir bé per convertir totes les preguntes en una oportunitat per explicar que sempre l'ha obsessionat aprendre totes les professions del cinema. “No vaig anar a cap escola de cinema, però m'he passat mitja vida en rodatges i sales de guió. I he intentat no oblidar mai el que vaig sentir als 18 anys rodant la meva primera pel·lícula, Taps [Més enllà de l'honor]. Recordo estar amb George C. Scott, veure'l treballar i parlar de les pel·lícules que havia fet, pel·lícules com Doctor Strangelove. I vaig pensar que si aconseguia fer allò la resta de la meva vida no oblidaria mai el privilegi que representa, que sempre m'esforçaria i recordaria que el cinema és una feina d'equip”.

Cruise també s'ha presentat com un actor que treballa “per al públic” i que abans de res ell mateix és sobretot “un espectador”. “Un productor em va portar un dia a veure els bruts de la pel·lícula –ha explicat–. I em va dir: «Potser no t'agrada com et veus o com sones, però intenta veure les escenes com si fossis del públic». I em vaig adonar de com influeix el treball de càmera, el vestuari, la il·luminació en l'experiència que tens com a públic”. Tanta insistència fa sospitar si aquest discurs no serà una estratègia de relacions públiques per contrarestar les crítiques que va tenir fa uns mesos l'àudio filtrat del rodatge de Missió: Impossible 7 en què l'actor esbroncava tot l'equip de mala manera per no respectar els protocols de seguretat pandèmica.

Tampoc ha respectat el protocol de la xerrada, per cert, una dona que, quan Cruise ja s'estava acomiadant, ha pujat a l'escenari a donar-li la mà a l'actor, una encaixada desconcertant que ha obligat Thierry Fremaux, el director del festival, a interposar-se ràpidament entre Cruise i la fan espontània. Exagerat? Segurament, sobretot per a un actor que als 60 anys presumeix d'interpretar totes les seves escenes d'acció. I quan li han preguntat per què una persona amb fills i responsabilitats s'arrisca a fer aquestes escenes ha contestat: “Ningú li preguntava a Gene Kelly per què ballava”, i ha recordat quan de petit va saltar des del sostre de casa amb un llençol com si fos un paracaigudista i el cop li va fer veure les estrelles: “Sempre he sigut el nen a qui li agradava pujar a l'arbre més alt”.