Tonina Matamalas: “Qüestion la correlació entre úter, dona i reproducció”

Palma“L’úter és un espai hipercontrolat”, assegura Tonina Matamalas (Andratx, 1987). Un lloc “gairebé expropiat, ja sigui des de la política, l’economia, les lleis, la medicina, la farmacèutica... múltiples disciplines s’han disputat el control d’aquest òrgan per mantenir la reproducció del sistema racista, capitalista i heteropatriarcal”, defensa l’artista i activista transfeminista en una entrevista amb la directora del Casal Solleric, Aina Bauçà, amb motiu de l’exposició Teixit conjuntiu.

La mostra -la primera de la temporada al Solleric- s’inaugura aquest dissabte 18 de gener a l’Espai Dipòsit del casal, on estarà fins al 3 de març. A Teixit conjuntiu, Matamalas reflexiona sobre com el llenguatge normatiu influeix en els cossos i en la manera de viure. Va triar aquest títol perquè aquest teixit és el que embolcalla els òrgans i “m’agradava prendre aquesta paraula per fugir de l’uterocentrisme i trobar diferents capes de significat”, argumenta l’artista.

Es tracta d’una exposició pensada a través de diversos dispositius col·laboratius en què “qüestion la correlació entre úter, dona i reproducció”, explica Matamalas. En aquest sentit, vol trencar amb “la narrativa d’un úter únic, sa, en un cos de dona ”.

La idea és fer com un “fanzín expandit”, que anirà mutant amb la intervenció de col·lectius de l’illa i també persones del seu cercle social. Per exemple, Comando Cotorra farà una ràdio i també hi haurà tallers de la companyia de teatre transfeminista Lioparda. “Són col·lectius que ja treballen sobre la desconstrucció social del gènere i de la sexualitat i, en general, que creen narratives no normatives”, precisa. Parla de “fanzín expandit” perquè es dispersa per tot l’Espai Dipòsit i es modifica amb les accions de la gent que va a visitar-la, activament.

Aquest treball té l’origen en el Projecte Úter, que va fer amb l’artista Carles G.O.T, en el marc del qual varen entrevistar durant quinze mesos activistes i ginecòlogues, entre d’altres. El resultat va ser un mural, i Teixit conjuntiu és una manera d’aprofundir en temes que varen sorgir llavors”, apunta Matamalas.

El llenguatge condiciona el cos

L’exposició es distribueix en diversos espais i un d’ells està dedicat a la llei que fa referència als cossos. “Si t’hi fixes, la llei de reproducció diu tota l’estona ‘cònjuge’ o ‘dona’ en lloc de referir-se a, per exemple, cossos amb úter”, reflexiona l’artista. Les persones que participen de la mostra “estan convidades a llegir i modificar aquestes lleis que generalment no ens aturam a llegir”, diu.

Un altre espai està dedicat a tot el que està relacionat amb la medicina i a com “el llenguatge mèdic descriu els cossos sempre des de la perspectiva de l’home blanc heterosexual”. Allà hi haurà, entre d’altres, la performança d’una ballarina i metgessa que reflexiona a través del moviment sobre com el llenguatge afecta els cossos, “i aquesta és, en realitat, la idea general de l’exposició”. Hi ha un altre lloc on hi haurà un microscopi casolà, construït hackejant una càmera web pel col·lectiu bio.trans.lab, “que s’apropia d’aquestes eines i llenguatges”, detalla.

La mostra acaba amb un espai on es construeix un relat de ciència-ficció “per transcendir el gènere binari”, un projecte que l’artista ja tenia en marxa. En aquest sentit, per Matamalas aquesta mostra és “un procés sanador, perquè cercam altres imatgeries, i de manera col·lectiva”. “És un espai que convida a participar-hi, al diàleg, i que es va transformant”, afegeix.

En ser una exposició que no està tancada, totes les intervencions que s’hi facin s’aniran documentant.