Torna l'òpera al Teatre des Born amb 'La serva padrona'

La funció, que és una coproducció amb el teatre Principal de Palma, parla sobre el treball invisibilitzat de la dona, en concret de la feina a la llar

'La serva padrona' és la nova coproducció entre el Teatre des Born i el teatre Principal de Palma.
ARA Balears
27/06/2021
2 min

PalmaEl Teatre des Born de Ciutadella i el teatre Principal de Palma s'han donat la mà i han encetat una línia de col·laboració que mostrarà el primer resultat molt aviat: serà la coproducció de l’òpera La serva padrona, de Giovanni B. Pergolesi, que s’estrenarà el 16 de juliol a Menorca i arribarà a Mallorca els dies 23 i 24 del mateix mes. A més, aquesta funció suposarà la tornada de l'òpera a l'espai teatral ciutadellenc. La direcció escènica de l'òbra és a càrrec d’Ana Cuéllar i la direcció musical, d'Andrés Salado. Els intèrprets seran els solistes Irene Mas, Simón Orfila i Joan Servera, a banda de l’Orquestra de Cambra de Menorca. Així ho es va anunciar a finals de setmana.

Josep Marquès, director del Teatre des Born, ha destacat la bona entesa que hi ha entre els dos espais escènics, així com la generositat del Principal de Palma "en funcionar com a teatre de teatres" i que "fa de paraigua, econòmicament i tècnicament", per als altres espais de l'Arxipèlag. Marquès assegura que "és un bon exemple de com s’ha d’establir el teixit cultural de les Illes Balears”.

Josep R. Cerdà, Josep Marquès i el tenor Simón Orfila.

Josep R. Cerdà, director del teatre de Palma, celebra que es pugui fer una coproducció com La serva padrona gràcies a la complicitat de quatre institucions de Mallorca i Menorca: el Principal, el Teatre des Born, l'Orquestra de Cambra de Mallorca i l'Orquestra de Cambra de Menorca. “Sempre m’havia demanat com era possible que no hi hagués més relació entre les temporades operístiques de Mallorca i Menorca. Estam molt contents d’haver-ho fet possible”, confessa Cerdà. Sobre la funció, apunta que Ana Cuéllar “n'ha fet una lectura contemporània fent una reivindicació feminista de la història, una criada que es rebel·la contra tota la feina que li encarreguen els seus patrons”. Parla sobre el treball invisibilitzat de la dona, en concret de la feina a la llar.

La serva padrona és l’òpera bufa més famosa i representada de la història. Escrita en un primer moment com a intermezzo de l’òpera seriosa Il prigioner superbo, del mateix compositor, aviat s’independitzà i va fer la volta a Europa. La petita òpera còmica de Pergolesi creà un gran rebombori i detonà tota una revolució musical al segle XVIII, coneguda com la Querelle des Bouffons, que canvià el curs de la història de l’òpera occidental. Gairebé tres-cents anys després, La serva padrona continua divertint i captivant tota classe de públic.

stats