Tomeu Lassio, la cuina d’un pagès innovador

Anar al Tomeu Lassio és una cita a cegues però amb la seguretat que en quedaràs satisfeta. No saps què menjaràs fins que ja estàs asseguda a taula i et duen cadascun dels sis plats d’un menú que no se’t fa llarg ni estret, però tampoc massa ample com per quedar-ne tipa. A aquest restaurant, situat al cor de Lloseta, una de les viles més gastronòmiques de Mallorca, canvien el menú cada dia, migdia i vespre. Un preu fix, 38,5 euros més begudes, el pa fet seu, les olives de casa, i la resta varia com varien l’hort i el mercat.

Tomeu Lassio, malnom familiar del llosetí Tomeu Coll Abrines, joveníssim (34 anys, a 30 ja havia obert el restaurant), es defineix com a pagès. Assegura que entre el 60 i el 80% del menjar que serveix prové del seu hort, d’allò que caça i de les matances familiars. Ja posat a la cuina -podem assegurar que eTomeu Lassio és sobretot cuiner-, es demostra com un xef al qual la innovació li surt de natural. Tot i l’edat, té llarga escola: Joan Abrines de Can Carrossa com a pare, Santi Taura com a forjador d’un estil, Marga Coll del Miceli... Tot això després de passar per l’Escola d’Hoteleria. Cuina molt bé en Tomeu: la seva és una cuina que refina la tradició, lleugera, creativa però ben arrelada, amb la qual construeix uns menús equilibrats i mai no embafadors. Jo hi vaig menjar crispetes amb curri coent, crema de carabassa amb bacallà fumat, pebre de piquillo arrebossat amb el cruixent panko i farcit de serviola, ou de camp amb llagostí, llampuga i escopinyes amb tomàtiga i ceba confitada, pollastre farcit amb albercoc de Porreres i cama-roges de Lluc i, de postres, un exquisit cremadillo de sobrassada coenta amb gelat. Ja us ho he dit, tot i que no sabem què hi trobareu si em feis cas i hi anau.u

GUILLEM SANTANDREU, 38 (LLOSETA)