Tom Sharpe: sol, whisky i cigars a Llafranc

LlafrancTom Sharpe, conegut en bona part del món per ser l'autor de 'Wilt', l'obra que el va catapultar a la fama, era conegut a Llafranc, la zona de platja de Palafrugell on vivia, com el britànic del whisky i el cigar. Com a bon anglès, Sharpe era aficionat a aquest licor i també als havans, que li agradava acompanyar d'una xerrada sense que li importés gaire qui era l'interlocutor.

Tom Sharpe tenia un caràcter "tossut", fins al punt que, malgrat les seves xacres, com la diabetis que ha acabat amb la seva vida o la peritonitis que va patir el 2006, no va renunciar mai ni als purs ni a l'alcohol. L'escriptor estava escrivint la seva autobiografia i ja tenia 30.000 paraules. Així ho ha explicat la seva secretària i doctora, Montserrat Verdaguer, que li passava a l'ordinador les notes que prenia a màquina per ajudar-lo a "posar ordre dins el seu caos". Gran conversador, escriptor disciplinat i enamorat del sol i del Mediterrani: són alguns dels records que la seva vídua, Nancy Sharpe, i persones del seu entorn han desgranat durant un acte que s'ha fet aquest matí a l'Hotel Llevant a Llafranc (Baix Empordà), on l'escriptor va viure quatre temporades abans de comprar-se una casa en aquest municipi, que ara la família té pensat mantenir.

A l'Hotel Llevant fins i tot tenia un got especial per prendre el seu whisky, ja que no li agradaven els gots llargs ni les anomenades copes de tipus pilota. Bebia whisky escocès Famous Grouse, encara que abans n'havia consumit d'altres. La directora de l'Hotel Llevant, Carme Farrarons, recorda quan a principi dels anys 90 del segle passat Sharpe va arribar a Llafranc acompanyat del seu representant i va decidir instal·lar-se a deu metres de la platja per passar-hi l'hivern. La família era a Anglaterra, on ell tornava en l'època estival per evitar la massificació de turistes que busquen el sol de la Costa Brava.

Farrarons recorda Tom Sharpe durant aquests anys en els quals va estar instal·lat en el seu hotel com una persona "molt metòdica" en la seva feina, sempre amb música de jazz de fons. En acabar la jornada, Sharpe es llançava a conversar amb qualsevol dels clients britànics que sovint freqüentaven el Llevant i explicava passatges de la seva vida, especialment de la seva etapa a Sud-àfrica. Encara que no el van sentir parlar en castellà ni en català, ningú dubta a Llafranc que el britànic del pur i la copa entenia tothom.

"Sempre va ser amable amb tothom", és l'opinió compartida per tots els que van tractar amb Tom Sharpe en la seva etapa a Espanya, en què va exercir de fidel defensor de la sanitat pública i de crític ferotge amb els ajustos que pateix el sector a causa de la crisi econòmica.