Toni Galmés es consolida al mercat del còmic francès 80 anys després de l’alliberament d’Auschwitz
El manacorí presenta al Festival Internacional del Còmic d’Angulema la segona part de l’epopeia de dues germanes jueves separades per la guerra i els camps de concentració
PalmaToni Galmés (Manacor, 1983) no és un il·lustrador a l'ús. O almanco no com els coneixem ara, a l'era de les tecnologies avançades. Estudiant de Belles Arts a Barcelona de 2000 fins 2004, fa uns anys que ha retornat plenament allà d'on pràcticament mai va partir: del sintetisme en el dibuix i les eines tradicionals per enriquir les històries, per fer-les més humanes. Precisament això és el que aplica amb mestria al drama de dues germanes, franceses separades per la Segona Guerra Mundial, que visqueren una epopeia de fugides i camps de concentració i que ara edita en forma de còmic a Espanya (la primera part) i a França (la segona), en català, castellà i francès. Un drama que la dolçor de les pinzellades i l'alliberació final ajuden a suportar millor.
Quan cau la nit. Lisou és el títol català que ara surt al mercat estatal. La història vista des del punt de vista de la germana petita de la família jueva dels Veil (després coneguts a França perquè Simone, una descendent, fou la primer dona ministra de govern) conta l'entrada nazi a ca seva, a la ciutat de Genoble per setembre de 1943, i com Lisou va aconseguir escapar al darrer moment dels soldats i les peripècies de la petita per arribar a Suïssa. Una primera part que es presentarà dia 7 de febrer a l'Univers del Còmic de Palma i l'endemà, a la biblioteca municipal de Manacor, a les 11.30 h i presentat per l'historiador Manel Santana.
Segona part
Per altra banda, i en paral·lel, Galmés viatja avui dimarts al Festival Internacional del Còmic d'Angulema (que enguany té Espanya com a país convidat) coincidint amb l'edició francesa de Quand la nuit tombe. Mylaine, la segona part que complementa la narració amb el punt de vista de la germana gran de la família, que no va tenir tanta sort i va haver de passar per distints camps de concentració, entre els quals Auschwitz (ahir dilluns es compliren 80 anys del seu alliberament) i Bergen Belsen, fins a la seva alliberació i tornada a casa l'any 1945. El còmic, editat per la prestigiosa Delcourt, garanteix la distribució de les dues parts a un dels mercats més potents del sector com és el francobelga.
"Pel maig sortirà la segona part aquí també", explica Galmés, just abans de partir a Angulema, "on els editors ja em coneixen" i el manacorí s'ha fet un nom consolidat. "Tot va començar quan em compraren els drets de la nissaga de les aventures de Molly Wind. Poc després m'oferiren aquesta gran història real sobre l'Holocaust que em va fascinar. En un primer moment era un projecte conjunt amb un guionista francès, però aviat vam veure que la narració no funcionava". Així que l'editor va tenir pipella i va oferir el diàlegs a Marion Achard, neboda de la supervivent. Un encert que ha duit a bon port aquest drama.
Per a les escenes Toni Galmés ha fet servir l'aquarel·la, una tècnica que coneix bé i domina. Tonalitats i efectes que ajuden, que impulsen i que conformen un relat entre oníric i dur d'un camí de guerra, duresa i resistència a les adversitats de la guerra. "Curiosament al grau ens advertien que si no ens anàvem adaptant a les noves tècniques digitals no sobreviuríem a les noves exigències del mercat... i ara, irònicament, el que més cerquen les editorials és que sàpigues dominar i expressar-te amb les tècniques de tota la vida; el factor humà".