Torna a la llum el primer escut pintat de Barcelona

BarcelonaLa Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona té moltes capes d’història, ha experimentat moltes transformacions al llarg dels segles i encara guarda lloc per a les descobertes: s’acaba de presentar l’acabament de la restauració de l’enteixinat on es va trobar el primer escut pintat de la ciutat, datat entre el 1369 i el 1373, que va aparèixer a sota d’unes pintures d'entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. El primer escut esculpit és a la basílica de Santa Maria del Mar.

Aquest enteixinat es troba a la zona on més endavant hi va haver la Capella del Bon Govern, que també va ser l’espai on s’exposava la magnífica Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau, actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. “Al sostre restaurat hi podem veure dos tipus d’imatge: l’escut de Barcelona, amb la Creu de Sant Jordi i les dues barres, i el senyal reial, que són les quatre barres”, diu l’historiador Reinald González. “La dada no és gratuïta –explica–, sinó que significa que el rei Pere III el Cerimoniós va cedir al Consell de Cent la possibilitat de lluir conjuntament el senyal del rei i la de la ciutat”. Això és important, com diu també González, perquè “permet relacionar la Casa de la Ciutat, l’ajuntament medieval, amb la construcció del Saló de Cent”. Poder combinar les dues imatges era “un privilegi reial”, subratlla González, que explica que en el moment que es van pintar els enteixinats la zona encara no funcionava com a capella. També, com a curiositat, recorda que un dels arcs que es conserven es remunta a una intervenció que hi va fer Lluís Domènech i Montaner. 

Després d’acabar la restauració d’aquest sostre, ara els tècnics segueixen treballant en les pintures renaixentistes d’un sostre de l’antic Trentenari, la zona del govern on es reunien els trenta prohoms que manaven. “Hem descobert tres decoracions diferents: la gòtica, la renaixentista i la dels segles XIX i XX, i ara el que estem fent és recuperar la renaixentista, perquè l’arquitectura que ens ha quedat és la renaixentista i és una pintura molt bona. Creiem que no la podem destruir per recuperar la gòtica”, diu l'arquitecta Anna Ribas, responsable del manteniment dels edificis municipals. Malgrat tot, s’intentarà esbrinar com era la pintura gòtica en els punts que la renaixentista hagi desaparegut. Aquestes altres pintures són molt més exuberants: inclouen flors i diversos animals salvatges, com la guineu i el lleopard, evocadors dels atributs dels bons governants. “És un dels sostres civils més importants d’Europa sense tenir en compte Itàlia –diu González–. Hi ha la voluntat de fer visibles els ítems del bon govern. Les imatges tenen a veure amb la temprança, la moralitat i altres elements del bon govern”.

La descoberta sobre la conservació de pintures antigues als enteixinats es remunta a l’any 2008: durant unes feines rutinàries de neteja es va descobrir que a sota de la decoració datada entre finals del segle XIX i XX d’un enteixinat del primer pis de l’Ajuntament n’hi havia del Renaixement, i els treballs van començar el 2017. Els tècnics també treballen en la recuperació de les pintures renaixentistes d’un enteixinat del primer pis i tenen previst fer una primera intervenció en el primer tram del Saló de Cent per treure’n a la llum la decoració gòtica. El pressupost de tota l’operació és de 2,5 milions d’euros.