Toni Gomila: 'Ni Oscar, ni Goya; el gran èxit dels actors és tenir feina per passar l'any'

PalmaToni Gomila va ser guardonat diumenge vespre en els premis Butaca com a millor actor de repartiment pel paper de Wan a 'La bona persona de Sezuan', una obra dirigida per Oriol Broggi que va acollir el Teatre de Manacor al març. El dramaturg Bertolt Brecht va escriure entre el 1938 i el 1943 l'obra, que reflexiona sobre els límits de la bondat humana. La història succeeix en una Xina imaginària, on tres déus visiten el país a la recerca d'una bona persona, que serà la jove Xen Te. Xen acull els déus a casa seva, i ells li donen doblers a canvi que ella visqui sempre bondadosament. Les circumstàncies de la vida, però, no li posaran fàcil complir la voluntat dels déus.

Us esperàveu guanyar?

No m'esperava ni estar nominat. Estar nominat allà ja era un regal. Quan ets d'allà, estàs gaudint i no n'ets del tot conscient. És després, quan la gent et felicita, que comences a adonar-te de tot.

Com arribau al personatge de Wan?

Perquè me'l va proposar Oriol Broggi. Ja estava fent amb ell 'El poema de Guilgamesh', l'espectacle inaugural del Festival Grec de l'any passat, i després també hem estat amb 'Rostoll Cremat'. Així que ha estat un any molt Broggi.

Com ha estat fer-vos-el vostre?

Era complicat pel fet que, quan te'l llegeixes, veus molt clares les emocions que ha de crear als espectadors; veus tan clar el personatge que de vegades és mal de fer, perquè és un recipient de les emocions que has de crear als espectadors.

Què havíeu de transmetre?

Tendresa, bondat, innocència, aquell instint de supervivència que de vegades el fa ser una mica 'mangui' o 'pillo', però és tot bondat. Ell és bondadós, però ha de fer trampes per poder continuar endavant. És l'amic de la protagonista, Xen Te, aquell que estarà sempre amb ella, passi el que passi.

Com heu aconseguit aquest sentiment?

Quan mires la cara de Clara Segura, et surt sol, perquè veus que ella és tota bondat i tota generositat. Després tot l'equip -artístic i tècnic- és molt bo. I així, vas fent, i arriba un dia que surt una cosa que s'assembla a allò que t'havies imaginat.

Els límits de la bondat és precisament el que planteja l'obra.

Sí. La meva frase final és: "Com podem els humans lluitar per viure i ser alhora bons". Aquest és el plantejament que fa Bertolt Bretch en el context de la Segona Guerra Mundial. Com podem lluitar contra el feixisme amb les armes de la bondat? Com és que la maldat triomfa? Això és absolutament vigent.

Per què?

Perquè tenim unes onades de maldat que estan a l'ordre del dia. La gent es mor al Mediterrani i no permetem ni que els salvin. El mateix passa amb el tema de la dona. És una obra que té gairebé vuitanta anys i és completament feminista. Quan Xen Te és bona, n'abusen, i per sobreviure s'ha de fer passar per un home. Que una dona hagi d'adoptar formes d'home per sobreviure és absolutament actual.

En què es diferencia l'adaptació de Broggi de l'original?

Potser la de Brecht és més crua i Oriol n'ha dibuixat un còmic, una faula. Brecht feia un teatre polític i Oriol fa teatre d'idees.

Heu volgut ser actor o ha succeït?

Jo defugia de ser actor, no ho donava per una opció vàlida. No vaig estudiar teatre, estava -i estic- convençut que és una professió amb què és molt difícil una regularitat laboral. El gran èxit dels actors és tenir feina. Ni Oscar ni Goya ni històries, sinó tenir un parell de projectes per passar l'any. Hi ha actors que decideixen ser-ho a vint anys, i jo a cinquanta [riu]. La vida m'ha anat portant per aquí, però sempre ho vius amb una provisionalitat. Ara estic segur que és això, però demà? Pot estar a anys llum d'aquí. Però vaja, jo tinc esperança.