Tomeu Ventayol, entre la pintura i l'escultura

PalmaFormes geomètriques, sense deixar d'explorar també les orgàniques. Escultures de pintor, pintures pròpies d'un escultor, Tomeu Ventayol (Alcúdia, 1945) mostra aquests dies les seves darreres obres a la Galeria Joan Melià, situada a la part vella de la ciutat nativa de l'artista.

Incansable en la tasca d'aprofundir en el llenguatge propi, sempre disposat a donar una nova volta a la investigació de les formes, dels materials i de les composicions, Ventayol ha treballat aquesta exposició com ho fa habitualment: "Amb molts de dibuixos que faig a distints quaderns, en papers que tenc per l'estudi, en un racó d'un full de diari o d'una revista. Són aquests esbossos els que em demanen realitzar les escultures o les pintures, a la vegada que em serveixen de guia", afirma l'artista.

D'uns anys ençà, Tomeu Ventayol ha trobat en el metall, majoritàriament en l'alumini, el suport que dóna les qualitats desitjades a les seves pintures. La simplicitat formal, els acabats pobres, l'abstracció amb lleugeres referències figuratives o la utilització d'un material industrial que treballa de manera artesana són algunes de les connotacions que defineixen la seva obra.

A la Galeria Joan Melià d'Alcúdia, on Tomeu Ventayol exposa individualment per segona vegada, s'hi troben composicions de petites pintures que remeten a un joc de geometries simples i a un tractament pictòric que, tot i que aparentment es mostra tosc, és d'una extremada delicadesa.

Discreció

Sovint, és la línia trèmula la que marca la composició o dóna la pista d'una figuració només insinuada. Altres vegades són els plans de color els que l'estableixen, com és el cas de la reinterpretació singular d'una fulla que l'artista contempla sovint en les seves passejades per foravila. En tot cas, els colors de Ventayol mai no són l'element preponderant de la peça, almanco mai no són cridaners. La discreció és una tònica que marca l'obra de l'alcudienc, i també la seva trajectòria de gairebé mig segle de treball artístic continuat.

Home de poques paraules -"no m'agrada teoritzar sobre la meva obra, ja ho faran els altres, si volen", diu amb la timidesa que el caracteritza-, assegura que ell va fent i que moltes vegades abandona les peces fins que no veu clar com acabar-les. "Només quan n'estic segur li don el bon à tirer , que diríem en el llenguatge d'un gravador".

És, precisament, un projecte per transportar molts dels seus esbossos a gravats, especialment aquells que ha fet sobre diaris i revistes per considerar el suport i el dibuix com a part integrant de l'obra, el que ocupa aquests dies Tomeu Ventayol, tota vegada que va donar per acabada la sèrie de peces que ara i fins al 23 de novembre s'exhibeix a la Galeria Joan Melià d'Alcúdia.