A la inauguració de la mostra de Toni Catany no hi varen faltar la presidenta del Govern, Francina Armengol; la responsable de Cultura del Consell, Bel Busquets, ni el batle de Llucmajor, Èric Jareño. Cadascú en la seva mesura expressà compromís en la posada en marxa del Centre Internacional de Fotografia, les obres del qual estan a punt de recepcionar-se, així com a trobar els recursos econòmics necessaris i la fórmula per a la gestió del centre. Tot i així, en cap cas concretaren més compromís que l’expressat altres ocasions: no hi ha data d’obertura, encara no s’ha definit la gestió i no s’ha fixat el pressupost per al centre. Ara bé, quan el president de la Fundació Toni Catany, Miquel Bezares, va dir que la propera exposició s’havia de fer al CIF, les autoritats acceptaren el compromís.
Toni Catany, la coronació del rei d’Etiòpia i la fascinació per un país
L’exposició, tot just inaugurada al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor, ofereix l’oportunitat de fer un viatge al país africà amb l’artista
Palma“Toni Catany no només va trobar el rei d’Etiòpia, sinó que el va coronar”. Així ho resumeix el poeta i hebraista Manuel Forcano davant el retrat d’Escariano, la fotografia més significativa de l’exposició que aquest divendres, 24 de setembre, es va inaugurar al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. Si deim que és la imatge més significativa, entre la vuitantena que s’han seleccionat del viatge que l’any 2007 va fer el fotògraf al país de l’Àfrica nord-oriental, és perquè tornar a casa amb un retrat del rei d’Etiòpia era l’objectiu del llucmajorer.
Aquell any, Catany preparava, amb el poeta valencià Josep Piera, un llibre de fragments del Tirant lo Blanc i fotografies seves. Ell volia trobar qui pogués ser la imatge d’Escariano, el rei d’Etiòpia que hi descriu Joanot Martorell. “Va trobar Escariano en un jove que anava amb xandall i xancletes, un al·lot que baixava d’un mul i s’anava a afegir a la processó. Li vàrem demanar permís per fer-li un retrat i Toni Catany va preferir vestir-lo de rei a la seva manera, amb imatges de corones, vestidures i mantells fets a Etiòpia”, relata Forcano, qui exercia de professor del viatge al qual es va sumar el fotògraf.
Tot i ser un muntatge, Escariano, tal com el va voler Catany, és “una imatge que esdevindrà icònica en el context de l’obra de l’artista”, segons apunten els comissaris de l’exposició, el mateix Manuel Forcano i Antoni Garau, director de la Fundació Toni Catany, entitat que, amb l’Ajuntament de Llucmajor, organitza la mostra Toni Catany. El rei d’Etiòpia, que restarà oberta fins a final de gener del 2022.
“Hi ha una cita d’Agustí d’Hipona (santAgustí) que diu “el món és un llibre i aquells que no viatgen només en llegeixen una pàgina”. Toni Catany era un bon lector del món, era un bon viatger i no li va fer por embrancar-se en un viatge a l’altiplà etiòpic sense saber-ne pràcticament res, només amb l’excusa de trobar un retrat per a les seves visions del Tirant, el del rei Escariano. I el va trobar”, recorda Forcano.
En tot cas, l’exposició ofereix l’oportunitat de fer aquell viatge amb Catany, més ben dit, de recórrer aquell país que fascinà el fotògraf. El descobriment dels castells de Gondar –on el fotògraf comprova que Etiòpia és una de les poques nacions de l’antiga Àfrica negra que usen la pedra per construir. Els personatges per al Tirant que va retratant mentre no troba qui pugui ser Escariano. “Catany es fixava molt en la gent, sempre”, recorda Manuel Forcano. Però també en les cases, els carrers i els mercats. A l’exposició, acompanyant les fotografies de Toni Catany, es poden llegir textos com aquest: “Els antics etíops, sota l’allau de rocs, aprengueren la lliçó: la vida dura imposa la modèstia; el perill i el risc, la prudència; les dificultats, la humilitat. Toni Catany ho copsa i ho retrata: les espigues del camp, escanyolides; les cases, baixes, sense luxe; els objectes, simples, petits; l’art, senzill, sense pretensions, naïf. Les fotografies de Toni Catany no ho poden dir més clar: a Etiòpia la vida és com una balança que eleva el poc i abaixa el molt”.
D’anar i tornar, com sempre
Aquell viatge del 2007 va ser l’únic que va fer Toni Catany a Etiòpia, però moltes de les fotografies recorden altres viatges de l’artista. A l’actual exposició constatam, una vegada més, que aquella gran antològica de la seva obra no duia el títol D’anar i tornar debades. A la mostra, que podria ser la darrera de Catany que es fa al claustre, ja que les obres del Centre Internacional de Fotografia que du el seu nom estan pràcticament acabades, els retrats dels etíops, tot i les diferències de raça, s’assemblen als que va fer –per exemple– a Cuba. De la mateixa manera, cada mercat fotografiat, a part o banda del món té les seves particularitats, però Catany hi cerca la mateixa autenticitat. També les cases, a Etiòpia o al Carib, hi ha unes edificacions que són les que interessen al fotògraf. I els objectes, ja siguin d’ús quotidià o de rituals sagrats, mallorquins, venecians o etiòpics són incorporats per Toni Catany als seus altars profans. El fotògraf va anar al país africà a cercar un rei i, segons es veu a l’exposició, es tornà a trobar ell mateix.